masculí lingüística sonorització f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. veí -ïna. C’est mon voisin de palier, de table, és el meu veí de replà, de taula.
2. [qui est à côté] veí -ïna, limítrof -a. Les pays voisins, els països veïns.
3. [proche] pròxim -a, proper -a. Un village très voisin, un poble molt proper. Une maison voisine de l’église, una casa propera a l’església.
4. [semblable, rapproché] semblant.
5. en voisins com a veïns que som (o com solen fer els veïns). C’est habituel de se rendre visite en voisins, és habitual que es visitin els veïns.
masculí
6. veí, proïsme. Il jalousait la fortune du voisin, envejava la fortuna del veí.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament dret [relations entre voisins] veïnatge. Une coutume de bon voisinage, un costum de bon veïnatge.
2. [habitants du quartier] veïnat. Le voisinage était tout agité, el veïnat estava tot agitat.
3. [quartier, environs] veïnat, rodals pl, rodalia f. Les maisons du voisinage, les cases del veïnat.
4. [environs] proximitat f, aproximació f. Le voisinage des montagnes adoucissait le climat, la proximitat de les muntanyes suavitzava el clima.
5. voisinage d’un point matemàtiques veïnat d’un punt.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. literàriament tractar-se pron, fer-se pron, relacionar-se pron, tenir relacions amb els veïns. Il ne voisinait point, no es tractava amb els veïns.
2. voisiner avec [être voisin de] ésser veí -ïna de.
   • [être près de] ésser prop (al costat) de. Je voisinais avec elle, era al seu costat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. carreteig, transport [amb carro, etc].
2. antigament transport.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. vehicle m, carruatge m, cotxe m. Une voiture de location, un cotxe de lloguer.
2. automòbil, automobilisme cotxe m. Les voitures particulières, els cotxes particulars. Un accident de voiture, un accident de cotxe.
3. ferrocarrils vagó m. La voiture de queue, de tête, el vagó de la cua, del capdavant.
4. antigament [mode de transport] transport m.
5. être rangé (ou se ranger) des voitures figuradament i familiarment gratar-se la panxa (o no fotre res vulg, o no fotre brot vulg).
6. voiture à bras carretó m de mà.
7. voiture automobile cotxe m automòbil.
8. voiture cellulaire [fourgon] cotxe m cel·lular.
9. voiture de course cotxe m de competició (o de curses).
10. voiture d’enfant cotxet m d’infant.
11. voiture de fonction cotxe m oficial.
12. voiture de maître cotxe m particular.
13. voiture de poste cotxe m del correu (o de línia).
14. voiture de (grande) remise cotxe m de lloguer de luxe.
15. voiture d’infirme (petite voiture fam) cadira de rodes.
16. voiture-lit ferrocarrils wagon-lit.
    • voiture-restaurant vagó m (o cotxe m) restaurant.
17. voiture tamponneuse jocs d’entreteniment auto m de xoc.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [pl voitures-bars] ferrocarrils vagó m bar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [de choses] carretada.
2. [de personnes] cotxe m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [des marchandises] carretejar, carregar, traginar.
2. antigament [transporter] transportar.
3. familiarment [des personnes] portar amb cotxe.
verb pronominal
4. anar amb cotxe, desplaçar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. carret m, carretó m.
2. [petite automobile] cotxet m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç