verb transitiu
1. [un piège] tornar a parar.
2. [une corde] tornar a tibar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament retenir. On lui a retenu une partie de son salaire, li han retingut una part del salari. Je ne veux pas te retenir plus longtemps, no et vull retenir més temps.
2. [arrêter] retenir, detenir. Ils le retenaient en otage, el retenien com a ostatge. Ton travail a retenu toute son attention, la teva feina ha retingut tota la seva atenció.
3. [maintenir, attacher] mantenir, tenir. Ses occupations le retenaient loin de la ville, les seves ocupacions el mantenien lluny de la ciutat.
4. [tenir] agafar, subjectar, aguantar, retenir. Ses cheveux étaient retenus par un élastique, tenia els cabells agafats amb una goma. Il retenait son souffle, aguantava (retenia) la respiració.
5. [une place, un fauteuil] reservar, guardar.
   • [une chambre, une date pour une réunion] reservar.
6. matemàtiques [dans des comptes] portar-ne. Je pose 4 et je retiens 1, poso el 4 i en porto 1.
7. [garder dans sa mémoire] recordar, retenir. Retiens bien ce que je vais te dire, recorda bé el que et diré .
   1. aprendre, guardar a la memòria.
   2. [en mal] recordar-se de, no oblidar.
8. figuradament dret tenir en compte.
9. je ne vous retiens pas us en podeu anar (o us podeu retirar, o se’n pot anar, o es pot retirar).
10. je te retiens ! familiarment ja me’n recordo de tu (o ja me les pagaràs)!
11. plus rien ne le retient à la vie ja no hi ha res que el lligui a la vida.
12. qu’est-ce qui vous retient ? què us reté aquí? (o què us impedeix, o què us priva) de partir?
13. retenir qqn à dîner fer quedar algú a sopar.
14. retenir qqn de parler privar (o impedir) de parlar (o frenar).
15. retenir qqn par le pan de sa veste pròpiament i figuradament agafar algú per la jaqueta.
16. retenir sa langue figuradament aguantar-se (o mossegar-se) la llengua.
verb pronominal
17. aguantar-se, agafar-se.
18. [se contenir] retenir-se, contenir-se, aguantar-se.
19. familiarment [ses besoins] aguantar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu tornar a intentar (a provar).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu retentiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament medicina i geografia retenció.
2. droit de rétention dret dret de retenció.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení dret detentor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [résonner] ressonar.
2. [se faire entendre avec force] retronar, retrunyir, retentir.
3. figuradament tenir ressò. Cette nouvelle a retenti, aquesta notícia ha tingut (molt de) ressò .
   • repercutir. Cette décision a retenti sur les résultats, aquella decisió va repercutir en els resultats.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [bruyant, sonore] sonor -a, sorollós -osa, que retruny, que retrona, retronant. Une voix retentissante, una veu sonora. Un choc retentissant, un xoc sorollós. Un son retentissant comme un tonnerre, un so que retruny com un tro.
2. [dans l’opinion] ressonant, de gran ressò (ressonància). Un succès retentissant, un èxit ressonant (de gran ressò).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. infreqüent ressò.
2. [répercussion] repercussió f.
3. [bruit, éclat] ressò, ressonància f. Cet incident a eu un retentissement international, aquest incident ha tingut un ressò internacional.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [réservé] reservat -ada. Place retenue, plaça reservada.
2. [contenu] contingut -uda, retingut -uda.
3. figuradament [discret] contingut -uda, discret -a, moderat -ada, reservat -ada. Une grâce retenue, una gràcia continguda.
femení
4. retenció, retinguda infr. La retenue d’une marchandise à la frontière, la retenció d’una mercaderia a la frontera. Ce barrage a une faible retenue, aquesta resclosa té poca retenció (té poca retinguda).
5. [encombrement de voitures] retenció, embús m.
6. figuradament [discrétion, mesure] discreció, reserva, moderació, contenció. Elle riait sans aucune retenue, reia sense cap mena de reserva. Il s’exprime avec retenue, s’expressa amb moderació.
7. [d’une colonne dans un compte] ròssec m.
8. [punition scolaire] retenció, estudi m, vetlla, càstig m. Il est en retenu, està castigat.
9. construcció fixació.
10. marina, marítim cap m de retenció.
11. retenue à la source dret [droit fiscal] retenció a l’origen.
12. retenue d’eau presa (o resclosa).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç