Es mostren 48356 resultats

venin

venin

 

venir


<title type="display">venir</title>

Pronúncia: vəniʀ
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament [qqn] venir, arribar. Elle peut venir d’une seconde à l’autre, pot venir d’un moment a l’altre. Les larmes me vinrent aux yeux, em van venir les llàgrimes als ulls. Viens saluer ta tante, vine a saludar la teva tia.
  2. pròpiament i figuradament [provenir de] venir, procedir, provenir. Elle venait le diable savait d’où, venia no se sabia d’on. L’agilité des sportifs vient de ce qu’ils suivent un régime alimentaire très strict, l’agilitat dels esportistes ve del fet que segueixen un règim alimentari molt estricte.
  3. [à] [atteindre] arribar (a), atènyer (a), assolir. Mon frère me vient à l’épaule, el meu germà m’arriba a l’espatlla.
  4. [survenir] arribar, venir. Si une guerre venait, il faudrait partir, si vingués una guerra hauríem de partir. Le jour venu, il faudra réagir, quan arribi el dia caldrà reaccionar.
  5. [pousser] fer-se pron, créixer [una planta]. La vigne ne vient pas dans ce pays, la vinya no s’hi fa en aquest país.
  6. infreqüent [apparaître] sortir. Un bouton qui me vient sur le visage, un gra que em surt a la cara.
  7. arts gràfiques sortir. Cette épreuve est mal venue, aquesta prova ha sortit malament.
  8. figuradament [se manifester] aparèixer, venir, manifestar-se pron. Les propositions ne venaient pas facilement, les propostes no apareixien pas fàcilment .
    • [à] arribar (a). S’il venait à me convaincre, si m’arribés a convèncer.
  9. aller et venir anar i venir (o anar amunt i avall).
  10. à venir venidor -a (o que ha de venir, o esdevenidor -a lit, o futur -a). J’écris pour les générations à venir, escric per a les generacions venidores.
  11. cela ne vient même pas à l’idée familiarment això no se li acut (o no li ha passat pel cap) a ningú.
  12. de là, d’où vient que... d’on resulta que..., d’aquí que...
  13. en venir à arribar a (o anar a parar, o acabar essent). Où veut-il en venir ?, on vol anar a parar?
  14. en venir aux extrémités familiarment acabar malament (o anar mal dades).
  15. en venir aux mains (ou aux coups) arribar a les mans (o enganxar-se a cops).
  16. faire venir [qqn] fer venir (o demanar).
    • [qqch] fer portar (o demanar).
  17. je ne fais qu’aller et venir familiarment ara torno (o ara vinc, o és un moment, o vaig i torno, o vaig i vinc) [torno de seguida].
  18. laisser venir fer temps (o esperar) [que passi alguna cosa].
  19. se faire bien venir figuradament fer-se estimar.
  20. se’n venir infreqüent venir (o venir-se’n). Il s’en venait doucement vers la ville, se’n venia xino-xano cap a la ciutat.
  21. venir à bien sortir-ne bé (o reeixir).
  22. venir à bout de qqch vèncer (o superar).
    • sortir-se’n (o reeixir). Nous sommes venus à bout du projet, hem acabat el projecte.
  23. venir à la rencontre de qqn anar a l’encontre d’algú.
  24. venir à rien aflaquir-se (o afeblir-se).
    figuradament venir a pobresa (o arruïnar-se).
  25. (en) venir à un sujet, une question abordar un tema, una qüestió. Venons au sujet qui nous intéresse, anem al tema que ens interessa.
  26. venir à l’idée venir al (o passar pel) cap una idea (o tenir una pensada).
  27. venir de [faire qqch] acabar de. Je viens d’arriver, acabo d’arribar. Un livre qui vient de paraître, un llibre que acaba d’aparèixer.
  28. viens-y ! [expressió de provocació] vine! (o vine cap aquí!).
  29. voici venir qqn familiarment aquí ve (o mi-te’l). Voici venir notre ami, mi-te’l, el nostre amic.
  30. voir venir veure venir [alguna cosa, algú].
    • [un événement] fer temps (o esperar a veure com van les coses).
  31. vouloir en venir [à qqch] voler arribar a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

venir

 

Venise

Venise

 

vénitien
-ienne

vénitien
-ienne

 

vent


<title type="display">vent</title>

Pronúncia: vɑ̃
    masculí
  1. vent, aire. Un vent doux, cinglant, un vent suau, fortíssim. Le vent tombe, el vent afluixa. Il fait vent, fa vent (venteja). Il faisait grand vent, hi havia (feia) molt de vent (molt d’aire). Le vent siffle, gémit, hurle, beugle, el vent xiula, gemega, udola, braola. Le vent chassait les nuages, el vent escampava els núvols. Ils chassaient au vent, caçaven amb el vent de cara.
  2. música [instruments à vent] (instruments pl de) vent.
  3. antigament medicina [gaz intestinal] vent, ventositat f, gasos pl.
  4. figuradament [symbole des influences] vent, aires pl.
    1. despectivament [vanité] vent, aire, buidor f, vanitat f. Ce n’est que du vent, no és més que vent.
    2. [vaines promesses] promeses f pl vanes.
  5. aller (ou filer) comme (ou plus vite que) le vent córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent).
  6. aller contre vent(s) et marée(s) figuradament anar contra vent i marea.
    autant en emporte le vent el vent s’ho emportarà tot (o no en quedarà res, o no quedarà pedra sobre pedra).
  7. aux quatre (ou à tous les) vents als quatre (o a tots els) vents. Une maison ouverte aux quatre vents, una casa oberta als quatre vents.
  8. avoir bon vent marina, marítim tenir bon vent (o vent favorable).
  9. avoir le vent dans les voiles (ou en poupe) figuradament anar (vent) en (o tenir el vent de) popa.
    1. avoir vent de qqch estar al corrent (o tenir fums). Je n’avais pas eu vent, de son mariage, no n’estava pas al corrent, del seu casament.
    2. bon vent ! familiarment bon viatge!
    3. irònicament [bon débarras] bon vent (o bon vent i barca nova)!
  10. coup de vent ventada f (o cop de vent).
  11. de plein vent botànica que creix a l’aire lliure (o al ras).
  12. en coup de vent figuradament [sans s’arrêter] com un esperitat (o com una bala, o com un coet). Il est passé en coup de vent, va passar com un esperitat.
  13. en plein vent a l’aire lliure (o a ple aire, o a cel obert, o a camp ras, o al ras, o a la serena). Nous avions dormi en plein vent, havíem dormit al ras.
  14. être coiffé en coup de vent figuradament anar escabellat -ada (o esperrucat -ada reg) com un -a boig -oja.
    1. être dans le vent anar a la moda.
    2. estar al dia.
    3. être le vent à decantar-se les coses cap a [evolucionar en un sentit determinat]. Le vent était au pessimisme, les coses es decantaven cap al pessimisme.
  15. être sous le vent [d’un navire] ésser a sotavent.
  16. faire du vent figuradament i despectivament donar-se aires de grandesa (o tenir fums, o fer el fatxenda, o fatxendejar).
  17. îles du Vent [avec la majuscule] geografia les Petites Antilles.
  18. il ne fait pas un souffle (ou un brin) de vent no fa ni un buf (o ni un bri) de vent (o d’aire).
  19. le vent tourne el vent s’ha girat (o ha canviat).
    figuradament les coses canvien.
  20. petite pluie abat grand vent un mosquit espatlla un orgue.
  21. prendre le vent ensumar.
    1. figuradament ensumar les coses (o mirar-se molt bé les coses).
    2. quel bon vent vous amène ? quin vent us porta per aquí (o per ací reg lit)?
  22. sous le vent a sotavent.
  23. tourner à tout (ou au moindre) vent (ou à tous vents) figuradament girar-se a tots els vents (o d’allà on ve el vent, o fer-lo girar qualsevol vent, o seguir el vent que bufa). Il tourne au moindre vent, qualsevol vent el fa girar.
  24. un plein vent un arbre al ras. Il y avait de pleins vents, hi havia arbres al ras.
  25. un vent à décorner les bœufs figuradament un vent de mil dimonis (o un vent que aterra els arbres).
  26. vent arrière marina, marítim vent de popa.
  27. vent coulis celistre (o taro fam, o gris fam).
  28. vent de l’est llevant (o llevantada f, o vent de llevant).
  29. vent de l’ouest ponent (o ponentada f, o vent de ponent).
  30. vent de nord-est gregal (o gregalada f).
  31. vent debout (ou au vent) amb vent a favor (o a favor del vent, o vent en popa). Le voilier allait vent debout, el veler anava vent en popa.
  32. vent de suet (ou du sud-est) xaloc (o xalocada f).
  33. vent du nord tramuntana f (o tramuntanada f).
  34. vent du nord-ouest mestral (o mestralada f).
  35. vent du sud migjorn (o migjornada f).
  36. vent du sud-ouest garbí (o garbinada f, o llebeig, o llebetjada f).
  37. vent solaire astronomia vent solar.
  38. voler au vent voleiar. Les feuilles volaient au vent, les fulles voleiaven.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vent

 

ventage

ventage

 

ventail
-aux

ventail
-aux

 

vente


<title type="display">vente</title>

Pronúncia: vɑ̃t
    femení
  1. venda. Lieu, point de vente, lloc, punt de venda. Vente à terme, venda a terminis.
  2. [arbres] tala.
    • [forêt] bosc m talat.
  3. història venda [reunió de carbonaris].
  4. en vente en venda. Mettre en vente, posar en venda.
  5. jeune vente bosc talat on comencen a créixer els arbres.
  6. vente au détail venda al detall (o a la menuda).
  7. vente aux enchères encant (o subhasta).
  8. vente de gré à gré venda de comú acord.
  9. vente en gros venda a l’engròs.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vente

 

venté
-ée

venté
-ée

 

venter


<title type="display">venter</title>

Pronúncia: vɑ̃te
    verb impersonal
  1. ventejar, ventar, fer vent. Il vente, venteja (fa vent).
  2. qu’il pleuve ou qu’il vente tant si neva com si plou.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

venter