adjectiu
1. parlat -ada. Le français parlé et écrit, el francès parlat i escrit.
masculí
2. música part f parlada, recitatiu, recitat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí parlament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení parlamentari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi parlamentàriament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí parlamentarisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. parlamentar.
2. discutir, enraonar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament parlar. Un enfant qui apprend à parler, un infant que aprèn a parlar. Il parle à voix basse, parla en veu baixa. Les faits parlent d’eux-mêmes, els fets parlen per ells mateixos.
2. [causer] parlar, enraonar. Nous avons longuement parlé, hem parlat (enraonat) una bona estona.
3. c’est (une) façon (ou une manière) de parler familiarment és una manera de parlar (o és un dir).
4. faire parler de soi fer parlar d’un mateix (o ésser objecte d’enraonies).
5. généralement parlant (parlant) en general.
6. n’avoir qu’à parler pour... només haver d’obrir la boca per a...
7. l’honneur parle jocs d’entreteniment l’honor mana.
8. je parlerai pour vous parlaré en nom vostre.
9. parler à mots couverts parlar amb mitges paraules (o veladament).
10. parler à tort et à travers parlar pels descosits (o xerrar pels colzes, o no parar de garlar).
11. parler crûment (ou sans mâcher ses mots) parlar sense embuts (o sense contemplacions, o no tenir pèls a la llengua).
12. parler du nez parlar amb el nas.
13. parler en maître parlar amb autoritat (o pontificar iròn, o doctorejar desp).
14. parler pour ne rien dire (ou pour parler) parlar per no dir res (o parlar per parlar, o parlotejar).
15. parlons peu, mais parlons bien parlem-ne.
16. tu parles (Charles) ! familiarment i irònicament i tant (o i tant que sí, odéu-n’hi-do, odéu-n’hi-doret)!
17. voilà ce qui s’appelle parler familiarment això (sí que) és parlar (o aquest -a sí que en sap, de parlar).
verb transitiu indirecte
18. [de] parlar (de). Tout le village ne parle que de ça, tot el poble parla d’això (en parla tot el poble). Parlons-en !, parlem-ne!
19. [faire allusion à] dir, voler dir, referir-se pron a, parlar de. Je ne parlais pas de ton frère, no parlava pas del teu germà.
20. de quoi ça parle ? de què parla (tracta)? [un llibre, un film]
21. n’en parlons plus ! no en parlem més!
22. parler bien de qqn parlar (o dir) bé d’algú.
23. parler de la pluie et du beau temps (ou de choses et d’autres) figuradament parlotejar (o parlar del temps, o parlar per parlar, o parlar per no dir res, o parlar de tot i res, o que tomba que gira).
24. parler mal de qqn parlar malament (o malparlar, o dir mal) d’algú.
25. sans parler de sense parlar de.
masculí
26. [façon de parler] parlar. Il avait un drôle de parler, tenia un parlar estrany.
27. [langage] parlar, parla f. Un parler local, un parlar (una parla) local.
verb pronominal
28. [être parlé] parlar-se. Une langue qui se parle en Inde, una llengua que es parla a l’Índia.
29. [s’adresser la parole] parlar-se. Ils ne se parlaient pas, no es parlaven.
verb transitiu indirecte
30. [à] parlar (a). Il n’osait pas lui parler, no gosava parlar-li.
31. parler à l’oreille de qqn parlar a l’orella d’algú (o a cau d’orella).
32. parler à un mur figuradament parlar a la (a una) paret.
33. parler à qqn comme à un chien parlar a algú sense cap mena de consideració (o tractar algú de mala manera).
34. trouver à qui parler tenir amb qui parlar (o un bon interlocutor, o algú semblant amb qui relacionar-se).
    • tenir un bon contrincant.
verb transitiu
35. parlar. Il parle allemand, parla alemany. Parler bien, mal, parlar bé, mal (malament).
36. parlar de. Parler politique, parlar de política.
37. parler français comme une vache espagnole familiarment i despectivament aixafar (o parlar molt malament) el francès.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. infreqüent parlador -a.
2. beau parleur infreqüent bon (o gran) parlador.
   • xerraire, fantasma. Ce n’est qu’un beau parleur !, només sap xerrar!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí parlador, locutori.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. dret sala d’estar [dels advocats].
2. familiarment xerradissa [lloc o ambient on la gent xerra].
3. despectivament [papotage] parloteig m, xerrameca.
   • faire la parlote [avec qqn] fer petar la xerrada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç