masculí [pl -s]
1. atrapamosques.
2. botànica resplendor f de la nit, herba f de la gota.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] enganyabadocs.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. agafar. Attraper un lapin, un voleur, un ballon, agafar un conill, un lladre, una pilota.
2. [réussir à atteindre] agafar. J’ai attrapé le train de justesse, vaig agafar el tren a l’últim moment.
3. [rejoindre] atrapar. Le deuxième coureur a attrapé le premier, el segon corredor va atrapar el primer.
4. [surprendre] atrapar, enxampar, pescar, sorprendre. Ils l’ont attrapé à voler de l’argent, el van enxampar robant diners.
5. [surprendre le temps, la tempête] agafar, atrapar, arreplegar, sorprendre.
6. figuradament [tromper] ensarronar, entabanar, enganyar. Je ne comprends pas comment elle s’y est laissé attraper, no entenc com s’ha deixat ensarronar.
7. [un emploi, un poste] enganxar, pescar.
8. [un coup, une gifle] rebre, entomar. Tiens, attrape ça, té, entoma aquesta.
9. [une maladie] agafar, arreplegar, pescar.
10. [saisir par l’imitation] agafar, imitar, copiar. Attraper un accent, agafar un accent. Attraper la manière d’un artiste, agafar, imitar l’estil d’un artista.
11. familiarment [réprimander] renyar, reprendre, pentinar. Marie s’est fait attraper par ses parents, els pares de la Maria l’han haguda de renyar.
12. attraper au vol (ou en volée, ou de volée) atrapar al vol (o copsar, o entomar).
verb pronominal
13. [un objet] agafar-se.
14. [deux personnes] atrapar-se.
15. [une maladie] agafar-se, arreplegar-se, pescar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu atraient, atractiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [au bénéficiaire] adjudicable, concedible.
2. atribuïble, imputable.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. atribuir, adjudicar, assignar. Attribuer une part du budget à la santé, atribuir una part del pressupost a sanitat.
2. [conférer] atribuir, conferir, atorgar. Attribuer une dignité à qqn, atribuir (atorgar) una dignitat a algú.
3. atribuir, suposar. On lui attribuait des arrière-pensées, li atribuïen segones intencions.
4. atribuir, imputar. Un portrait attribué à Dalí, un retrat atribuït a Dalí.
verb pronominal
5. atribuir-se, adjudicar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pròpiament gramàtica i filosofia atribut.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. beneficiari -ària, adjudicatari -ària.
2. dret legatari -ària.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu atributiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. adjudicació, concessió.
2. dret i gramàtica atribució.
3. plural atribucions, competències.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç