Es mostren 48356 resultats

minimaliste

minimaliste

 

minime


<title type="display">minime</title>

Pronúncia: minim
    adjectiu
  1. mínim -a [molt petit].
  2. masculí
  3. cristianisme mínim.
  4. masculí i femení
  5. esports infantil [de 13 a 15 anys].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

minime

 

minimiser

minimiser

 

minimum


<title type="display">minimum</title>

Pronúncia: minimɔm
    masculí [pl -a, -ums]
  1. pròpiament matemàtiques mínim, mínimum lit. Elle voulait avoir le minimum de frais, volia tenir el mínim de despeses. Les minima (minimums) atteints, els mínims aconseguits.
  2. appel à minima dret apel·lació f fiscal.
  3. au minimum al mínim. Réduire au minimum, reduir al mínim .
    1. com a mínim (o si més no).
    2. dret al mínim (o a la pena mínima). Il a été condamné au minimum, ha estat condemnat a la pena mínima.
  4. en faire le minimum fer el mínim.
  5. minimum vital [salaire] mínim vital.
  6. adjectiu
  7. mínim -a. Il faut calculer les pertes minimums (minima), cal calcular les pèrdues mínimes.
  8. familiarment [très petit] mínim -a. Un bikini minimum, un biquini mínim.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

minimum

 

ministère


<title type="display">ministère</title>

Pronúncia: ministɛʀ
    masculí
  1. [charge, fonction, corps] ministeri. Le ministère sacerdotal, el ministeri sacerdotal. Des démarches à faire auprès du ministère, unes gestions que s’han de fer al ministeri.
  2. antigament [concours, intervention] concurs, intervenció f, ajut.
  3. ministère public dret ministeri públic (o fiscal).
    par ministère d’huissier per mitjà d’uixer.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ministère

 

ministériel
-ielle

ministériel
-ielle

 

ministrable

ministrable

 

ministre


<title type="display">ministre</title>

Pronúncia: ministʀ
    masculí
  1. cristianisme ministre -a. Le ministre du culte, el ministre del culte.
  2. [du gouvernement catalan] conseller -a.
  3. avoir un courrier de ministre familiarment rebre més cartes que un ministre.
  4. bureau ministre escriptori de ministre.
  5. ministre des autels (ou de Dieu) cristianisme ministre -a de l’Església (o de Déu).
  6. (ou ministre d’État) ministre -a. La nomination d’un ministre, el nomenament d’un ministre. Le Conseil des ministres, el consell de ministres. Madame le (la) ministre, la senyora ministra. Le ministre de l’Intérieur, el ministre de l’interior (el conseller de governació). Le Premier ministre, el primer ministre. Un ministre sans portefeuille, un ministre sense cartera.
  7. ministre plénipotentiaire ministre -a plenipotenciari -ària.
  8. premier ministre primer -a ministre -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ministre

 

minitel


<title type="display">minitel</title>

Pronúncia: minitɛl
masculí tecnologia nom registrat d’un terminal de videotext francès.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

minitel

 

minium

minium