verb transitiu
1. pròpiament gramàtica terminar, acabar. Terminer une séance, terminar una sessió.
2. [achever, finir] acabar, perfer. Terminer le travail, acabar la feina.
3. infreqüent [borner, limiter] limitar.
verb pronominal
4. terminar intr, acabar-se.
5. se terminer en acabar en. Se terminer en pointe, acabar en punta.
6. se terminer par acabar amb.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení lingüística terminologia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu lingüística terminològic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení lingüística terminòleg -òloga.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí automòbil, automobilisme i ferrocarrils (estació f) terminal f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení entomologia formiga blanca, tèrmit m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení entomologia termiter m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu matemàtiques i música ternari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui manque de couleur] esblanqueït -ïda, esblaimat -ada, pàl·lid -a, desmaiat -ada.
2. [pâle, sans éclat] descolorit -ida, apagat -ada. Un regard terne, una mirada apagada.
3. [par l’action de la vapeur] entelat -ada.
4. figuradament [peu vif] ensopit -ida, sense suc ni bruc fam. Une vie terne et grise, una vida ensopida i grisa.
5. un blanc terne un blanc brut [blanc poc clar].



Vegeu també:
terne²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí jocs d’entreteniment tern.


Vegeu també:
terne¹


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç