femení familiarment suada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. suar abundosament. Il suait de peur, suava de por.
2. [faire un effort] suar, esforçar-se pron, escarrassar-se pron.
3. [dégager de l’humidité] suar, traspuar. Les murs suaient à cause de l’humidité, les parets suaven per la (traspuaven) humitat.
4. faire suer figuradament i familiarment cansar (o empipar, o marejar, o enutjar, o emprenyar).
   • gastronomia [des légumes, de la viande] fer suar (o fer perdre l’aigua).
5. faire suer le burnous antigament i familiarment esprémer com una llimona (o explotar).
6. suer à grosses gouttes suar la gota (o la cansalada o el sagí o la carcanada, o a raig fet).
verb transitiu
7. suar.
8. figuradament [exhaler] traspuar. Son regard suait la jalousie, la seva mirada traspuava enveja.
9. [un endroit] flairar-se pron, ensumar-se pron, respirar-se pron.
10. en suer une familiarment fer una ballaruga.
    1. se faire suer avorrir-se.
    2. suer l’ennui morir-se d’avorriment (o fotre’s de fàstic).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí marina, marítim sud-est, xaloc. Nous avons vent de suet, tenim vent de xaloc (s’ha girat xalocada).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí història i literatura Suetoni.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina malaltia que fa suar abundosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. suor.
2. à la sueur de son front amb la suor del seu front.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení història sueu -eva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història sufet.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb impersonal
1. bastar, haver-n’hi (tenir-ne) prou. Ça me suffit, amb això en tinc prou (això em basta).
2. ça suffit comme ça ! ja està bé (o ja n’hi ha prou)!
3. (cela ou il) suffit ! (ja n’hi ha) prou!
4. il suffit de n’hi ha prou amb (o basta).
5. il suffit que n’hi ha prou (o només cal) que.
verb transitiu indirecte
6. [à] abastar (a), donar l’abast (per a), arribar (a).
7. ésser prou (suficient), tenir-ne prou amb. Cela suffit à mon bonheur, això és prou per a la meva felicitat. Une goutte d’eau suffit pour l’effrayer, en té prou amb una gota per a espantar-se.
8. à chaque jour suffit sa peine cada dia té el seu mal (o no cridis el mal temps).
verb pronominal
9. bastar-se, ésser autosuficient.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi suficientment, prou.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç