verb transitiu i pronominal aventurar(-se), arriscar(-se).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. aventurer -a, atrevit -ida. Un esprit aventureux, un esperit aventurer.
2. arriscat -ada, perillós -osa. Une existence aventureuse, una existència arriscada (perillosa).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení aventurer -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mineria venturina.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí aventurisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení aventurista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu nul (nulle) et non avenu(ue) nul (nul·la) i inexistent (o i sense validesa).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [allée] avinguda.
2. [boulevard] avinguda, passeig m.
3. figuradament [voie d’accès] camí m, via d’accés. Les avenues du pouvoir, els camins del poder.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu comprovat -ada, demostrat -ada, adverat -ada lit. C’est un fait avéré, és un fet comprovat (demostrat).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. antigament certificar, comprovar, adverar lit.
verb pronominal
2. presentar-se, aparèixer intr, palesar-se. Dans ses travaux s’avéra une intelligence aiguë, en els seus treballs es palesà una intel·ligència aguda.
3. mostrar-se, revelar-se, demostrar-se. Un remède qui s’est avéré peu efficace, un remei que s’ha mostrat poc eficaç.
verb impersonal
4. demostrar-se. Il s’est avéré que vous n’aviez pas raison, s’ha demostrat finalment que no teníeu raó.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç