femení
1. guardiola.
2. figuradament i familiarment [tête] closca, coco m.
   • antigament panxa.
3. casser sa tirelire figuradament i familiarment rebentar els diners (o escampar tots els estalvis).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. estirar. Tirer une corde, estirar una corda.
2. tecnologia [étirer] estirar. Tirer du métal, estirar metall .
   1. [pour fermer, pour couvrir] passar, tirar. Tirer le verrou, passar el forrellat.
   2. [traîner] tirar, arrossegar. Elle tirait son enfant par la main, arrossegava el seu fill per la mà.
   3. figuradament [attirer] atreure. Tirer l’attention, atreure l’atenció.
   4. familiarment aguantar, suportar. Tu as encore deux mois à tirer, encara has d’aguantar dos mesos.
   5. marina, marítim desplaçar, tenir de calat. Navire qui tire cinq mètres, vaixell que desplaça cinc metres.
3. [représenter, reproduire] tirar, traçar. Tirer une ligne, tirar una línia. Tirer un plan, tirar un pla (un plànol).
4. [un portrait] fer. Se faire tirer le portrait, fer-se fer el retrat.
5. fotografia positivar.
6. arts gràfiques tirar. Tirer un livre à deux mille exemplaires, tirar dos mil exemplars d’un llibre.
7. tirar, disparar. Tirer des fusées, des pétards, tirar coets, petards. Tirer un oiseau, disparar a un ocell.
8. [feux d’artifice] encendre, engegar.
9. jocs d’entreteniment tirar. Tirer la boule, tirar la bola.
10. esports tirar, xutar. Tirer un corner, tirar un córner.
11. [faire sortir] treure. Tirer de l’eau d’un puits, treure aigua d’un pou. Tirer la langue, treure la llengua.
12. [faire couler] treure. Tirer le jus d’un citron, treure el suc d’una llimona.
13. [jeux de hasard] treure, tocar. Il a tiré le trois, ha tret (li ha tocat) el tres.
14. [enlever, ôter] treure, treure’s, retirar. Tirer son chapeau, treure’s el barret.
15. [délivrer, libérer] treure. Tirer du danger, treure del perill.
16. [fermer] tancar. Tirer la porte, tancar la porta (passant el pestell).
17. [obtenir un produit, un résultat] treure, extreure. Tirer le sucre de la betterave, treure el sucre de la remolatxa.
18. [gagner, recevoir, recueillir] treure. Tirer parti de qqch, treure partit d’alguna cosa. Tirer des conclusions, treure conclusions.
19. popularment [voler] pispar, arrambar, robar. Il s’est fait tirer sa voiture, li han robat el cotxe.
20. comerç i mercat [une lettre de change, un chèque] girar, lliurar, estendre, emetre.
21. [emprunter de qqch] treure, manllevar. Le français a tiré ce mot du latin, el francès ha manllevat aquest mot del llatí.
22. bon à tirer arts gràfiques a punt d’impremta.
    • prova definitiva (o última prova).
23. tirer à soi acaparar (o quedar-se, o fer-se seu seva).
    • figuradament [une œuvre, un auteur] interpretar a la seva manera (o fer-li dir el que hom vol).
24. tirer avantage de treure profit de.
25. tirer d’affaire (ou d’embarras) treure algú d’un destret (o d’un mal pas).
26. tirer des (ou les) armes esports practicar l’esgrima.
27. tirer des larmes à qqn arrencar les llàgrimes (o fer venir les llàgrimes als ulls).
28. tirer en longueur figuradament allargar (o fer durar).
29. tirer l’aiguille fer anar l’agulla (o cosir).
30. tirer l’épée treure (o desembeinar) l’espasa.
    • lluitar amb l’espasa.
31. tirer le rideau (ou un voile) sur figuradament tirar (o estendre) un vel sobre [per a amagar].
32. tirer les oreilles à qqn figuradament estirar les orelles (o picar la cresta) a algú. Veux-tu que je te tire les oreilles ?, encara t’hauré d’estirar les orelles! amenaça de càstig
33. tirer son origine (ou sa source) de descendir (o venir, o provenir) de.
34. tirer un (ou son) coup familiarment fotre un clau (o cardar).
35. tirer (ou courir) une bordée fer gresca (o fer tabola).
36. tirer une épreuve fotografia fer una còpia.
verb transitiu indirecte
37. [sur] estirar tr, tibar tr. Tirer sur les rênes, estirar les regnes.
38. [aspirer] xuclar tr, aspirar tr. Tirer sur sa pipe, xuclar la pipa.
39. [vers, sur] [ressembler] tirar a. Cette couleur tire sur le jaune, aquest color tira a groc.
40. tirer sur la ficelle (ou la corde) figuradament estirar (o tibar) massa la corda.
verb pronominal
41. familiarment [partir, s’en aller] pirar, tocar el dos, fotre el camp vulg. Tire-toi avant que je me fâche, fot el camp abans que m’emprenyi.
42. [toucher à sa fin] acabar-se. Et les vacances ? — ça se tire, i les vacances? —això s’acaba.
43. [échapper à] escapar-se, sortir. Elle se tira de cet endroit par miracle, es va escapar d’aquell lloc de miracle.
44. s’en tirer [venir à bout] espavilar-se (o apanyar-se, o deseixir-se, o sortir-se’n).
    • [en réchapper] sortir-se’n.
45. s’en tirer par une pirouette figuradament anar-se’n (o fugir) per la tangent.
46. se tirer des flûtes escapar-se per cames (o fugir cames ajudeu-me).
47. se tirer en douce familiarment fúmer el camp a la francesa [sense dir adeu].
verb intransitiu
48. estirar. Tirer de toutes ses forces, estirar amb totes les seves forces.
49. tirar. La cheminée tire bien, la llar de foc tira bé.
50. tibar. La peau lui tire, la pell li tiba.
51. antigament [aller vers] acostar-se a. L’hiver tire à sa fin, l’hivern s’acosta al final.
52. [faire feu] disparar, tirar. Tirer à l’arc, au pistolet, tirar amb arc, amb pistola.
53. jocs d’entreteniment tirar.
54. esports tirar, xutar, rematar. au but, rematar a porteria.
55. tirer au cul familiarment fer el gandul (o no fotre brot vulg) [no fer res].
56. tirer dans le tas familiarment tirar (o disparar) sense engaltar (o toqui qui toqui).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí arts gràfiques i lingüística guió.
• ratlla f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [de la jupe] tireta.
2. [d’un meuble] ala, tauler m.
3. antigament [cordon pour tirer] tira.
4. [tige métallique] palanca.
5. table à tirette taula extensible.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. tirador -a.
2. tireur d’épée (ou d’armes) esports mestre -a d’esgrima.
3. tireuse de cartes tirador -a de cartes.
masculí
4. economia emissor -a d’un xec.
femení
5. fotografia aparell m per a positivar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. calaix.
2. mecànica corredora [d’una màquina].
3. [case, casier] compartiment, calaixet, casella f. Les tiroirs du cerveau, els compartiments del cervell.
4. à tiroirs amb subdivisions (o amb caselles).
5. charade à tiroirs jocs m pl de paraules encadenats.
6. pièce à tiroirs teatre obra amb escenes independents.
7. roman à tiroirs novel·la f amb parts independents.
8. tiroir en tombeau calaix amb motllures.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl tiroirs-caisses] caixa f d’una botiga.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [boisson] tisana.
2. familiarment i irònicament pallissa, estomacada, tonyina, allisada.
   • tisane de champagne xampanyet (o xampany o cava dolent).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tió.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu [cheval] pigallat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç