verb transitiu indirecte
1. [à] perjudicar, noure ant, fer mal (a). Fumer nuit à la santé, fumar perjudica la salut. Ces informations lui ont beaucoup nui, aquestes informacions li han fet molt de mal.
2. hors d’état de nuire en situació inofensiva (o que no pot fer mal, o controlat -ada).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. nocivitat.
2. perjudici m, dany m, molèstia.
3. nuisances sonores molèsties sonores.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení camisa de dormir [curta].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu nociu -iva, perjudicial, perniciós -osa, noïble infr, danyós -osa, damnós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. nit. La nuit tombait, queia la nit.
2. figuradament [obscurité] nit, foscor. Dans la nuit où sommes tous nous, en la nit (fosca nit, foscor) en què ens trobem tots nosaltres.
3. à la tombée de la nuit (ou à la nuit tombante) en caure la nit (o a entrada de nit, o a entrada de fosc, o a l’horabaixa, o al primer foscant, o entre dos foscants, o a hora foscant, o entre dos llostres).
4. asile de nuit asil (o refugi) de nit.
5. bleu (de) nuit blau fosc.
6. bonne nuit ! bona nit!
7. de nuit de nit (o nocturn -a). Un service de nuit, un servei de nit (nocturn).
8. en rêver la nuit figuradament somiar-hi de nits (o tota la nit).
   • être comme le jour et la nuit ésser com la nit i el dia (o haver-hi una diferència com de la nit al dia).
9. être de nuit familiarment [qqn] ésser de nit (o noctàmbul -a).
10. faire de la nuit le jour fer de la nit dia [fer a la nit el que se sol fer durant el dia].
11. faire nuit ésser de nit. Il faisait nuit, era de nit .
    • [être noir] ésser de nit (o estar a les fosques).
12. faire ses nuits familiarment dormir tota la nit (d’una tirada).
13. la nuit de nit (o de nits, o a la nit). Il travaille la nuit, treballa de nit.
14. la nuit dernière la nit (o anit) passada.
15. la nuit des temps la nit dels temps.
16. la nuit éternelle (ou du tombeau) literàriament la nit eterna (o del sepulcre, o de la tomba).
17. la nuit porte conseil proverbi cal dormir-hi (o cal consultar-ho amb el coixí).
18. la nuit venue arribada (o en arribar la, o en fer-se de) nit.
19. nuit bleue nit blava (o nit d’atemptats).
20. nuit de noces nit de noces.
21. nuit noire negra nit (o gran nit). Faire nuit noire, ésser negra nit.
22. passer la nuit passar la nit (o pernoctar, o fer nit).
23. passer une nuit blanche passar la nit en blanc (o passar la nit del lloro fam).
24. pendant la nuit de nit (o a la nit, o durant la nit).
25. se faire nuit fer-se (de) nit (o vesprejar, o fosquejar, o negrejar).
26. une nuit d’encre una nit fosca com una gola de llop.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi de nit(s), a la nit.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. treballador -a nocturn -a.
2. [noctambule] noctàmbul -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. antigament nit.
2. comerç i mercat nit d’allotjament.
3. à nuitée regionalisme tota la nit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. policia nocturn.
2. taxista nocturn.
femení
3. popularment prostituta nocturna.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. literàriament cap. Nul homme n’en sera exempté, cap home no en serà exempt. Ils n’avaient nul espoir, no tenien cap esperança. Nul doute, ho hi ha cap dubte.
2. literàriament gens de. Elle n’en a nul besoin, no en té gens de necessitat. C’est un fait de nulle importance, és un fet que no té gens d’importància.
3. nul autre ningú altre (o ningú més). Nul autre n’est capable de le faire, ningú més no és capaç de fer-ho.
4. nulle peine sans loi proverbi dret cap pena sense llei.
adjectiu
5. pròpiament matemàtiques i dret nul nul·la. Un vecteur nul, un vector nul. Une différence nulle, una diferència nul·la. Les risques sont nuls, els riscs són nuls. Un testament nul, un testament nul. Un bulletin nul, una papereta de vot nul·la.
6. [personne] nul nul·la, negat -ada, inútil, incapaç. Cet homme est nul, aquest home és nul (és un inútil, és una nul·litat). Pour le bricolage, je suis nul, per a les reparacions manuals soc un negat. Bande de nuls !, colla d’inútils!
7. [œuvre] molt dolent -a, dolentíssim -a, pèssim -a. Ce film est nul, aquest film és dolentíssim.
8. être nul familiarment [qqn] ésser nul (o una nul·litat).
   • [dans ses études] anar molt malament (o anar peix). Il était nul en histoire, anava molt malament (molt peix) d’història.
9. faire partie nulle jocs d’entreteniment [aux échecs] fer taules.
pronom
10. ningú (no). Nul ne doute qu’elle accepte, ningú no dubta que ella acceptarà. Nul mieux que lui n’en est capable, ningú no n’és més capaç que ell.
11. à l’impossible nul n’est tenu, ningú no està obligat a fer l’impossible.
12. nul n’est censé ignorer la loi proverbi dret ningú no pot ésser considerat ignorant de la llei (o la ignorància de la lei no n’excusa pas el compliment).
femení
13. element m nul. Éliminer les nulles d’un message chiffré, eliminar els elements nuls d’un missatge xifrat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç