femení tecnologia i art vitroceràmica.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení literàriament vituperador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení literàriament vituperació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. vituperar, blasmar.
verb intransitiu
2. [contre] protestar (contra), dir pestes (de).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu familiarment suportable, que es pot viure, que es pot aguantar. Un monde vivable, un món on es pugui viure.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. vital, vivaç. Un homme vivace, un home vital.
2. botànica vivaç. Cet arbre est très vivace, aquest arbre és molt vivaç resistent.
3. figuradament vivaç, viu -viva, ferm -a, fort -a, resistent, sòlid -a. La haine qu’il ressentait était encore vivace, tenia un sentiment d’odi encara viu.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [énergie] vivacitat, energia, vida, dinamisme m. Sa vivacité s’opposait à la nonchalance de tous les autres, el seu dinamisme s’oposava a la indolència de tothom.
2. [d’une couleur] color m encès (pujat). Il admirait la vivacité de son teint, admirava el color encès de la seva cara.
3. [prestesse] vivor, intel·ligència viva. La vivacité de son regard, la vivor de la seva mirada.
4. figuradament [violence] violència, energia, força. Il répliquait toujours avec vivacité, replicava sempre amb energia .
   • automòbil, automobilisme [mouvement d’humeur] rampell m, cop m de geni. J’ai eu quelques vivacités, he tingut algun rampell.
5. la vivacité de l’air la frescor (o la puresa) de l’aire.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament i figuradament viu -iva, vivent. La matière vivante, la matèria viva. Un souvenir toujours vivant, un record encara viu. Il y a eu des rescapés à cet accident, il en est la preuve vivante, hi ha hagut supervivents de l’accident, ell n’és la prova vivent.
2. figuradament viu -iva, vivaç, animat -ada, ple -ena de vida. Un dialogue très vivant, un diàleg molt animat. Une rue très vivante, un carrer molt animat (ple de vida) .
   1. être un squelette vivant no tenir sinó la pell i l’os (o ésser un sac d’ossos, o no tenir més que ossos) [persona molt seca].
   2. c’est la vivante réplique de és la viva rèplica de lit (o és clavat -ada a fam). C’est la vivante réplique de son frère, és la viva rèplica del seu germà.
   3. c’est un vivant portrait de... és el viu retrat (o la viva estampa) de... C’est un vivant portrait de sa mère, és el viu retrat de sa mare (és la viva estampa de sa mare).
3. la nature vivante la natura viva [els éssers vius].
4. langue vivante llengua viva.
5. un fossile vivant figuradament un fòssil (o un fòssil vivent, o un fòssil antediluvià) [una persona molt antiquada].
masculí
6. viu [que té vida]. Les vivants et les morts, els vius i els morts.
7. bon vivant panxacontent -a.
   • vividor -a.
8. de son vivant en vida seva, del seu vivent.
   • en temps de. Du vivant de Périclès, en temps de Pèricles.
9. du vivant de qqn en vida d’algú. Il n’avait pas pu la connaître de son vivant, no l’havia poguda conèixer en vida seva. Ils étaient dans le village du vivant de ta mère, eren al poble en vida de ta mare.
10. rayer qqn du nombre des vivants esborrar (o treure, o eliminar) algú del nombre dels vius (o retirar algú de la circulació).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí geografia el Vivarès.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí construcció i zoologia vivari, vivàrium.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç