<title type="display">brouiller</title>
Pronúncia: bʀuje
-
verb transitiu
- [mêler] barrejar, remenar.
- [mettre en désordre] desgavellar, desendreçar, descabdellar.
- [rendre trouble] enterbolir, entelar. La buée brouille le pare-brise, el vapor entela el parabrisa. Un nuage brouilla le paysage, un núvol enterbolí el paisatge.
-
figuradament
barallar, enemistar, desamigar, malmesclar.
Ne me brouillez pas avec mes voisins, no m’enemisteu amb els veïns .
• enterbolir, embolicar, confondre, embrollar, trastornar, trastocar. La rage lui a brouillé la tête, la ràbia li ha enterbolit el cap. Elle lui brouille les idées, ella li embolica les idees. - radiotècnia i televisió interferir.
-
brouiller les cartes
barrejar les cartes.
• figuradament embolicar la troca (o escampar la confusió). -
brouiller les pistes
confondre (o esborrar) les pistes.
• no deixar rastre (o petja). - brouiller le teint alterar el color (o fer perdre els colors) de la cara.
-
être brouillé avec (qqn)
figuradament
estar renyit -ida amb.
• [qqch] estar barallat -ada amb. Elle est brouillée avec l’ortographe, està barallada amb l’ortografia.
verb pronominal
- enterbolir-se, entelar-se. Sa vue se brouille, se li enterboleix la vista.
- ennuvolar-se, enfosquir-se. Le temps se brouille, el temps s’ennuvola.
- renyir intr, enemistar-se, barallar-se. Il s’est brouillé avec son voisin, s’ha barallat amb el veí.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç