femení
1. [foule] gentada, patoll m, tropell m.
2. [vacarme] borrombori m, bullícia, gresca, esvalot m, enrenou m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. antigament quiet -a.
2. en rester coi quedar parat -ada (o de pedra) [de sorpresa].
3. se tenir (ou demeurer) coi no badar boca (o no dir ni piu, o no piular).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pentinat [operació].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu que cau bé [barret].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [coiffure traditionnelle à la campagne] còfia. Une coiffe de Hollandaise, una còfia d’holandesa.
2. cristianisme toca, còfia.
3. [doublure d’un chapeau] copa, cofa, folre m.
4. [enveloppe d’un képi] funda de quepis.
5. botànica [capuchon protecteur] còfia. La coiffe d’une racine, la còfia d’una arrel.
6. antigament medicina gandalla, placenta.
7. tecnologia folre m, protecció.
8. arts gràfiques [rebord du dos d’un livre] llom m.
9. aeronàutica punta, cap m, testa [d’un coet, etc].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pentinat -ada, clenxinat -ada. Il est bien coiffé aujourd’hui, va ben pentinat avui.
2. [qui porte une coiffure] cofat -ada, cobert -a. Elle était coiffée d’une casquette, anava cofada (o coberta) amb una gorra.
3. il est né coiffé ha nascut amb la flor al cul (o totes li ponen).
4. un enfant coiffé antigament medicina un infant que neix amb gandalla (o placenta) al cap.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. cobrir el cap, posar a , fer anar amb , cofar infr. Il avait coiffé son enfant d’un béret, havia cofat (o havia fet anar) el fill amb una boina. Ce chapeau coiffe bien, aquest barret va bé. Il coiffe du X, el seu barret és del número X.
2. portar [un barret]. Elle coiffait un chapeau très élégant, portava un barret molt elegant.
3. [arranger les cheveux] pentinar, clenxinar, arreglar els cabells a, lligar ant. Maintenant il est en train de coiffer un enfant, ara està pentinant un nen.
4. figuradament cobrir. La neige coiffe la montagne, la neu cobreix la muntanya .
   1. [réunir sous son autorité] agrupar, aplegar. Une société qui coiffe cinq filiales, una societat que dirigeix cinc filials.
   2. [dépasser] ultrapassar, passar, avançar. Il l’a coiffé d’une courte tête, l’ha avançat per un cap amb prou feines.
5. coiffer Sainte Catherine figuradament quedar-se per a vestir sants.
verb pronominal
6. cobrir-se, cofar-se, cobrir-se el cap amb, posar-se . Il se coiffa d’un chapeau, es va posar un barret.
7. pentinar-se, arreglar-se els cabells.
8. [de] antigament encaterinar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. [pour femmes] perruquer -a.
   • [pour hommes] perruquer -a, barber -a.
femení
2. tocador m, lligador m ant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [arrangement des cheveux] pentinat m. Une coiffure avec raie, un pentinat amb clenxa. Cette coiffure te va bien, aquest pentinat t’està bé.
2. [métier de coiffeur] perruqueria. Elle travaille dans la coiffure, treballa en la perruqueria.
3. [ce qui sert à couvrir la tête] lligadura infr, barret m, capell m infr.
4. salon de coiffure perruqueria f.
   • [pour hommes] barberia f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [formé par deux lignes] angle. Le triangle est une figure à trois coins, el triangle és una figura de tres angles.
2. [corne] punta f. Les quatre coins d’un mouchoir, les quatre puntes d’un mocador.
3. [formé par deux plans] cantó, corn reg. Les quatre coins d’une salle, els quatre cantons d’una sala.
4. [entre bâtiments] cantonada f. La boucherie du coin, la carnisseria de la cantonada.
5. [d’une ville] zona f, barri, veïnat. Elle habitait dans le coin, vivia al barri.
6. racó. Le coin d’un bois, un racó del bosc. Mettre un enfant au coin, fer anar un nen al racó. Retenir un coin de fenêtre (dans un wagon), guardar un racó a la finestra. Se cacher dans un coin, amagar-se en un racó.
7. [de la bouche, des lèvres] comissura f.
8. [des yeux] cua f (d’ull).
9. [de terre] tros.
10. [pour fendre et assujettir] tascó, pitja f. Un coin pour fendre le bois, un tascó per a estellar la llenya.
11. [cale] falca f. Mettre un coin à une table bancale, posar una falca en una taula coixa, que balla.
12. tecnologia [à frapper les monnaies] encuny. Monnaie à fleur de coin, moneda acabada d’encunyar.
13. [de garantie] segell.
14. figuradament segell, empremta f, marca f. Frappé, marqué au coin du génie, que porta l’empremta del geni .
    • [rubrique dans un journal, endroit reculé] racó. Le coin du médecin, el racó del metge. Je l’avais toujours dans un coin de ma mémoire, el tenia sempre en un racó de la memòria.
15. au coin du feu (ou de la cheminée) a la vora del foc.
16. aux quatre coins du monde per tot el món (o a tots els confins de la terra).
17. coin-cuisine cuina raconera (o racó per a la cuina).
18. coin-de-feu escó (o escon).
19. connaître une question dans les coins conèixer una qüestió amb detall (o fil per randa).
20. du coin del barri (o de prop de casa, o d’aquí al costat).
21. du coin de l’œil pròpiament i figuradament de cua d’ull (o de reüll).
22. enfoncer un coin dans (ou entre) posar un obstacle (o obrir un fossat) entre (o dividir).
    • [une affaire] burxar.
23. épousseter coins et recoins espolsar tots els racons.
24. le petit coin familiarment el lavabo (o el vàter, o l’escusat ant, o la comuna f ant).
25. les quatre coins jocs d’entreteniment els quatre cantons.
26. meuble de coin moble raconer.
27. on en rencontre à tous les coins se’n troba a totes les cantonades (o com els bolets, o sota les pedres, o és una cosa banal, o vulgar).
28. regard en coin mirada de reüll.
29. regarder du coin de l’œil mirar de reüll (o de cua d’ull).
30. sourire en coin somriure forçat (o mitja rialla, o rialleta).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç