masculí corda f, ganxo [per a penjar-hi carn].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu familiarment i popularment penjar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. penjar. Un poulet qui pend à un crochet, un pollastre que penja d’un ganxo. La jupe lui pendait par derrière, la faldilla li penjava per darrera.
2. ça lui pend au nez (comme un sifflet de deux sous) figuradament i familiarment això l’amenaça (o el té amenaçat).
verb transitiu
3. penjar. Pendre ses pantalons au portemanteau, penjar els pantalons al penja-robes.
4. penjar, enforcar infr. Pendre un condamné à la potence, penjar un condemnat a la forca.
5. dire pis que pendre de qqn familiarment dir penjaments d’algú (o deixar algú com un drap brut).
   1. il est bon à pendre figuradament n’hi ha (o és) per a penjar-lo (o matar-lo).
   2. je veux bien être pendu si... que em pengin si... Je veux bien être pendu si je comprends un seul mot, que em pengin si entenc una sola paraula.
   3. ne pas valoir la corde pour le pendre ésser un cas perdut (o no haver-hi res a fer, o no tenir remei, o no caldre escarrassar-s’hi).
   4. qu’il aille se faire pendre ailleurs que se’n vagi a pastar fang (o a fer punyetes, o a la merda pop).
   5. va te faire pendre despectivament ves-te’n a pastar fang (o a fer punyetes pop, o a la merda vulg, o a cagar a la vinya reg)!
verb pronominal
6. penjar-se. Se pendre à la branche d’un arbre, penjar-se de la branca d’un arbre.
7. [se suicider] penjar-se. Il s’est pendu par désespoir, es va penjar per desesperació.
8. être pendu à estar penjat -ada de. Elle était pendue au bras de sa sœur, estava penjada del braç de sa germana.
9. être pendu au téléphone familiarment estar enganxat -ada al telèfon [estar telefonant durant molt de temps].
   1. être pendu aux basques de qqn estar agafat -ada a les faldilles d’algú [no apartar-se d’algú].
   2. être pendu aux lèvres de qqn estar molt pendent de les paraules d’algú (o escoltar algú embadocat -ada o embabaiat -ada).
10. se pendre au cou de qqn penjar-se al coll d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. penjat -ada. Une rangée de jambons pendus, un rest de pernils penjats.
2. [personne] penjat -ada. Pendu par trahison, penjat per traïció.
3. avoir la langue bien pendue figuradament tenir una bona llengua (o ésser xerraire, o garlaire).
masculí i femení
4. penjat -ada, enforcat -ada infr.
masculí
5. jocs d’entreteniment penjat. Jouer au pendu, jugar al penjat (a la forca).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu física pendular.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament física pèndol. Les oscillations d’un pendule, les oscil·lacions d’un pèndol. Un pendule simple, composé, balistique, un pèndol simple, compost, balístic.
2. [d’une horloge] pèndol, pèndola f.
3. faire un pendule esports [un alpiniste] fer el pèndol.
4. pendule de Foucault física pèndol de Foucault.
5. pendule de sourcier tecnologia pèndol de saurí.
femení
6. rellotge m [de paret, de taula]. Il faut remonter la pendule, s’ha de donar corda al rellotge.
7. pendule à affichage numérique rellotge (de paret) digital (electrònic).
8. pendule astronomique astronomia pèndol m sideri.
9. pendule murale rellotge m de paret.
10. remettre les pendules à l’heure figuradament tornar a posar les coses al seu lloc.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu esports [alpinisme] pendolar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení petit rellotge m pl portàtil.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pestell, baldó.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení mitologia Penèlope.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç