adjectiu
1. paysagé.
2. [qui concerne le paysage] paisatgístic -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení art paisatgista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. agricultura pagès -esa, llaurador -a, camperol -a. La sagesse paysanne, el seny pagès. Un syndicat paysan, un sindicat camperol.
2. despectivament [rustre] pagerol -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí agricultura [ensemble] paysannerie.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. agricultura [ensemble] pagesia f. Ils ne comprennent pas la paysannerie de leur pays, no comprenen la pagesia de llur país .
   • antigament [condition] condició pagesa, vida camperola, vida de pagès, vida rural. La paysannerie est dure, la vida camperola és dura.
2. literatura novel·la rural, narració rural.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení familiarment président (président-directeur général).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. automòbil, automobilisme peatge.
2. dret i història portatge.
   • [sur un pont] pontatge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení automòbil, automobilisme peatger -a, cobrador -a de peatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [hommes et animaux] pell. Des gants de peau, uns guants de pell. Une peau de tambour, una pell de tambor.
2. [d’un fruit, etc] pela, pell. Une peau d’orange, de saucisson, una pell de taronja, de llonganissa.
3. [du lait] tel m. La peau du lait, el tel de la llet.
4. figuradament i familiarment [vie, existence] pell. Jouer (risquer) sa peau, jugar-se la pell. Sauver sa peau, salvar la pell.
5. à fleur de peau a flor de pell. Avoir les nerfs à fleur de peau, tenir els nervis a flor de pell.
6. attraper qqn par la peau du cou (ou du dos, ou des fesses, ou du cul) figuradament i familiarment enganxar algú pels pèls.
7. avoir la peau de qqn figuradament fer-li pagar (o fotre pop).
   1. matar algú.
   2. avoir qqn dans la peau estar molt enganxat -ada a algú.
8. en peau de toutou familiarment de nyigui-nyogui (o de pa sucat amb oli).
9. être bien dans sa peau trobar-se bé (o còmode -a, o satisfet -a) amb si mateix -a.
10. être mal dans sa peau trobar-se malament (o incòmode -a, o insatisfet -a) amb si mateix -a.
11. être dans la peau de figuradament estar a la pell de. Je ne voudrais pas être dans sa peau, no voldria estar a la seva pell .
    • teatre entrar dins.
12. faire la peau de qqn familiarment fer la pell a (o pelar, o eliminar, o liquidar) algú.
13. faire peau neuve figuradament canviar de conducta.
    1. canviar de roba (o d’aspecte).
    2. il (le loup) mourra dans sa peau (ou il ne changera jamais de peau) familiarment morirà tal com és (o sense canviar, o no canviarà mai, o no té esmena).
14. il ne faut pas vendre la peau de l’ours (avant de l’avoir tué) no es pot dir blat que no sigui al sac (i ben lligat).
15. la peau ! familiarment merda (o recoi, o diantre)!
16. ne pas tenir dans sa peau figuradament no cabre a la (seva) pell.
17. peau de balle (ou de zébi) familiarment re de re.
    • peau de vache figuradament mala pell (o mala bèstia, o mala persona). C’est une vraie peau de vache, és molt mala bèstia.
18. peau d’orange pell de taronja.
    • figuradament pell rugosa.
19. peau lainée pell llanada (o llanuda).
20. peaux mortes pell sing morta (o pelleringues).
21. reliure pleine peau arts gràfiques enquadernació (o relligadura) de plena pell.
22. tenir à sa peau figuradament i familiarment estimar-se (o ésser amic de) la seva pell.
23. vieille peau figuradament, familiarment i despectivament vellota (o iaia).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení [pl peaux-rouges] pellroja.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç