masculí invariable mampara f solar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí invariable familiarment destraler -a, destrossador -a, grapes m f, sapastre -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable pantalla f, paravent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení plural
1. branques que trenca el caçador per a indicar on és la caça.
2. aller (ou marcher) sur les brisées de qqn figuradament trepitjar el terreny a algú.
3. suivre les brisées de qqn seguir els passos d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. trencament.
   • esmicolament.
2. figuradament cansament.
   1. destrucció f.
   2. abaixament, abatiment.
   3. interrupció f.
3. brisement de cœur figuradament aflicció f (o desolació f, o gran pena f).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. trencar, petar, rompre, partir. Il a brisé toute la vaisselle, ha trencat tots els plats (o tota la vaixella). Il a brisé le ménage, va trencar el matrimoni.
2. esmicolar, esdernegar, fer miques, bocinejar. Briser un pot, trencar (o esmicolar) un gerro.
3. trencar, interrompre, tallar. Briser un entretien, interrompre una entrevista. Une grande maison brise la monotonie du paysage, una gran casa trenca la monotonia del paisatge.
4. destruir, trencar. Briser la carrière de qqn, destruir la carrera d’algú.
5. trencar, destruir, vèncer. Briser le moral, trencar la moral.
6. [les chaussures] fer que es donin.
7. [qqn] abaixar, abatre, afeblir, deixar destrossat -ada.
   • fatigar, cansar, rebentar, capolar, esllomar, baldar.
8. [le chanvre, le lin] espadar, espadellar, esgramar, bregar.
9. briser avec qqn trencar (o rompre) amb algú.
10. briser la glace pròpiament i figuradament trencar el glaç.
11. briser le cœur de qqn trencar el cor a algú.
12. briser ses fers trencar les cadenes.
13. briser une grève rebentar una vaga.
14. brisons là (-dessus) ! girem full (o deixem-ho aquí, o matem-ho) !
15. les briser popularment tocar els ous (o tenir-ne els ous plens). Vous commencez à me les briser !, ja en començo a tenir els ous plens (o ja m’esteu tocant massa els ous) !
verb pronominal
16. trencar-se, petar-se, rompre’s, esberlar-se. Ce verre ne se brise pas, aquest vidre no es trenca.
17. trencar-se. Elle avait la voix brisée par l’émotion, tenia la veu trencada per (o de) l’emoció.
18. figuradament marina, marítim rompre intr, esberlar-se. Les vagues se brisaient sur la côte, les onades rompien contra la costa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. rompedor -a, trencador -a.
2. briseur de grève esquirol (o rebentavagues).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. arquitectura trencaaigües, bimbell.
2. ligne de brisis carena (o carener m).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí briscard.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. cartolina f.
2. figuradament tarja f, targeta f [de visita].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç