masculí
1. acompliment.
2. realització f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí acon.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [arrangement] acord. Respecter un accord, respectar un acord. D’un commun accord, de comú acord. En venir à un accord, arribar a un acord. Un accord commercial, un acord comercial. Un accord-cadre, un acord marc.
2. [conformité] conformitat f, consentiment. Donner son accord, donar la seva conformitat (el seu consentiment).
3. gramàtica concordança f, acord. L’accord du participe, la concordança del participi.
4. [harmonie] harmonia f, avinença f. L’accord entre la parole et les gestes, l’harmonia entre la paraula i els gestos.
5. música acord. Accords dissonants, acords dissonants .
   • afinament. Cet orgue tient l’accord, aquest orgue encara està afinat (no es desafina).
6. electricitat sintonia f. Fréquence d’accord, freqüència de sintonia.
7. d’accord d’acord (o entesos, o molt bé, o sí home sí)!
8. en accord en harmonia (o ben avinguts). Vivre en bon accord, viure en bona harmonia (ben avinguts).
9. être d’accord estar d’acord. Elle était d’accord avec moi sur cette affaire, estava d’acord amb mi pel que fa a aquest afer. Ils sont d’accord pour aller au cinéma, estan d’acord a anar al cinema.
10. se mettre (ou tomber) d’accord posar-se d’acord. Ils se sont mis d’accord pour partir ensemble, s’han posat d’acord per a anar-se’n junts.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. conciliable, acordable.
2. [qui peut être octroyé] concedible, atorgable.
3. música [réglable] afinable.
   • acordable.
4. gramàtica concordable.
   • acordable.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música afinació f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení plural antigament esposalles.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu antigament promès -esa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. música acordió. Un accordéon diatonique, un acordió diatònic.
2. en accordéon figuradament en acordió.
3. plissage accordéon indústria tèxtil prisatge d’acordió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení música acordionista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [octroyer] concedir, acordar, atorgar, donar, deferir lit. Accorder un crédit, concedir un crèdit. Accorder de l’importance à qqch, donar importància a alguna cosa.
2. [convenir] reconèixer, convenir. Je vous l’accorde, il n’est pas intelligent, li ho reconec, no és intel·ligent.
3. [harmoniser] concordar, conciliar, acordar, avenir. Accorder ses paroles et ses actes, conciliar les (seves) paraules i els (seus) actes. Accorder sa vie avec ses principes, acordar la seva vida amb els seus principis.
4. gramàtica (fer) acordar. Accorder l’adjectif avec le nom, acordar l’adjectiu amb el nom.
5. música [régler] afinar, temprar. Accorder sa guitare, afinar la guitarra .
   • acordar.
6. accordez vos flûtes (ou vos violons) figuradament i familiarment poseu-vos d’acord d’una vegada.
verb pronominal
7. avenir-se, lligar intr, posar-se d’acord, estar d’acord. Mes frères s’accordent mal, els meus germans no s’avenen .
   • avenir-se, avinençar-se, posar-se d’acord. Patrons et ouvriers ne parviennent pas à s’accorder, amos i obrers no aconsegueixen posar-se d’acord.
8. accord (se mettre d’accord).
9. [se concilier] avenir-se, adir-se, lligar intr. Ces couleurs s’accordent bien, aquests colors lliguen (s’avenen, s’adiuen).
10. gramàtica concordar intr. Le sujet s’accorde avec le verbe, el subjecte concorda amb el verb.
11. s’accorder avec qqn avenir-se amb algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç