Es mostren 48356 resultats

assonance

assonance

 

assonant
-ante

assonant
-ante

 

assorti
-ie


<title type="display">assorti</title>

Pronúncia: asɔʀti
    adjectiu
  1. adient, adequat -ada. Un châtiment assorti à sa faute, un càstig adequat a la seva falta.
  2. que fa joc. Des rideaux assortis au papier peint, cortines que fan joc amb el paper.
  3. ben avingut -uda. Un couple bien assorti, una parella ben avinguda.
  4. assortit -ida, variat -ada. Bonbons assortis, caramels assortits.
  5. bien assorti ben assortit -ida (o proveït -ïda).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assorti
-ie

 

assortiment


<title type="display">assortiment</title>

Pronúncia: asɔʀtimɑ̃
    masculí
  1. combinació f, associació f. Assortiment de couleurs, combinació de colors.
  2. antigament [de personnes] unió f, agrupament.
  3. [ensemble] assortiment, conjunt, joc, lot.
  4. (d’aliments) assortiment. Assortiment de bonbons, assortiment de caramels.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assortiment

 

assortir


<title type="display">assortir</title>

Pronúncia: asɔʀtiʀ
    verb transitiu
  1. combinar, associar. Assortir des vêtements, combinar vestits.
  2. [adapter] adaptar. Assortir son style aux circonstances, adaptar el seu estil a les circumstàncies.
  3. [en pairs] aparellar, aparionar.
  4. [des personnes] unir, agrupar.
  5. infreqüent approvisionner.
  6. [accompagner] afegir a, acompanyar. Assortir une étude d’une bibliographie complète, afegir una bibliografia completa a un estudi.
  7. verb pronominal
  8. combinar intr, lligar intr, fer joc. Ces couleurs s’assortissent bien, aquests colors combinen.
  9. antigament s’accompagner
  10. infreqüent se pourvoir



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assortir

 

Assouan

Assouan

 

assoupir


<title type="display">assoupir</title>

Pronúncia: asupiʀ
    verb transitiu
  1. ensopir.
  2. figuradament adormir, calmar, apaivagar.
  3. verb pronominal
  4. ensopir-se, endormiscar-se, abaltir-se, adormissar-se, ensonyar-se, ensobecar-se reg.
  5. figuradament calmar-se, apaivagar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assoupir

 

assoupissant
-ante

assoupissant
-ante

 

assoupissement

assoupissement

 

assouplir


<title type="display">assouplir</title>

Pronúncia: asupliʀ
    verb transitiu i pronominal
  1. [les tissus] estovar(-se), suavitzar(-se).
  2. [un objet] fer(-se) més flexible (més tou -ova).
  3. [le corps] fer(-se) més flexible (més àgil).
  4. [des règles] suavitzar(-se), moderar(-se).
  5. figuradament [le caractère] adaptar(-se) polir(-se), emmotllar(-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assouplir