adjectiu que trontolla.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. brandada f.
2. figuradament moviment.
3. mettre en branle engegar (o posar en moviment).
   • [une cloche] brandar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable
1. xafarranxo de combat.
2. figuradament xafarranxo.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení familiarment branlette.
• raclée.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [de tête] brandada f, oscil·lació f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. brandar, bellugar, remenar. Branler la tête, brandar el cap.
2. popularment masturbar.
   • figuradament [foutre] fotre vulg. Qu’est-ce qu’il branle!, què fot?
verb intransitiu
3. brandar, trontollar, ballar, ventar.
4. branler dans le manche [un outil] anar-li el mànec balder (o ballar-li el mànec).
   • figuradament trontollar.
verb pronominal
5. popularment pelar-se-la, masturbar-se.
6. s’en branler riure-se’n (o fotre-se’n vulg).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení popularment pelada, masturbació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. masturbador -a.
2. figuradament gandul -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí familiarment esbojarrat -ada, eixelebrat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení regionalisme portadora, semal.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç