femení mineria pechblenda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. religió pecat. Commettre, faire un péché, cometre, fer un pecat. Avouer, confesser ses péchés, confessar els (seus) pecats. Expier, racheter ses péchés, expiar, redimir els (seus) pecats. Tomber, vivre dans le péché, caure, viure en el pecat.
2. à tout péché miséricorde tot pecat mereix perdó.
3. les sept péchés capitaux cristianisme els set pecats capitals.
4. péché avoué est à demi pardonné pecat confessat és mig perdonat.
5. péché de jeunesse figuradament pecat de joventut.
   • péché mignon flaca f.
6. péché mortel, véniel cristianisme pecat mortal, venial.
   1. péché originel pecat original.
   2. que celui qui est sans péché lui jette la première pierre qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [fruit] préssec m.
2. avoir la pêche familiarment estar eixerit -ida com un gínjol (o en forma).
3. familiarment [coup] nata, nespra, clatellot m, bufa, patac m, batzac m [bufetada, cop].



Vegeu també:
pêche³

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pesca, pesquera infr. Aller à la pêche, anar a pescar. Un bateau de pêche, un vaixell de pesca. Un port de pêche, un port de pesca (de pescadors).
2. pesca. Il a rapporté une belle pêche, ha fet una bona pesca.
3. dret dret m pl de pesca.
4. aller à la pêche aux figuradament i familiarment [nouvelles, emplois, etc] anar a pescar (o a cercar, o a la recerca de).
5. canne à pêche canya de pescar.
6. la pêche miraculeuse cristianisme la pesca miraculosa.
7. pêche à la seine (ou senne) pesca amb sardinal (o amb xàvega).
   1. pêche à la traîne pesca a ròssec (o de bou).
   2. pêche au chalut pesca amb teranyina (o amb traïnya).
   3. pêche au coup pesca amb rall.
   4. pêche au lancer pesca amb canya llarga.
   5. pêche hauturière pesca d’altura.



Vegeu també:
pêche²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament pecar. Pécher par pensée, par parole, pecar de pensament, de paraula .
   • pecar, errar, fallar. Toute sa théorie pèche par une grande incohérence, tota la seva teoria peca d’una gran incoherència.
2. être puni par où l’on a pêché en el pecat va la penitència.
3. pécher par la base figuradament fallar per la base.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí botànica presseguer.


Vegeu també:
pêcher³


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [des poissons] pescar. On doit pêcher l’anguille au ver de terre, l’anguila s’ha de pescar amb cuc de terra.
2. figuradament i familiarment [attraper] pescar, treure, agafar. Où est-ce qu’elle a pêché cette histoire ?, on l’ha anada a pescar (d’on l’ha treta), aquesta història?
3. pêcher à la ligne pescar amb canya.
4. pêcher à la lumière (ou au pharillon) pescar a l’encesa.
5. pêcher en eau trouble figuradament pescar en aigua tèrbola.



Vegeu també:
pêcher²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení peuchère.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pesca pesqueria, pesquera, peixatera.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení regionalisme pesca salabret m, cullera, barriola.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç