adjectiu
1. [par les insectes] picat -ada.
2. [vin, etc] picat -ada, que té un pic.
3. [par l’humidité] picat -ada.
4. [cousu par un point de piqûre] repuntat -ada.
5. familiarment [un peu fou] tocat -ada (de l’ala), guillat -ada, sonat -ada.
6. note piquée música nota picada.
masculí
7. indústria tèxtil piqué.
8. aeronàutica picat. Descendre en (faire un) piqué, baixar en picat. Bombardement en piqué, bombardeig en picat.
9. fotografia precisió f, resolució f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [arme] pica.
2. [pointe] mansiula, guitza, pulla. Envoyer, lancer des piques à qqn, tirar mansiules a algú.
masculí
3. jocs d’entreteniment piques f pl. As de pique, as de piques.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] familiarment gorrer -a, gorrista m f, arrossaire m f, menjapà m f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] ornitologia esplugabous.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [inv/pl piques-feux] tecnologia burxa f, furga f, burxador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] pícnic, forada f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu anar de pícnic.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení persona que va de pícnic.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ganxo [per a penjar-hi papers].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. picar, punxar, agullonar. Piquer les bœufs, agullonar els bous. Piquer des pommes-de-terre avec une fourchette, punxar patates amb una forquilla. Les orties lui piquaient les jambes, les ortigues li punxaven (picaven) les cames.
2. picar. La fumée piquait ses yeux, el fum li picava als ulls. Ça te pique ?, tens picor?
3. [faire une piqûre] punxar.
4. familiarment [vacciner] vacunar, punxar.
5. [enfoncer] clavar. Il piqua l’aiguille dans le petit coussin, clavà l’agulla al coixinet.
6. [fixer avec une aiguille, etc] clavar, enganxar.
7. [coudre à la machine] cosir, repuntar.
8. [insectes] picar, fiblar. Elle a été piquée par les moustiques, l’han picada els mosquits.
9. [serpents] mossegar.
10. gastronomia farcir, enllardar.
11. tecnologia perforar, foradar.
12. corcar, picar. Le meuble était piqué des vers, el moble estava picat (corcat) pels insectes.
13. [semer de points] pigallar. Il avait les mains piquées de taches, tenia les mans pigallades de taques.
14. [frapper] picar, colpejar.
15. [ronger] rosegar.
16. [le froid] tallar, picar.
17. [s’aigrir] picar, tenir un pic.
18. familiarment [voler] pispar, afanar, picar.
    1. [arrêter] enganxar.
    2. [recevoir] rebre, haver-li clavat a algú. J’a piqué une amende, m’han clavat una multa.
    3. fer, clavar, fúmer. Piquer un roupillon, fer un cop de cap (una becaina). Piquer un plongeon, fer un capbussó.
    4. tenir un atac de. Piquer une colère, tenir un atac de ràbia (enrabiar-se).
19. figuradament i antigament picar, excitar.
20. ne pas être piqué des hannetons (ou des vers) figuradament i familiarment ésser intens -a (o fort -a) [de debò].
    1. piquer au vif picar (o incitar, o tocar el voraviu). Son indifférence m’avait piqué au vif, la seva indiferència m’havia picat.
    2. piquer des deux esperonar vivament el cavall (o clavar els esperons).
    3. sortir galopant (o amb el cavall al galop).
21. piquer la bille jocs d’entreteniment [billard] picar la bola.
22. piquer la curiosité de qqn picar la curiositat d’algú.
23. piquer l’heure picar l’hora.
24. piquer une cloche repicar una campana.
25. piquer une note música picar una nota.
26. piquer une tête [contre qqch] clavar-se de cap (o clavar un cop de cap).
    • [dans l’eau] capbussar-se (o cabussar-se, o tirar-se de cap).
27. piquer un soleil (ou un fard) figuradament i familiarment tornar-se vermell (o enrojolar-se).
verb intransitiu
28. picar, baixar (caure) en picat.
29. [s’élancer] abalançar-se pron, llançar-se pron, abraonar-se pron.
30. [être un peu aigre] picar-se.
31. marina, marítim capficar, cabussar. Le bateau piquait de l’avant, el vaixell cabussava de proa.
32. piquer du nez familiarment caure de morros (o de nassos).
verb pronominal
33. punxar-se. Il s’était piqué avec une aiguille, s’havia punxat amb una agulla.
34. medicina punxar-se, posar-se una injecció. Elle se pique à l’héroïne, es punxa heroïna.
35. [être semé de petites taches] pigallar-se, tacar-se, picar-se.
36. [devenir aigre] picar-se, agrir-se, agrejar-se, captrencar-se infr.
37. figuradament i literàriament [se vexer] enrabiar-se, enfadar-se, picar-se, ofendre’s, ferir-se.
38. figuradament [se targuer] presumir intr, vantar-se, enorgullir-se. Il se piquait de ses connaissances, presumia dels seus coneixements.
39. qui s’y frotte s’y pique qui no vol (o qui no vulgui) pols que no vagi a l’era (o no juguis amb foc, que et cremaràs).
40. se piquer le nez familiarment agafar una bufa (o una paperina o una pítima, o engatar-se).
41. se piquer au jeu jocs d’entreteniment picar-se jugant (o agafar ànims per a continuar jugant).
    • figuradament engrescar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç