adjectiu
1. cremat -ada, abrasat -ada, adust -a.
2. figuradament cremat -ada [espia, polític, etc].
3. une tête brûlée (ou un cerveau brûlé) un cap m calent (o de trons).
masculí
4. cremat.
5. ça sent le brûlé això fa pudor de cremat.
   • despectivament figuradament això fa pudor de socarrim (o de cremat).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable pipa f curta.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] peveter, perfumador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. cremar, bleir infr. Brûler du bois, cremar llenya.
2. [le soleil, le froid] cremar, abrusar.
3. [consumer] cremar. Brûler des calories, cremar calories.
4. antigament matar.
5. figuradament excitar.
6. brûler la politesse faltar a la cortesia.
   1. anar-se’n a la francesa.
   2. deixar amb un pam de nas o plantat -ada (o fer el salt).
7. brûler le pavé anar a tota velocitat (o a tot drap, o volar, o sallar infr).
8. brûler les planches teatre actuar amb entusiasme (o amb fogositat).
   • ensorrar el teatre.
9. brûler ses dernières cartouches cremar (o gastar) els darrers cartutxos.
10. brûler ses vaisseaux cremar les naus.
11. brûler un feu rouge passar un semàfor amb vermell.
12. l’argent lui brûle les doigts figuradament té la mà foradada.
13. se brûler la cervelle volar-se el cervell.
verb intransitiu
14. [se consumer] cremar. Le bois brûle encore, la llenya encara crema.
15. [la lumière] cremar, fer llum. L’ampoule de sa chambre brûlait encore, la bombeta de la seva habitació encara cremava.
16. [flamber] encendre’s pron, abrusar-se pron, incendiar-se pron.
17. [être calciné] cremar-se pron. Le gâteau a brûlé, el pastís s’ha cremat.
18. [avoir une sensation de grande chaleur] cremar-se pron, abrusar-se pron, estar abrusat -ada (o corsecat -ada). Brûler de soif, cremar-se de set. Il brûle d’envie, està corsecat d’enveja.
19. jocs d’entreteniment cremar-se pron. Tu brûles!, et cremes!
20. brûler de glatir (o frisar) per (o morir-se de ganes de). Ils brûlaient de partir en voyage, es morien de ganes de sortir de viatge.
21. brûler pour glatir per (o estar enamorat -ada de).
verb pronominal
22. cremar-se. Il s’est brûlé avec de l’eau bouillante, s’ha cremat amb aigua bullent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. fàbrica d’aiguardent.
2. fàbrica de cafè torrefacte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. incendiari -ària.
2. aiguardenter -a.
masculí
3. tecnologia cremador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí agricultura artiga f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [de café] torrefactor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. marina, marítim brulot.
2. [eau-de-vie] cremat.
3. figuradament esca f del pecat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina cremada.
• plural cremor sing [d’estómac].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç