femení medicina ronyera.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu ronyar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [le lion] rugir.
   1. [personne] rugir, bramar, cridar fort.
   2. [la tempête, le vent, etc] rugir, bramar, roncar.
verb transitiu
2. proferir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [le lion] rugent lit, que rugeix.
2. [personne] rugent, que brama, que crida fort.
3. [la tempête, le vent, un moteur] rugent lit, que brama, que ronca.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [cri du lion] rugit.
2. [personne] bram, crit.
3. [la tempête, le vent] bram, roncor f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení rugositat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. rugós -osa.
masculí
2. [d’une arme à feu] rascador, raspador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu recobrir de guix, enguixar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ruïna. Ruines romaines, grecques, ruïnes romanes, gregues.
2. figuradament ruïna. C’est une ruine humaine, és una ruïna (humana).
3. [perte de la fortune] ruïna. Elle est au bord de la ruine, està al caire de la ruïna.
4. [chute, destruction] ruïna, esfondrament m. La ruine de ses rêves, l’esfondrament (la ruïna) dels seus somnis.
5. en ruine ruïnós -osa (o en ruïnes). Être, tomber en ruine, estar, caure en ruïnes.
6. être une ruine ésser ruïnós -osa (o causar despeses ruïnoses).
7. menacer ruine amenaçar ruïna.
8. n’être plus qu’une ruine [qqn] ésser una ruïna.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui a perdu sa fortune] arruïnat -ada.
2. [en ruine] en ruïnes. Un château ruiné, un castell en ruïnes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç