<title type="display">vilain</title>
Pronúncia: vilɛ̃ -ɛn
-
adjectiu
- lleig -etja, dolent -a, roí -oïna reg. Il a de vilaines dents, té unes dents lletges. C’est un vilain papier, és un paper dolent de mala qualitat.
- [temps] lleig -etja, dolent -a, rúfol -a. Il fait un vilain temps, fa un temps lleig.
- [qui n’est pas gentil, qui blesse la pudeur] dolent -a, desagradable, esquerp -a, lleig -etja fam. Ses vilains frères, els seus desagradables germans.
- infreqüent [méprisable] mal -a, dolent -a, lleig -etja, groller -a, reprovable. De vilains mots, paraules grolleres.
- despectivament -ot -ota. Une vilaine bête, una bestiota.
- c’est vilain de... [langage enfantin] familiarment això no es fa, de.... C’est vilain de tirer la langue, això no es fa, de treure la llengua.
- il fait vilain fa mal temps (o fa un temps lleig o rúfol).
- jouer un vilain tour fer una mala jugada o passada (o una barrabassada).
- le vilain monsieur [langage enfantin] familiarment l’home del sac (o el papu).
- une vilaine blessure familiarment una ferida lletja [que té mal aspecte].
- une vilaine maladie familiarment medicina una malaltia lletja (o venèria). masculí i femení
- història, dret i agricultura pagès -esa lliure. Les serfs et les vilains, els serfs i els vilans.
- le vilain ! familiarment dolent (més que dolent)! Le petit vilain !, ai, que dolentet (entremaliadet) que és! masculí
- popularment merder vulg, soroll, brega f. Il y a eu du vilain, hi ha hagut merder.
- il va y avoir (ou ça va faire) du vilain familiarment les coses aniran malament (o aniran mal dades, o la cosa petarà malament, o hi haurà merder vulg o temporal o maltempsada o llamps i trons).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç