Es mostren 48356 resultats

bramement

bramement

 

bramer

bramer

 

bran


<title type="display">bran</title>

Pronúncia: bʀɑ̃
    masculí
  1. regionalisme segó, bren.
    • merda f.
  2. bran de scie serradures f pl.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bran

 

brancard

brancard

 

brancardier

brancardier

 

branchage


<title type="display">branchage</title>

Pronúncia: bʀɑ̃ʃaʒ
masculí brancatge, brancada f, brancam, enramada f, ramera f, ramada f, rama f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

branchage

 

branche


<title type="display">branche</title>

Pronúncia: bʀɑ̃ʃ
    femení
  1. pròpiament i figuradament branca. Un arbre sans branches, un arbre sense branques. Les branches de l’enseignement, les branques de l’ensenyament.
  2. [d’un fleuve] braç m, braçal m.
  3. [d’un canal, d’un chemin, etc.] branc m, ramal m
  4. [d’un compas] cama.
  5. [d’une étoile] punta.
  6. avoir de la branche ésser ben fet -a (o plantat -ada).
    • ésser de bona nissaga (o tenir distinció).
  7. branche de courbe matemàtiques branca de corba.
  8. branche gourmande botànica pollís m.
  9. branche maîtresse (ou mère, ou charpentière) cimal m (o bessa, o branca mestra [o principal]).
  10. être comme l’oiseau sur la branche figuradament estar en una situació precària (o penjar d’un fil, o estar penjat -ada).
    1. se rattraper aux branches aprofitar (o salvar-se aprofitant) les oportunitats.
    2. scier la branche sur laquelle on est assis tirar-se pedres al terrat (o terra als ulls).
  11. vieille branche ! popularment (estimat) company (o amic de l’ànima) !



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

branche

 

branché
-ée


<title type="display">branché</title>

Pronúncia: bʀɑ̃ʃe
adjectiu être branché familiarment estar a l’aguait (o connectat -ada, o informat -ada, o al cas, o a la que salta, o avisat -ada).
  1. estar (o anar) al dia. La jeunesse des villes est bien branchée, la joventut de ciutat sí que va al dia.
  2. estar molt interessat -ada (o delir-se) per.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

branché
-ée

 

branchement


<title type="display">branchement</title>

Pronúncia: bʀɑ̃ʃmɑ̃
    masculí
  1. [d’un appareil] connexió f, embrancament.
  2. [d’une conduite] ramificació f.
  3. informàtica brancament, bifurcació f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

branchement

 

brancher


<title type="display">brancher</title>

Pronúncia: bʀɑ̃ʃe
    verb transitiu
  1. connectar, endollar. Cet appareil se branche sur la batterie, aquest aparell va connectat a la bateria.
  2. engegar. Branche la radio, s’il te plaît!, engega la ràdio, si et plau!
  3. [une conduite] ramificar, brancar.
  4. informàtica brancar, bifurcar.
  5. orientar, dirigir. Elle a branché la discussion sur un autre sujet, ha desviat la discussió cap a una altra qüestió.
  6. familiarment informar, posar al dia (o al corrent).
    • fer el pes, anar a l’hora, dir res. Ça te branche d’aller à la plage?, què me’n dius d’anar a la platja?
  7. verb intransitiu i pronominal
  8. posar(-se) a les branques.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

brancher