Es mostren 594828 resultats

carillonement

carillonement

masculí repicament, campaneig © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

carillonner


<title type="display">carillonner</title>

Pronúncia: kaʀijɔne
    verb intransitiu
  1. repicar, tritllejar, campanejar.
  2. fer tabola, esvalotar.
  3. familiarment trucar [a una porta fent sonar la campaneta].
  4. tocar [les hores].
  5. familiarment esbombar [una notícia].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carillonner

verb intransitiu repicar, tritllejar, campanejar fer tabola, esvalotar familiarment trucar a una porta fent sonar la campaneta tocar les hores familiarment esbombar una notícia © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

carillonneur

carillonneur

masculí sonneur campaner -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

carilucio
-cia

carilucio
-cia

adjectiu poc freqüent galtaplè -ena
Diccionari Castellà Català

carimba

carimba

femení americanisme marca , ferro m de marcar animals i esclaus
Diccionari Castellà Català

carimbo

carimbo

masculí americanisme hierro de marcar marca f , ferro m de marcar animals
Diccionari Català Castellà

carina

carina

femení botànica pètal, relleu quilla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carina</title>

Etimologia: de carena
    femení
  1. anatomia Part o òrgan en forma de quilla i concretament angle de la bifurcació de la tràquea.
  2. botànica
    1. Conjunt dels dos pètals inferiors d’una corol·la papilionàcia.
    2. Pètal inferior de les polígales.
    3. Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.

■ carina

femení anatomia Part o òrgan en forma de quilla i concretament angle de la bifurcació de la tràquea botànica Conjunt dels dos pètals inferiors d’una corolla papilionàcia Pètal inferior de les polígales Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbellíferes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carinal

■ carinal

adjectiu botànica Relatiu a la carina Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia d’algunes papilionàcies on la carina és envoltant i l’estendard és la peça interna
Diccionari Català Anglès

carinar

carinar

verb intransitiu gos, llop to howl , yelp figuradament to crack , make a cracking sound