Diccionari - fr_ca | diccionari.cat

Es mostren 48356 resultats

s’escrimer

<title type="display">s’escrimer</title>

Pronúncia: sɛskʀime

verb pronominal

esgrimir(-se).
[à] escarrassar-se (a).

s’escrimer

verb pronominal esgrimir-se à escarrassar-se a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’évader

<title type="display">s’évader</title>

Pronúncia: sevade

verb pronominal

[s’échapper] evadir-se.
figuradament [s’éclipser] eclipsar-se, fer-se fonedís -issa, esquitllar-se.
• evadir-se. S'évader de sa condition, evadir-se de la seva condició.

verb pronominal s’échapper evadir-se figuradament s’éclipser eclipsar-se, fer-se fonedís -issa, esquitllar-se • evadir-se S'évader de sa condition , evadir-se de la seva condició © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’évanouir

<title type="display">s’évanouir</title>

Pronúncia: sevanwiʀ

verb pronominal

pròpiament i figuradament [disparaître] esvair-se, dissipar-se, esvanir-se. Une ombre qui s’évanouit mystérieusement, una ombra que s’esvaneix misteriosament.
[perdre connaissance] desmaiar-se, esvanir-se, caure en basca, esmortir-se infr. Elle s’est évanouie d’émotion, s’ha desmaiat (esvaït) per l’emoció.

s’évanouir

verb pronominal pròpiament i figuradament disparaître esvair-se, dissipar-se, esvanir-se Une ombre qui s’évanouit mystérieusement , una ombra que s’esvaneix misteriosament perdre connaissance desmaiar-se, esvanir-se, caure en basca, esmortir-se infr Elle s’est évanouie d’émotion , s’ha desmaiat esvaït per l’emoció © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’évertuer

<title type="display">s’évertuer</title>

Pronúncia: sevɛʀtɥe

verb pronominal [à] afanyar-se (per), escarrassar-se (per), maldar intr (per).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’évertuer

verb pronominal à afanyar-se per, escarrassar-se per, maldar intr per © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’exclamer

<title type="display">s’exclamer</title>

Pronúncia: sɛksklame

verb pronominal

exclamar intr. Au feu, s’exclama-t-il, foc!, exclamà.
exclamar-se. Elle s’exclama d’indignation, s’exclamà d’indignació.

s’exclamer

verb pronominal exclamar intr Au feu, s’exclama-t-il , foc, exclamà exclamar-se Elle s’exclama d’indignation , s’exclamà d’indignació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç