Es mostren 48356 resultats

vielleur
-euse

vielleur
-euse

 

Vienne


<title type="display">Vienne</title>

Pronúncia: vjɛn
nom propi geografia Viena.
  1. Viena (del Delfinat).
  2. nom propi femení [rivière] la Vinhana.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

Vienne

 

viennois
-oise


<title type="display">viennois</title>

Pronúncia: vjɛnwa -waz
    adjectiu i masculí i femení
  1. geografia [de l’Autriche, du Dauphiné] vienès -esa.
  2. chocolat viennois gastronomia suís.
    pain viennois pa de Viena.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

viennois
-oise

 

viennoiserie

viennoiserie

 

vierge


<title type="display">vierge</title>

Pronúncia: vjɛʀʒ
    femení
  1. verge. Les vierges étaient consacrées au culte à la divinité, les verges eren consagrades al culte a la divinitat.
  2. [avec la majuscule] cristianisme [image] marededeu. Une Vierge noire, una marededeu negra .
    astronomia verge, virgo.
  3. être amoureux des onze mille vierges irònicament estar enamorat de totes les dones (o de tot el que porta faldilles).
  4. la (Très Sainte) Vierge (ou la Vierge Marie ou Mère) [avec la majuscule] cristianisme la Verge Maria (o la Mare de Déu). Le culte de la Vierge, el culte a Maria.
  5. adjectiu
  6. pròpiament i figuradament verge. Un homme, une femme vierge, un home, una dona verge. Une terre vierge, una terra verge. Un film vierge, una pel·lícula verge. Laine vierge, llana verge.
  7. [de] verge (de). Mon cœur était vierge de toute pensée perverse, el meu cor era verge de tot pensament pervers .
    irònicament [sans qqch] verge (de) (o que no ha conegut mai).... Ses pieds vierges de souliers étaient très durcis, tenia els peus, que no havien conegut mai calçat, molt endurits.
  8. avoir un casier judiciaire vierge dret tenir un expedient jucidial net (o sense antecedents).
  9. forêt vierge selva verge.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vierge

 

Viêt-nam [ou Vietnam Viêt-Nam]

Viêt-nam [ou Vietnam Viêt-Nam]

 

vietnamien
-enne

vietnamien
-enne

 

vieux [ou vieil -eille]
-eille


<title type="display">vieux<hi rend="plain"> [ou </hi>vieil -eille<hi rend="plain">]</hi></title>

Pronúncia: vjø -ɛj
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament [âgé] vell -a, gran, vellet -a. Un très vieil homme, un home molt vell. Elle est devenue vieille, s’ha fet vella. Un vieux couple, una parella gran (d’edat).
  2. [plus ou moins âgé] gran, vell -a fam. Ton frère est un peu plus vieux que toi, el teu germà és una mica més gran que tu.
  3. pròpiament i figuradament [ancien] vell -a, antic -iga, de fa temps, d’anys. Elle était vieille dans le métier, era antiga en l’ofici. Un vieil ami, un vell amic. Ils ont visité le vieux Barcelona, van visitar la Barcelona vella.
  4. [expérimenté] veterà -ana, experimentat -ada. Un vieux journaliste, un periodista veterà.
  5. [d’avant, d’autrefois] antic -iga, d’abans. Ma vieille maison est abandonnée, la meva antiga casa està abandonada. Le vieil anglais, l’anglès antic.
  6. [très ancien, vieilli] vell -a, ranci rància, anyenc -a.
  7. [moins vif, terne] esmorteït -ïda, apagat -ada. Un vieux rose, un rosa esmorteït (apagat).
  8. despectivament [invétéré] inveterat -ada, de tota la vida, empedreït -ïda, rematat -ada. Un vieux ivrogne, un borratxo de tota la vida .
    1. -ot -ota. Un vieux manoir, un casalot. Un vieux cheval, un cavallot. Il passait les jours à étudier de vieux papiers, passava els dies estudiant paperots.
    2. tros de..., mal -a.... Une vieille noix, un tros de totxo.
  9. faire vieux fer vell -a (o envellir) [una roba].
  10. la vieille France la França d’abans.
  11. le bon vieux temps els bons temps del passat (o els enyorats temps d’abans).
  12. les vieux jours figuradament la vellesa (o la tardor de la vida).
  13. le vieil homme cristianisme l’home vell.
  14. le vieux continent l’antic (o el vell) continent.
  15. le vieux monde [l’Europe] el vell món.
  16. ne pas faire de vieux os familiarment no arribar a vell.
  17. se faire vieux fer-se vell -a (o tornar-se vell -a, o envellir-se, o envellir).
  18. s’habiller vieux vestir-se com un vell (o posar-se roba que envelleix, o que fa vell -a).
  19. très vieille France a la manera antiga (o molt a l’antiga). Des manières très vieille France, unes maneres molt a l’antiga.
  20. un vieux clou figuradament i familiarment una carraca (o una tartana vella, o una tartanota, o una cafetera) [un cotxe vell i atrotinat].
  21. un vieux de vieille familiarment un vell veterà (o un veterà experimentat).
  22. vieux comme le monde figuradament antic com el món.
    1. vieux comme les rues (ou comme les chemins, ou comme Hérode) més vell que l’anar a peu (o que el cagar arrupit vulg, o de l’any de la picor).
    2. vieux comme Mathusalem més vell que Matusalem.
  23. vieille fille soltera gran (o conca).
  24. vieille dame senyora gran (o d’edat).
  25. vieilles gens (ou personnes) gent gran (o persones grans).
  26. vieux garçon solter gran (o conco).
  27. une vieille femme una dona vella (o una vella, o una velleta, o una anciana infr lit).
  28. un vieil homme un home vell (o un vell, o un vellet, o un ancià infr lit).
  29. vieille baderne familiarment i despectivament vellot -a inútil.
    vieille bique mala bruixa (o vellota).
  30. vieux beau familiarment i despectivament vell verd (o presumit).
  31. vieux monsieur senyor gran (o d’edat).
  32. vieux tableau figuradament i despectivament lloro (o putarrot vulg).
  33. vivre vieux viure molts anys (o fins a una edat avançada).
  34. masculí i femení
  35. vell -a, iaio -a fam, jai -a fam. Elle était pieuse comme une vieille, era piadosa com una vella. C’est un vieux de trente ans, és un vell de trenta anys.
  36. familiarment i despectivament [parents] vell -a. Il y a longtemps que je n’ai pas vu mes vieux, fa molt de temps que no he vist els vells.
  37. ma vieille ! figuradament i familiarment amiga meva (o amiga, o noia, o xica reg)!.
    mon vieux ! amic meu (o amic, o noi, o amic, o xic reg)!
  38. prendre un coup de vieux envellir de cop (o fer-se vell -a de cop). Il avait pris un coup de vieux, s’havia fet vell de cop.
  39. une petite vieille una velleta. C’était une bonne petite vieille qui faisait ses œuvres de charités dans le village, era una bona velleta que feia caritat al poble.
  40. un petit vieux un vellet. C’était un petit vieux bien propre, era un vellet net i polit.
  41. femení
  42. ictiologia grívia, bestenaga, massot m, tord m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vieux [ou vieil -eille]
-eille

 

vif
-ve


<title type="display">vif</title>

Pronúncia: vif -v
    adjectiu
  1. viu -iva, vivent. Il a été écorché vif, va ser escorxat viu.
  2. [très intense] viu -iva, intens -a, fort -a, gran, dur -a. Une lumière très vive, una llum molt viva. Elle éprouvait un vif désir de parler, tenia un desig intens de parlar. Son invention avait subi un vif succès, el seu invent havia tingut un gran èxit. Il avait dû entendre ses vifs reproches, havia hagut de sentir els seus durs retrets.
  3. [couleur intense] viu -iva, intens -a, pujat -ada, encès -esa. Des teintes très vives, unes coloracions molt vives. Un teint vif, un color encès a la cara.
  4. figuradament [vivant, persistant] viu -iva. Un souvenir qui est resté très vif, un record que s’ha mantingut molt viu .
    1. [éveillé, actif] viu -iva, llest -a, espavilat -ada, eixerit -ida, mogut -uda, actiu -iva. Des mouvements, des gestes vifs, moviments, gestos vius. Un enfant très vif, un nen molt mogut.
    2. [impulsif, brusque] impulsiu -iva, brusc -a, dur -a, arrauxat -ada. Ils avaient échangé des propos très vifs, havien intercanviat paraules molt dures.
  5. à arête vive cantellut -uda. Un nez fin à arête vive, un nas prim i cantellut .
    • fent cantell.
  6. air vif aire pur (o fresc).
  7. angles vifs angles (o cantells, o caires) vius (o ben marcats).
  8. chair vive carn viva. Je ne peux tailler dans la chair vive, no puc tallar en carn viva (de viu en viu).
  9. de vive voix de viva veu. Je l’avais entendue de vive voix, l’havia sentida de viva veu.
  10. eau vive aigua viva (o aigua corrent).
  11. enlever (ou prendre) qqch de vive force arrabassar una cosa. On lui a enlevé le cartable de vive force, li han arrabassat la cartera.
  12. être vif comme la poudre ésser viu com la pólvora [de reaccions molt ràpides].
  13. force vive física força viva.
  14. haie vive bardissa [que fa de tanca].
  15. le soleil est vif el sol pica.
  16. mémoire vive informàtica memòria viva.
  17. mur à joints vifs paret f seca [de pedra seca, sense morter].
  18. un écorché vif figuradament una persona f hipersensible.
  19. vif comme un écureuil eixerit -ida com un gínjol.
  20. masculí
  21. dret [personne vivante] viu. Le mort saisit le vif, el viu assumeix els drets del mort.
  22. [les choses vivantes] les coses f pl vives.
  23. pesca [appât vivant] cuc de pescar, cuca f de roca. Pêcher au vif, pescar amb esquer viu amb cuca.
  24. [la chair vive] carn f viva.
  25. figuradament viu [punt sensible]. Nous allons entrer dans le vif du sujet, ara entrarem al viu (al punt essencial) del tema.
  26. à vif en carn viva. Une plaie à vif, una nafra en carn viva .
    • [sensible] viu -iva, sensible. Le nerf de cette dent est à vif, el nervi d’aquesta dent és viu.
  27. couper (ou trancher) dans le vif arrencar de soca-rel (o de viu en viu).
    figuradament tallar pel dret (o en sec).
  28. dans le vif en carn viva. C’est très difficile de tailler dans le vif, és molt difícil de tallar en carn viva .
    figuradament en el viu (o en la part més sensible). Ils étaient entrés dans le vif de la discussion, havien entrat en el viu de la discussió.
  29. être atteint (ou touché, ou piqué) au vif haver tocat el viu (o el voraviu, o la nafra, o picar). Elle avait été atteinte au vif, li havien tocat el voraviu.
  30. peindre sur le vif pintar del natural (o a partir d’un model viu).
  31. prendre (ou surprendre) sur le vif figuradament agafar en la seva expressió natural (o agafar la naturalitat).
  32. vif de l’eau marina, marítim marea viva.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vif
-ve

 

vif-argent

vif-argent