adjectiu religió monàstic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mineria monazita.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pròpiament i figuradament munt, piló.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. mundà -ana, mundanal.
2. religió [profane] mundà -ana, mundanal. La vie monastique et la vie mondaine, la vida monàstica i la vida mundana.
3. [de la haute société] social, mundà -ana, de societat. Les obligations mondaines, les obligacions socials. Elle est très mondaine, fa molta vida de societat (mundana).
masculí i femení
4. home (dona) de món, senyor -a de l’alta societat.
5. brigade, police mondaine brigada, policia secreta antidroga.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. figuradament religió mundanitat.
2. plural mundanitats, vida sing mundana.
   • [chronique] crònica sing de societat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. món. Faire le tour du monde, fer la volta al món. Elle était seule au monde, ella era sola al món. Elle travaillait pour un monde meilleur, treballava per un món millor.
2. religió [la vie profane] món.
3. [la vie de luxe et de divertissement] món, vida f mundana, vida f social, alta societat f. Les gens du monde, la gent de l’alta societat. C’est une nouvelle très répandue dans le monde, és una notícia molt estesa entre l’alta societat.
4. [les gens] gent f, gentada f. Il y avait beaucoup de monde, hi havia molta gent. Il y avait un monde !, hi havia una gentada! Il n’y avait pas grand monde au cinéma, no hi havia gaire gent al cinema.
5. [gens à qui on a affaire] gent f. Il avait tout son monde près de lui, tenia tota la seva gent prop seu.
6. infreqüent [personnel au service de qqn] gent f, servei, personal domèstic.
7. figuradament experiència f mundana, món. Elle a du monde, té experiència mundana .
   1. [groupe, d’un même ordre] món. Elle n’est pas de notre monde, no és del nostre món. Le monde du spectacle, el món de l’espectacle. Le monde des idées, el món de les idees. Le monde de la folie, el món de la follia.
   2. [grande différence] món, abisme, grans diferències f pl. Il y a un monde entre ces deux ambiances, hi ha un món entre aquests dos ambients. Tout un monde les sépare, els separa tot un món.
8. ainsi va le monde així va el món.
9. à la face du monde figuradament davant de tothom.
   • aller dans l’autre monde anar-se’n a l’altre món (o a l’altre barri fam).
10. au bout du monde a l’altre cap de món.
11. avoir du monde tenir món (o tenir experiència de la vida, o haver corregut món).
12. ce (bas) monde religió aquest món (d’aquí baix). Mon royaume n’est pas de ce monde, el meu reialme no és pas d’aquest món.
13. c’est bien (ou ce serait) le bout du monde si... familiarment seria l’últim si....
14. c’est le bout du monde familiarment és un racó de món.
15. c’est le monde renversé (ou à l’envers) el món està capgirat.
    • c’est un monde ! déu-n’hi-do!
16. c’est vieux comme le monde figuradament i familiarment és més vell que l’anar a peu (o que el cagar arrupit pop).
17. connaître son monde conèixer la gent [amb qui hom es fa].
18. de par le monde arreu del món.
19. depuis que le monde est monde des que el món és món [des de sempre].
20. du monde [superlatif] del món. C’est la meilleure femme du monde, és la millor dona del món.
21. faire tout au monde pour fer mans i mànigues [per a aconseguir alguna cosa].
22. faire tout un monde de [qqch] fer una muntanya (o fer escarafalls) de.
23. il y a du monde au balcon familiarment i despectivament té un bon davant (o una bona davantera) [té una bona pitrera].
24. le beau monde la bona societat f (o la gent f refinada).
25. le grand monde el gran món (o l’alta societat f).
26. le petit monde familiarment la canalla f (o la menudalla f, o la mainada f, o la quitxalla f, o la xicalla f).
27. le monde est petit ! familiarment el món és un cop de puny (o sí que és petit el món!).
28. mettre au monde figuradament posar al món (o infantar, o donar a llum).
29. personne au monde ningú al món. Personne au monde ne pourrait faire son travail, ningú al món no podria fer la seva feina.
30. pour rien au monde per res del (o per cosa en el) món.
31. refaire le monde irònicament arreglar el món.
32. se faire (ou faire tout) un monde figuradament [de qqch] fer-se’n una muntanya.
33. se moquer (ou se ficher , ou se foutre vulg) du monde familiarment riure’s (o fúmer-se, o fotre’s vulg) del mort i del qui el vetlla.
34. tout le monde tothom. Il connaît tout le monde, coneix a tothom. Il n’y en a pas pour tout le monde, no n’hi ha per a tothom.
35. venir au monde figuradament venir al món (o néixer).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pelar. Monder l’orge, pelar l’ordi.
2. esclofollar, escloscar, esclovellar. Monder les amandes, esclofollar les ametlles.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu mundial.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi mundialment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mundialització.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç