verb intransitiu
1. [faire des points] puntejar.
2. figuradament ésser puntimirat -ada (perepunyetes).
verb transitiu
3. infreqüent puntejar.
4. [piquer, piqueter] picar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu puntimirat -ada, perepunyetes, picatatxes, repelós -osa, puntós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí art puntillisme, neoimpressionisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. punxegut -uda, puntegut -uda, puntut -uda.
2. voix pointue figuradament veu aguda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. arts gràfiques puntura.
2. [taille] número m, talla.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí sidra f de peres.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pera. Une poire blette, pierreuse, una pera lloca, sorrenca.
2. [interrupteur] pera.
3. medicina pera.
4. [petit flacon] pera, figueta.
5. gastronomia cap m pl de mort. Un bifteck dans la poire, un bistec de cap de mort.
6. [alcool de poire] licor m pl de pera.
7. familiarment babau -a, llonze, pau, lluç.
   • [visage] morros m pl.
8. couper (ou partager) la poire en deux figuradament i familiarment anar a mitges.
   • [transiger] fer concessions (o cedir, o transigir).
9. en poire en forma de pera (o piriforme).
10. entre la poire et le fromage familiarment a l’hora del cafè (o de les postres).
    1. garder une poire pour la soif figuradament guardar-se una poma (una pometa) per a la set.
    2. la poire est mûre el moment és madur (o propici), o la situació és madura.
11. poire à poudre carbasseta.
12. poire d’angoisse cep m.
13. poire fondante pera d’aigua.
14. poire tapée pera al forn.
15. se sucer la poire familiarment fer-se petons als morros (o petonejar-se).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. botànica porro. Une soupe aux poireaux, una sopa de porros. Une botte de poireaux, un manat de porros.
2. antigament estaquirot.
3. faire le (ou rester planté comme un) poireau familiarment i despectivament estar palplantat -ada (o dret -a com un estaquirot, o florir-se esperant).
4. poireau d’été (ou du Levant) botànica porradell.
   • poireau de chien porrassa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu familiarment esperar-se pron molt, florir-se pron esperant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica bleda, bledera.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç