Es mostren 48356 resultats

arginine

arginine

femení biologia arginina © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argon

argon

masculí química argó © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

Argonautes


<title type="display">Argonautes</title>

Pronúncia: aʀgonot
    nom propi masculí plural
  1. mitologia i literatura argonautes.
  2. [avec minuscule] zoologia argonauta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

Argonautes

nom propi masculí plural mitologia i literatura argonautes avec minuscule zoologia argonauta © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argot

argot

masculí lingüística argot © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argotique

argotique

adjectiu lingüística argòtic -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argotisme

argotisme

masculí expressió f pròpia de l’argot © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argotiste

argotiste

masculí i femení argotista © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argousier

argousier

masculí botànica gató espinós © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

argousin


<title type="display">argousin</title>

Pronúncia: aʀguzɛ̃
    masculí
  1. història vigilant de la presó.
  2. antigament i despectivament poli, guripa, bòfia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

argousin

masculí història vigilant de la presó antigament i despectivament poli, guripa, bòfia © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

arguer


<title type="display">arguer</title>

Pronúncia: aʀgɥe
    verb transitiu
  1. literàriament argüir, deduir.
  2. dret titllar. Arguer une pièce de faux, titllar un document de fals.
    3. verb transitiu indirecte
  3. [de] al·legar, adduir. Il argua des problèmes qu’il avait, al·legà els problemes que tenia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

arguer

verb transitiu literàriament argüir, deduir dret titllar Arguer une pièce de faux , titllar un document de fals verb transitiu indirecte de allegar, adduir Il argua des problèmes qu’il avait , allegà els problemes que tenia © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç