masculí i femení invariable antigament persona f que fa el ploricó.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. plorar. Pleurer de rage, de joie, de rire, plorar de ràbia, d’alegria, de riure.
2. [larmoyer] plorar, llagrimejar. La fumée me fait pleurer, el fum em fa plorar.
3. [de] plorar tr. Pleurer de la mort de son frère, plorar la mort del germà .
   • [sur] deplorar tr, plorar tr [una desgràcia].
4. c’est à faire pleurer és penós -osa (o fa pena, o és lamentable).
5. c’est Jean qui pleure et Jean qui rit ara plora, ara riu (o tan aviat plora com riu).
6. être... à faire pleurer ésser tan... que fa pena (o llàstima). Il est bête à faire pleurer, és tan totxo que fa pena (o llàstima).
7. pleurer auprès de qqn figuradament i familiarment somicar a algú.
8. pleurer comme une Madeleine (ou une vache, ou un veau) familiarment plorar com una magdalena o a llàgrima viva (o desfer-se en plors o en llàgrimes).
verb transitiu
9. plorar. Elle pleure la mort de son père, plora la mort del seu pare.
10. plorar, lamentar, recar-li. Il pleure sa peine, lamenta (li reca) la seva pena.
11. plorar, vessar. Elle a pleuré des larmes de sang, plorà (vessà) llàgrimes de sang.
12. pleurer le pain qu’on mange ésser avar -a (o garrepa).
13. pleurer toutes les larmes de son corps figuradament estar fet -a un mar de llàgrimes (o plorar a llàgrima viva).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina pleuresia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení medicina pleurític -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. antigament ploraner -a, ploraire.
femení
2. ploranera, ploradora, ploramorts, ploracossos.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina pleuritis.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení ploramiques, ploraner -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. fer el ploricó, ploriquejar, plorinyar.
2. [pleurer pour un rien] ploriquejar, somicar, somiquejar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. vici m pl de ploriquejar.
2. ploricó m, somicó m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. ploriquejant, plorinyós -osa, que fa el ploricó.
2. [qui pleure sans raison] ploraire, ploraner -a, ploramiques, somicaire.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç