adjectiu i masculí i femení geografia i història ripuari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu invariable familiarment esquifit -ida.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament riure. Il riait, reia. Se mettre à rire, posar-se (esclafir) a riure.
2. [ne pas parler sérieusement] fer broma, riure, prendre-s’ho pron rient, no prendre-s’ho pron seriosament. Je ne riais pas, c’était sérieux, no reia (no feia broma), era seriós. Sans rire, est-ce que tu y es allé ou non ?, sense broma (ara seriosament), tu hi vas anar o no?
3. avoir toujours le mot pour rire tenir sempre la broma (o l’acudit) a punt (o ésser molt graciós -osa).
4. c’est à mourir (ou à crever) de rire figuradament és per a petar-s’hi (o pixar-s’hi vulg) de riure.
5. c’est pour de rire familiarment és de per riure (o és de broma).
6. crever (ou mourir) de rire figuradament rebentar-se (o petar-se, o partir-se, o morir-se) de riure.
7. éclater de rire riure sorollosament (o esclatar a riure, o esclafir a riure).
8. être mort de rire figuradament estar mort -a de riure.
9. faire rire [qqch] fer riure. Cela le faisait rire, això el feia riure .
   1. [qqn] fer riure. Impossible de le faire rire, no hi ha manera de fer-lo riure.
   2. [amuser qqn] (fer) divertir.
10. histoire de rire parlo de broma (o ho dic rient).
11. laissez-moi rire ! [incredulité] deixeu-me riure (o deixeu-me que rigui)!
12. pleurer (ou se tordre) de rire plorar (o recargolar-se, o pixar-se) de riure.
13. plus on est de fous, plus on rit com més serem més riurem.
14. pour rire de per riure (o de broma).
15. pouffer de rire escapar-se-li (o no poder-se aguantar) el riure.
16. prêter à rire fer riure (o ésser causa de riure, o ésser la riota de la gent).
17. rira bien qui rira le dernier riu bé qui riu darrer.
18. rire au nez (ou à la barbe) de qqn riure-se’n als nassos.
19. rire aux éclats fer la gran riallada (o petar-se de riure).
20. rire aux larmes (ou à en pleurer) riure fins a plorar (o fins que li cauen les llàgrimes, o plorar de riure).
21. rire comme un bossu (ou une baleine) familiarment riure com un os (o una mula, o trencar-se de riure).
22. rire dans sa barbe (ou sous cape) figuradament riure per sota el nas.
23. rire du bout des dents (ou des lèvres) (ou rire jaune) riure per força (o fer un riure forçat o de conill).
24. rire sous cape riure per sota el nas.
25. tel qui rit vendredi, dimanche pleurera després de les rialles venen les ploralles.
26. vous me faites rire ! [incredulité] no em feu riure!
27. vous voulez rire ! és de per riure! (o és broma, no?)
verb transitiu indirecte
28. [de] riure (per). Il n’y a pas de quoi rire, no hi ha cap raó per a riure.
29. [se moquer de] riure’s pron (de), burlar-se pron (de), fotre’s pron pop (de). Il rit de soi-même, es riu d’ell mateix.
30. [ne pas se soucier de] riure’s pron (de).
31. il vaut mieux en rire qu’en pleurer val més riure que plorar.
masculí
32. [façon de rire] riure.
33. [action] rialla f, riure. J’avais entendu son rire éclatant, havia sentit el seu riure estrident (la seva riallada).
34. éclat de rire esclafit (o esclat) de riure (o riallada f, o rialla f).
35. fou rire riure boig (o atac de riure). Elle a le fou rire, li ha agafat un atac de riure.
36. gros rire riure fort (o sorollós).
37. le rire est le propre de l’homme el riure és una característica pròpia de l’home.
38. rire argentin riure cristal·lí.
39. une explosion de rires una riallada col·lectiva (o un esclat m de riallades).
verb pronominal
40. [de] riure’s (de). Il se riait de toutes les difficultés, se’n reia, de totes les dificultats.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. rialla f, riure. Les jeux et les ris, els jocs i les rialles les diversions.
2. marina, marítim ris. Prendre un ris, prendre un ris.
3. plural o singular gastronomia lletons pl, lletada f sing, llets pl.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení tecnologia talús m (escullera) cobert -a de feixines i estaques.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [rire bruyant] riota, riallada.
2. [objet de moquerie] riota, burla, mofa. Elle s’exposait à la risée du public, s’exposava a ser la riota del públic .
   • rialla.
3. marina, marítim oratjol m.
4. être la risée de ésser la riota de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení rialleta. Faire risette, fer la rialleta.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu risible, ridícul -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí anatomia risori.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu arriscat -ada, riscós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç