masculí [pl -s] penjaplats.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [suspendre] penjar [en un ganxo]. Accrocher un tableau, penjar un quadre.
2. [retenir] enganxar. Accrocher la remorque, enganxar el remolc.
3. [heurter] topar amb, xocar amb. Accrocher une voiture, xocar amb un cotxe.
4. figuradament i familiarment [prendre qqn au passage] enganxar, pescar. Accrocher un compagnon dans le couloir, enganxar un company pel passadís .
   • [intéresser] atreure, enganxar. Cette musique accroche tout le monde, aquesta música enganxa tothom.
verb pronominal
5. agafar-se. S’accrocher à une branche, agafar-se a una branca .
   1. figuradament pròpiament [se tenir avec force] arrapar-se, aferrar-se. Il s’accrocha à la rampe pour ne pas tomber, es van aferrar a la barana per no caure. Elle s’accrocha à son passé, es va aferrar al seu passat.
   2. [ne pas céder] aguantar intr, resistir intr.
   3. [se disputer] enganxar-se. Ils se sont accrochés, s’han enganxat.
   4. familiarment arrapar-se.
6. familiarment
   1. avoir le cœur bien accroché saber fer el cor fort (o no deixar-se desanimar, o no fer figa).
   2. être accroché -ée estar enganxat -ada [a la droga].
   3. se l’accrocher estrènyer-se els pantalons (o el cinturó).
   4. tu peux toujours te l’accrocher ! posa-t’hi fulles! [no en vull saber res]
verb intransitiu
7. tenir entrebancs, entrebancar-se pron, encallar-se pron.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. familiarment tossut -uda, insistent.
2. [qui retient l’attention] enganxós -osa. Une publicité accrocheuse, una publicitat enganxosa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. en faire accroire enganyar (o entabanar fam, o engalipar fam, o fer beure a galet fam).
2. faire accroire antigament i literàriament fer creure.
3. s’en laisser accroire creure-s’ho (o deixar-se enganyar, o beure a galet fam).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. creixença f, creixement, crescuda f.
2. figuradament acreixement, increment, augment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. acréixer, incrementar, augmentar. Accroître son pouvoir, sa fortune, acréixer (augmentar) el seu poder, la seva fortuna.
verb pronominal
2. créixer intr, acréixer-se, augmentar intr. La population s’était accrue, la població havia crescut (havia augmentat).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. ajupit -ida, acoflat -ada.
2. a la gatzoneta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ajupiment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. acrescut -uda, augmentat -ada.
2. [plus grand] major, més gran, renovellat -ada lit. Ils écoutaient avec un intérêt accru, escoltaven amb un interès més gran.
masculí
3. botànica rebrot.
femení
4. augment m, creixement m, acreixement m, extensió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [en général, spéc. à un réfugié, etc] acolliment, acollida f.
2. [à un visiteur] rebuda f. Son accueil avait été froid, la seva rebuda havia estat freda.
3. centre (ou bureau) d’accueil centre (o oficina f) d’acolliment.
4. faire bon accueil rebre bé (o acollir).
5. paroles d’accueil paraules de benvinguda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç