<title type="display">carinar</title>
verb intransitiu [com els gossos] ululare, urlare, mugolare. || fig stridere.
Es mostren 594828 resultats
carinar
<title type="display">carinar</title>
-
verb intransitiu
- [com els gossos] chillar, aullar.
- figuradament [cruixir fortament] recrujir.
carinar
verb intransitiu com els gossos chillar , aullar figuradament cruixir fortament recrujir
carinar
<title type="display">carinar</title>
Body
-
- carinar
INFINITIU
-
- carinant
GERUNDI
-
- carinat
- carinada
- carinats
- carinades
PARTICIPI
-
-
- carino
- carines
- carina
- carinem
- carineu
- carinen
PRESENT
-
- carinava
- carinaves
- carinava
- carinàvem
- carinàveu
- carinaven
IMPERFET
-
- cariní
- carinares
- carinà
- carinàrem
- carinàreu
- carinaren
PASSAT
-
- carinaré
- carinaràs
- carinarà
- carinarem
- carinareu
- carinaran
FUTUR
-
- carinaria
- carinaries
- carinaria
- carinaríem
- carinaríeu
- carinarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- carini
- carinis
- carini
- carinem
- carineu
- carinin
PRESENT
-
- carinés
- carinessis
- carinés
- carinéssim
- carinéssiu
- carinessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- carina
- carini
- carinem
- carineu
- carinin
IMPERATIU
carinar
INFINITIU carinar GERUNDI carinant PARTICIPI carinat carinada carinats carinades INDICATIU PRESENT carino carines carina carinem carineu carinen IMPERFET carinava carinaves carinava carinàvem carinàveu carinaven PASSAT cariní carinares carinà carinàrem carinàreu carinaren FUTUR carinaré carinaràs carinarà carinarem carinareu carinaran CONDICIONAL carinaria carinaries carinaria carinaríem carinaríeu carinarien SUBJUNTIU PRESENT carini carinis carini carinem carineu carinin IMPERFET carinés carinessis carinés carinéssim carinéssiu carinessin IMPERATIU carina carini carinem carineu carinin
carinar
<title type="display">carinar</title>
-
verb intransitiu
- jaulen, heulen.
- figuradament krachen, knacken.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
carinar
verb intransitiu jaulen, heulen figuradament krachen, knacken © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
carinar
<title type="display">carinar</title>
Pronúncia: kəɾiná
-
verb intransitiu
- [com els gossos] hurler.
- figuradament [cruixir fortament] craquer fortement.
carinar
verb intransitiu com els gossos hurler figuradament cruixir fortament craquer fortement
■
carinar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carinar</title>
Accessory
Etimologia: possible alteració d’un *caridar per cridar, o bé d’un ll. td. *carinari ‘burlar-se a crits’, encreuament de quiritare ‘cridar’ i canĕre ‘cantar’ 1a font: 1902, Ruyra
Body
-
verb
intransitiu
- Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.
- figuradament Cruixir fortament. Carinar un empostissat.
■
carinar
verb intransitiu Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal figuradament Cruixir fortament Carinar un empostissat
carinària
<title type="display">carinària</title>
femení zoologia [Carinaria mediterranea] carinaria.
carinària
femení zoologia Carinaria mediterranea carinaria
carinària
<title type="display">carinària</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ca_ri_nà_ri_a
Body
femení zoologia Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis (Carinaria mediterranea), de cos allargat i transparent i amb una ventosa al peu amb la qual es fixa a objectes flotants.
carinària
femení zoologia Mollusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis Carinaria mediterranea , de cos allargat i transparent i amb una ventosa al peu amb la qual es fixa a objectes flotants
carinat
| carinada
<title type="display">carinat</title>
Accessory
Etimologia: de carina
Body
adjectiu botànica Proveït de carina o portador de sortints en forma de carena o quilla.
carinat
| carinada
adjectiu botànica Proveït de carina o portador de sortints en forma de carena o quilla