Es mostren 48356 resultats

véritable


<title type="display">véritable</title>

Pronúncia: veʀitabl
    adjectiu
  1. veritable, vertader -a, verdader -a.
  2. [sincère] sincer -a.
  3. infreqüent [vrai] veritable, vertader -a, verdader -a, ver -a, cert -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

véritable

 

véritablement

véritablement

 

vérité


<title type="display">vérité</title>

Pronúncia: veʀite
    femení
  1. veritat. Cacher la vérité, amagar la veritat.
  2. [justesse] naturalitat, exactitud, justesa, versemblança. La vérité d’un portrait, la naturalitat d’un retrat.
  3. à chacun sa vérité tants caps tants barrets.
  4. à la vérité (ou à dire vérité) a dir veritat.
  5. à trop dire la vérité on perd plus d’une fois l’amitié dient les veritats es perden les amistats.
  6. dire ses (quatre) vérités (ou sortir toutes ses vérités) à qqn familiarment dir (o cantar) les veritats a algú.
  7. en vérité en veritat.
  8. il n’y a que la vérité qui blesse les veritats ofenen.
  9. la vérité c’est que... la veritat és que... La vérité, c’est que l’on m’a beaucoup aidé dans mon travail, la veritat és que m’han ajudat molt a la feina.
  10. la vérité sort de la bouche des enfants infants i orats diuen les veritats.
  11. la vérité vraie familiarment la pura veritat (o ben bé la veritat).
  12. une vérité de La Palice figuradament una veritat com una casa de pagès.
  13. vérité des prix els preus reals [del mercat].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vérité

 

verjus

verjus

 

verjuté
-ée

verjuté
-ée

 

verjuter

verjuter

 

verlan


<title type="display">verlan</title>

Pronúncia: vɛʀlɑ̃
masculí lingüística argot francès que consisteix a invertir les síl·labes d’una paraula.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verlan

 

vermée

vermée

 

vermeil
-eille


<title type="display">vermeil</title>

Pronúncia: vɛʀmɛj
    adjectiu
  1. roig -oja, vermell -a, de color roig encès. Elle avait les lèvres vermeilles, tenia els llavis d’un color roig encès.
  2. masculí
  3. plata f sobredaurada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vermeil
-eille

 

vermicelle


<title type="display">vermicelle</title>

Pronúncia: vɛʀmisɛl
masculí gastronomia fideu.
singular o plural fideus pl. Soupe au vermicelle, sopa de fideus.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vermicelle