Es mostren 48356 resultats

rempiler


<title type="display">rempiler</title>

Pronúncia: ʀɑ̃pile
    verb transitiu
  1. tornar a apilar (a empilar).
  2. verb intransitiu
  3. familiarment ciències militars reenganxar-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rempiler

 

remplaçable

remplaçable

 

remplaçant
-ante

remplaçant
-ante

 

remplacement


<title type="display">remplacement</title>

Pronúncia: ʀɑ̃plasmɑ̃
    masculí
  1. reemplaçament, substitució f, canvi.
  2. [suppléance] substitució f, suplència f.
  3. de remplacement substitutiu -iva (o succedani -ània).
    familiarment figuradament de recanvi. Une solution de remplacement, una solució de recanvi.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remplacement

 

remplacer


<title type="display">remplacer</title>

Pronúncia: ʀɑ̃plase
    verb transitiu
  1. reemplaçar, substituir, canviar.
  2. [tenir la place de qqn] suplir, substituir, reemplaçar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remplacer

 

remplage

remplage

 

rempli
-ie


<title type="display">rempli</title>

Pronúncia: ʀɑ̃pli
    adjectiu
  1. omplert -a, ple plena.
  2. figuradament cregut -uda, pagat -ada (de si mateix).
  3. masculí
  4. indústria tèxtil doblec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rempli
-ie

 

remplir


<title type="display">remplir</title>

Pronúncia: ʀɑ̃pliʀ
    verb transitiu
  1. omplir, emplenar. Remplir un récipient à ras bord, omplir (emplenar) un recipient fins a dalt de tot. Remplir un sac à le crever, omplir (emplenar) una bossa ben atapeïda. Remplir un questionnaire, omplir (completar) un qüestionari.
  2. [emplir de nouveau] reomplir.
  3. complir. Remplir ses engagements, ses promesses, complir els seus compromisos (les seves promeses). Remplir une condition, complir una condició.
  4. [rôle, fonction] fer, exercir. Il remplit un rôle important dans l’entreprise, fa un paper important a l’empresa.
  5. figuradament omplir, emplenar. Remplir qqn de joie, omplir algú d’alegria.
  6. remplir le ventre [manger] omplir (o emplenar) el ventre.
  7. verb pronominal
  8. omplir-se, emplenar-se.
  9. [se rassassier] atipar-se, afartar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remplir

 

remplissage


<title type="display">remplissage</title>

Pronúncia: ʀɑ̃plisaʒ
    masculí
  1. ompliment, emplenament.
  2. construcció remplage.
  3. figuradament [dans un texte, etc] palla f, fullaraca f. Faire du remplissage, posar palla (fullaraca).
  4. de remplissage superflu -èrflua (o per omplir, o posat -ada com a palla). Scène de remplissage, palla supèrflua, per omplir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remplissage

 

remplisseur
-euse


<title type="display">remplisseur</title>

Pronúncia: ʀɑ̃plisœʀ -øz
    masculí
  1. remplisseur sur faïence (porcelaine, verre) pintor -a de pisa (porcellana, vidre).
  2. femení
  3. indústria tèxtil puntaire m f.
  4. tecnologia màquina d’omplir ampolles.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remplisseur
-euse