Es mostren 48356 resultats

blaguer


<title type="display">blaguer</title>

Pronúncia: blage
    verb intransitiu
  1. familiarment bromejar, fer conya, carallejar reg, fer el plaga infr.
  2. verb transitiu
  3. popularment [qqn] rifar-se pron, (o burlar-se pron) de, passejar-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blaguer

 

blagueur
-euse


<title type="display">blagueur</title>

Pronúncia: blagœʀ -øz
adjectiu i masculí i femení bromista, foteta, mofeta, burleta, plaga infr.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blagueur
-euse

 

blair

blair

 

blaireau


<title type="display">blaireau</title>

Pronúncia: blɛʀo
    masculí
  1. zoologia teixó, toixó.
  2. [pinceau] brotxa f.
  3. familiarment beneit, babau, tanoca.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blaireau

 

blairer


<title type="display">blairer</title>

Pronúncia: bleʀe
verb transitiu ne pas pouvoir blairer qqn popularment no poder suportar algú, no veure algú ni en pintura, tenir algú entravessat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blairer

 

Blaise

Blaise

 

blâmable

blâmable

 

blâme


<title type="display">blâme</title>

Pronúncia: blɑm
    masculí
  1. blasme, reny, reprovació f.
  2. [officiellement] reprovació f, censura f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blâme

 

blâmer


<title type="display">blâmer</title>

Pronúncia: blɑme
    verb transitiu
  1. [qqch] blasmar, censurar, criticar, condemnar. Elle blâmait son attitude, blasmava la seva actitud.
  2. [qqn] blasmar, censurar, criticar. On le blâmait pour (de) sa conduite, el blasmaven pel seu comportament.
  3. censurar, rebre la censura (o la reprovació) de. Il a été blâmé par le conseil de discipline, ha estat censurat pel consell disciplinari.
  4. être à blâmer ésser blasmable.
  5. verb pronominal
  6. criticar-se, no perdonar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blâmer

 

blanc
blanche


<title type="display">blanc</title>

Pronúncia: blɑ̃ -blɑ̃ʃ
    adjectiu
  1. blanc -a. Arme blanche, arma blanca. Cheveux blancs, cabells blancs. Pain, papier, vin blanc, pa, paper, vi blanc. Viande, voix blanche, carn, veu blanca.
  2. en blanc. Page blanche, pàgina en blanc. Voter blanc, votar en blanc.
  3. masculí
  4. blanc. Blanc de l’œil, de l’œuf, blanc de l’ull, de l’ou (o clara d’ou). Blanc de céruse, blanc de plomb, blanc de plom (o cerussa).
  5. [lingerie] roba f blanca, llenceria f.
  6. arts gràfiques blanc, marge en blanc.
    informàtica blanc, espai en blanc.
  7. botànica blanca f, oïdi.
  8. à blanc roent. Chauffer à blanc, escalfar fins que estigui roent .
    • sense bala.
  9. blanc de baleine esperma f de balena.
  10. blanc de poulet pit de pollastre.
  11. en blanc de blanc. Peint en blanc, pintat de blanc. Se marier en blanc, casar-se de blanc.
  12. être vêtu de blanc anar vestit de blanc.
  13. porter du blanc anar de blanc.
  14. femení
  15. música blanca.
  16. [avec majuscule] història Blanca.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

blanc
blanche