Es mostren 48356 resultats

pousser


<title type="display">pousser</title>

Pronúncia: puse
    verb transitiu
  1. [qqn] donar una empenta (empentes) a, empentar, empentejar, empènyer. Pousser qqn dehors, treure algú a empentes. Pousser qqn dans le vide, empènyer algú al buit. Pousser pour se frayer un passage, donar empentes per obrir-se pas.
  2. [qqch] empènyer. Pousser une voiture en panne d’essence, empènyer un cotxe sense benzina.
  3. [une porte, une fenêtre] ajustar.
  4. [un coup, etc] donar, clavar.
  5. portar. Le berger poussait le troupeau, el pastor portava el ramat.
  6. [étendre] estendre, portar. L’empereur poussa ses conquêtes jusqu’à dans l’Italie, l’emperador estengué les seves conquestes fins a Itàlia.
  7. [favoriser] afavorir, apadrinar, recomanar, protegir.
  8. [un élève] empènyer, forçar, estimular.
  9. [faire avancer] fer avançar. Pousser les pions sur l’échiquier, fer avançar els peons a l’escaquer.
  10. [un travail, une affaire] tirar endavant.
  11. [des études, une discussion, etc] continuar, tirar endavant, aprofundir. Des études poussées, estudis aprofundits (avançats).
  12. [le feu] atiar.
  13. [le chauffage] apujar, augmentar.
  14. [un moteur] trucar.
  15. infreqüent [du feuillage, un arbre] treure.
  16. [les dents d’un enfant] sortir intr, eixir intr.
  17. [lancer un cri, etc] fer, llançar, proferir, deixar anar. Pousser des cris, fer crits, cridar, esgaripar. Pousser un soupir, deixar anar un sospir.
  18. familiarment cantar.
  19. figuradament [entraîner] estirar, arrossegar, atreure, moure. Le jeu pousse beaucoup de personnes, el joc arrossega (atreu) moltes persones .
    1. [qqn à qqch] incitar, empènyer, moure, impulsar. Elle l’avait poussé à divorcer, l’havia empès a divorciar-se.
    2. [qqch à] portar a. Il l’a poussé à la limite, ho ha portat al límit. Elle poussa son amour jusqu’au sacrifice, va portar el seu amor fins al sacrifici.
  20. [sur] pitjar, prémer. Pousse sur le bouton !, pitja (prem) el polsador!
  21. à la va comme je te pousse de qualsevol manera (o a la babalà).
  22. en pousser une familiarment posar-se a cantar.
  23. être poussé [une plaisanterie, etc] exagerat -ada (o fort -a).
  24. il va comme on le pousse figuradament va cap allà on bufa el vent.
  25. pousser jusqu’au bout [une action, une œuvre] portar a terme (o acabar).
  26. pousser l’aiguille fer anar l’agulla.
  27. pousser les choses au noir prendre’s les coses a la valenta.
  28. pousser les enchères licitar.
  29. pousser les feux marina, marítim carregar les calderes.
    figuradament forçar les coses (o la marxa).
  30. pousser plus loin continuar (o avançar). Il faut que tu pousses plus loin l’étude de l’anglais, cal que continuïs l’estudi de l’anglès.
  31. pousser qqch trop loin anar massa lluny (o passar de la ratlla o de mida) amb una cosa.
  32. pousser qqn du coude, du genou [pour l’avertir] donar (o clavar) a algú un cop de colze, de genoll.
  33. verb intransitiu
  34. donar empentes, empentar, empentejar, empènyer.
  35. [pour expulser de l’organisme] empènyer, fer força.
  36. [une plante] créixer, fer-se pron.
    • apuntar. Les bourgeons poussent, els borrons apunten.
  37. [les cheveux] créixer.
  38. [les dents] sortir, eixir.
  39. [un enfant] créixer, pujar, fer-se gran.
  40. [le vin] fermenter.
  41. [la pâte] llevar.
  42. figuradament [exagérer] fer-ne un gra massa, passar-se (de rosca). Tu pousses un peu !, en fas un gra massa! .
    1. [se développer] créixer, desenvolupar-se pron.
    2. pousser comme un champignon (ou un chiendent) créixer com un bolet (o una carbassera).
  43. pousser plus loin, pousser jusqu’à... continuar (o no aturar-se) fins a ... Il ne veut pas s’arrêter ; il veut pousser jusqu’à Paris, no es vol aturar: vol continuar fins a París.
  44. verb pronominal
  45. avançar a empentes, obrir-se pas a empentes.
  46. [entre deux personnes] empènyer-se, donar-se empentes.
  47. apartar-se, fer-se enllà, sortir (del mig). Pousse-toi, laisse-nous passer, aparta’t (surt del mig), deixa’ns passar.
  48. figuradament [conquérir une position meilleure] situar-se, obrir-se camí, establir-se, col·locar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pousser

 

poussette

poussette

 

pousseur

pousseur

 

poussier

poussier

 

poussière


<title type="display">poussière</title>

Pronúncia: pusjɛʀ
    femení
  1. pròpiament i figuradament pols. La poussière des chemins, la pols dels camins. Un chiffon à poussière, un drap de la pols.
  2. [grain, petit objet] brossa. J’ai une poussière dans l’œil, tinc una brossa a l’ull.
  3. [fines particules] polsim m. Poussière de charbon, polsim de carbó. Poussières volcaniques, polsim volcànic.
  4. baiser la poussière des pieds à qqn figuradament besar els peus d’algú [sotmetre’s, humiliar-se].
  5. ... et des poussières ... i escaig. Cela vaut deux cent euros et des poussières, això val dos-cents euros i escaig.
  6. faire de la poussière fer pols (o aixecar pols o polseguera).
  7. faire la (ou les) poussière(s) familiarment treure (o llevar) la pols.
    1. faire mordre la poussière amorrar a terra.
    2. mordre la poussière [tomber lors d’un combat] anar per terra (o caure de trompis fam).
    3. [essuyer un échec] tenir un fracàs (o fracassar).
    4. [une défaite] patir una derrota.
  8. nuage (ou tourbillon) de poussière (núvol de) polseguera f.
  9. poussière cosmique astronomia pols còsmica (o interestel·lar).
  10. poussière fécondante botànica polsim m fecundant (o pol·len m).
  11. réduire qqch en poussière fer pols (o polvoritzar) una cosa.
  12. tomber en poussière esmicolar-se (o disgregar-se, o desfer-se en pols, o polvoritzar-se).
  13. une poussière de familiarment una munió (o un escampall) de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poussière

 

poussiéreux
-euse


<title type="display">poussiéreux</title>

Pronúncia: pusjeʀø -øz
    adjectiu
  1. polsós -osa, polsegós -osa.
  2. figuradament [vieux, périmé] caduc -a, retrògrad -a, revellit -ida.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poussiéreux
-euse

 

poussif
-ive


<title type="display">poussif</title>

Pronúncia: pusif -iv
    adjectiu
  1. [cheval, personnes] que panteixa, que respira amb dificultat.
  2. [moteur, machine] que s’ofega, que va a cops.
  3. figuradament i familiarment que no té trempera, sense trempera.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poussif
-ive

 

poussin


<title type="display">poussin</title>

Pronúncia: pusɛ̃
    masculí
  1. zoologia pollet.
  2. familiarment nino -a, rateta, ratolí. Mon poussin !, nino (ratolí) meu!
  3. esports aleví.
  4. familiarment [élève] caganiu.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poussin

 

poussinière

poussinière

 

poussivement

poussivement