Es mostren 48356 resultats

aviron

aviron

 

avis


<title type="display">avis</title>

Pronúncia: avi
    masculí
  1. [jugement] parer, opinió f. Donner son avis sur qqch, donar la seva opinió sobre alguna cosa. Changer d’avis, canviar de parer (d’opinió).
  2. antigament i literàriament [conseil] avís, advertiment, consell.
  3. advertiment, avís. Avis aux lecteurs, advertiment als lectors.
  4. [opinion d’expert] opinió f, dictamen. Avis d’expert, dictamen pericial.
  5. [indication] ordre f, indicació f. Jusqu’à nouvel avis, fins a nova ordre. Sauf avis contraire, excepte indicació contrària.
  6. à l’avis de qqn a parer d’algú. À mon avis, a parer meu (al meu parer, o entendre).
  7. avis affiché anunci.
  8. avis de réception [d’une lettre] acusament de recepció.
  9. avis préalable avís previ (o preavís).
  10. être d’avis que fer l’efecte (o donar de parer, o semblar) que. Il est d’avis qu’il est déjà arrivé, em fa l’efecte que ja ha arribat.
  11. être de (ou partager) l’avis de qqn ésser del mateix parer (o tenir la mateixa opinió) que algú. Il est de mon avis, és del mateix parer (té la mateixa opinió) que jo. Je suis de (je partage) votre avis, soc del mateix parer (tinc la mateixa opinió) que vosaltres.
  12. les avis sont partagés hi ha divisió de parers (o d’opinions).
  13. prendre avis de qqn demanar opinió (o parer) a algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avis

 

avisé
-ée


<title type="display">avisé</title>

Pronúncia: avize
    adjectiu
  1. averti.
  2. [prudent] caut -a, avisat -ada.
  3. être bien avisé de fer ben fet (o mostrar perspicàcia). Il a été bien avisé d’attendre, ha fet ben fet d’esperar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avisé
-ée

 

aviser


<title type="display">aviser</title>

Pronúncia: avize
    verb transitiu
  1. antigament i literàriament afigurar, albirar, apercebre.
  2. veure, llambregar, llucar, clissar, descobrir. Elle a avisé une montre oubliée et elle l’a prise, va veure un rellotge oblidat i el va agafar.
  3. literàriament avertir.
  4. être avisé de qqch estar assabentat -ada (o informat -ada) d’una cosa.
  5. verb pronominal
  6. [de] assabentar-se, estar al cas. Je me suis avisé tard de la nouvelle, em vaig assabentar tard de la notícia. On ne s’avise jamais de tout, no es pot estar al cas de tot.
  7. adonar-se, fer-se càrrec. Tout à coup il s’avisa de sa situation, de sobte s’adonà de la seva situació.
  8. gosar intr, acudir-se. S’il s’avise de siffler en classe il sera puni, si se li acut xiular a classe serà castigat.
  9. verb transitiu indirecte
  10. [à] pensar bé, parar esment, fixar-se pron, rumiar. Il faut aviser à ce qu’on doit dire, cal pensar bé en el que s’ha de dir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aviser

 

aviso

aviso

 

avitaillement

avitaillement

 

avitailler


<title type="display">avitailler</title>

Pronúncia: avitaje
    verb transitiu
  1. antigament marina, marítim avituallar, aprovisionar, llastar.
  2. aeronàutica carregar carburant a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avitailler

 

avitailleur

avitailleur

 

avitaminose

avitaminose

 

avivage

avivage