femení
1. dret compensació [entre dos lots d’una herència].
2. familiarment comissió de sotamà.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal pròpiament i figuradament sotmetre(’s). Soumettre des rebelles, sotmetre rebels. Soumettre un malade à un traitement, sotmetre un malalt a un tractament. On a soumis la loi à l’approbation du parlement, van sotmetre la llei al parlament. Se soumettre à ses caprices, sotmetre’s als seus capricis.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. submís -isa, dòcil, obedient. Un enfant soumis, un nen obedient.
2. [assujeti] sotmès -esa, subjecte -a. Soumis à un impôt, sotmès (subjecte) a un impost.
3. fille soumise antigament dona de la vida (o pública, o prostituta).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. submissió.
2. contracte m d’adjudicació.
3. dret oferta, licitació.
4. comerç i mercat compromís m de pagament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení dret licitador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu oferir, licitar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení tecnologia vàlvula.

1. soupape de sûreté (ou sécurité) vàlvula de seguretat.
2. figuradament [exutoire] vàlvula d’escapament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. sospita f, recel, suspició f infr. Avoir, éveiller des soupçons, tenir, desvetllar sospites. Être au-dessus (à l’abri) de tout soupçon, estar lliure de tota (qualsevol) sospita.
2. figuradament [fait de soupçonner] sospita f, besllum f infr. Des problèmes dont je n’avais pas soupçon, problemes del quals no tenia sospita .
   1. familiarment [très petite quantité] pensament, gota f. Un soupçon de sel, un pensament de sal. Un soupçon de vin, una gota (unes gotetes) de vi.
   2. [ombre, pointe] punta f. Un soupçon d’ironie, una punta d’ironia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu infreqüent sospitós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. sospitar de, desconfiar de, recelar de. Soupçonner qqn, sospitar d’algú.
2. dubtar. Je soupçonne de la bonne foi de lui, dubto de la seva bona fe.
3. [deviner, se douter de] sospitar. Vous le soupçonnez de mentir, sospiteu que ell menteix.
4. la femme de César ne doit pas même être soupçonnée la dona del Cèsar no tan sols ha d’ésser honesta sinó que ho ha de semblar.
5. soupçonné sospitós -osa. Soupçonné d’avoir commis un crime, sospitós d’haver comès un crim.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç