Es mostren 594828 resultats

■ carregament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carregament</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció de carregar un carro, un camió, una nau, etc.
    2. per extensió La mateixa càrrega. Un carregament de melons.
    3. construcció Part d’una biga que carrega o recolza sobre una paret, una altra biga, una columna, etc. Una biga amb un bon carregament.
  2. figuradament Sensació de pes en alguna part del cos. Carregament de cap, d’estómac.
  3. Augment en el preu d’alguna cosa, en els imposts, etc.
  4. Acumulació de núvols de tempesta.

■ carregament

masculí Acció de carregar un carro, un camió, una nau, etc per extensió La mateixa càrrega Un carregament de melons construcció Part d’una biga que carrega o recolza sobre una paret, una altra biga, una columna, etc Una biga amb un bon carregament figuradament Sensació de pes en alguna part del cos Carregament de cap, d’estómac Augment en el preu d’alguna cosa, en els imposts, etc Acumulació de núvols de tempesta
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

carregar


<title type="display">carregar</title>

Pronúncia: kərəɣá
    verb transitiu
  1. to load (de with \ sobre on), overload, burden, weigh down (de with).
  2. carregar la memòria de dades inútils to burden one’s memory with useless data.
  3. carregar els neulers a algú figuradament to put the blame on someone, put the onus on someone.
  4. carregar les culpes a algú to blame someone (de for).
  5. carregar algú de deutes to encumber someone with debts.
  6. carregar algú d’obligacions to burden someone with duties.
  7. electricitat to charge.
  8. [forn] to stoke, charge.
  9. [preu] to increase.
  10. carregar en compte comerç i mercat i economia to charge to the account.
  11. nàutica [vela] to take in.
    12. verb intransitiu
  12. to load, load up.
  13. to take on a load.
  14. nàutica to take on (a) cargo.
  15. carregar (massa \ molt) to overeat, drink too much.
  16. carregar sobre to lean on, lean against.
  17. (ídem) arquitectura etc. to rest on, be supported by.
  18. tot l’edifici carrega sobre aquestes columnes the whole building is resting on these columns.
  19. ciències militars to charge, attack.
  20. figuradament [pes] to shoulder, take upon oneself.
  21. [responsabilitat] to assume, take on.
  22. [culpa] to bear.
    23. verb pronominal
  23. to worsen, to get worse.
  24. electricitat to become charged, become live.
  25. meteorologia [el cel] to become overcast.
  26. [l’atmosfera] to become heavy, become oppressive.
  27. s’està carregant el temps the weather is becoming overcast.
  28. col·loquial to get cross.
  29. to get bored.
  30. carregar-se alguna cosa to take something on oneself.
  31. carregar-se d’alguna cosa to be full of something, be loaded with something.
  32. (ídem) to fill oneself up with something.
  33. (ídem) figuradament get one’s fill of something.
  34. carregar-se de fills to overburden oneself with children.
  35. carregar-se d’anys to get very old.
  36. carregar-se de febre to have fever, be in a fever.
  37. carregar-se-la col·loquial to get into hot water.
  38. carregar-se algú col·loquial to bump someone off, do someone in.
  39. qualsevol dia me’l carregaré! I’ll get him one day!
  40. aquest dipòsit es carrega automàticament this tank fills automatically.

carregar

verb transitiu to load de with \ sobre on , overload , burden , weigh down de with carregar la memòria de dades inútils to burden one’s memory with useless data carregar els neulers a algú figuradament to put the blame on someone , put the onus on someone carregar les culpes a algú to blame someone de for carregar algú de deutes to encumber someone with debts carregar algú d’obligacions to burden someone with duties electricitat to charge forn to stoke , charge preu to increase carregar en compte comerç i mercat i economia to charge to the account nàutica vela to take in…
Diccionari de sinònims Franquesa

carregar


<title type="display">carregar</title>

  1. v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies).
    sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies.
    estibar. Estibar una nau de carbó.
    embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics).
    recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
  2. encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada.
    encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
  3. → transportar.
  4. → omplir.
  5. → estendre.
  6. → menjar, beure.
  7. → ennuvolar-se.
  8. → proveir i proveir -se
  9. → augmentar, exagerar.
  10. → oprimir, molestar.
  11. → gravar.
  12. → imputar, atribuir.
  13. Carregar-se-la (ésser castigat o batut):
    rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
  14. Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament:
    pagar la patent
    pagar els plats trencats
    carregar el mort
    carregar els neulers
  15. v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.



© Manuel Franquesa

carregar

v tr Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa El complement pot ésser la cosa que hom carrega carregar les botes en els carros o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom carregar el mul de viandes i de mercaderies sobrecarregar , carregar amb excés una cosa sobre algú o alguna cosa Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies estibar Estibar una nau de carbó embalumar A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics o amb abrics recarregar , tornar a carregar Han recarregat el camió que havia bolcat encebar , posar l'enceb en una cosa explosiva Encebar una…
Diccionari Català francès

carregar


<title type="display">carregar</title>

Pronúncia: kərəɣá
    verb transitiu
  1. [mercaderies] charger. Carregar una nau, charger un navire.
  2. [prendre sobre si] charger, prendre. L'autobús va carregar sis persones, l'autobus a chargé six personnes .
    1. figuradament [responsabilitat] endosser, assumer la responsabilité de. Jo carregaré les culpes, j'endosserai les fautes.
    2. [feina] se charger de pron, se taper pron fam, s'envoyer pron fam. Hem carregat tota la feina, nous nous sommes tapé tout le travail.
  3. [un aparell] charger, recharger. Carregar la bobina de fil, charger la bobine de fil .
    1. [una arma de foc] charger.
    2. [la pipa] bourrer.
  4. [fer pujar] grever. Carregar un pressupost, grever un budget .
    • exagérer, augmenter, forcer sur, monter, saler. Carregar els preus, monter les prix. Carregar la nota, saler la note (demander un prix excessif).
  5. [oprimir] peser sur intr. Un menjar que carrega l'estómac, un plat qui pèse sur l'estomac.
  6. [posar damunt] remplir, charger. Carregar una taula de viandes, remplir une table de mets.
  7. electricitat charger.
  8. fotografia i cinematografia charger, recharger.
  9. marina, marítim [les veles] carguer.
  10. [de tinta] remplir.
  11. figuradament [molestar] ennuyer, embêter, agacer, peser, barber, raser. Em carrega amb la seva conversa, il m'ennuie avec sa conversation.
  12. carregar els neulers (les culpes) figuradament [a algú] passer la corvée à quelqu'un.
  13. carregar en compte economia débiter un compte (d'une somme).
    14. verb intransitiu
  14. [pesar, recolzar] reposer sur, appuyer sur. Tota la volta carrega en els arcs, la voûte repose entièrement sur les arcs.
  15. ciències militars [contra l'enemic] charger.
    • [la policia] charger.
  16. figuradament [recaure] retomber sur, incomber à. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toute la responsabilité nous incombe.
    17. verb pronominal
  17. [el cel, el temps] se charger.
  18. [pes] se charger, s'embarrasser.
  19. figuradament i familiarment [empipar-se] en avoir assez.
  20. carregar-se-la payer les pots cassés (trinquer, écoper).
  21. carregar-se un malalt [agreujar-se] empirer (s'aggraver) l'état d'un malade.
    22. verb usat absolutament
  22. [menjar o beure massa] manger, boire avec excès.

carregar

verb transitiu mercaderies charger Carregar una nau , charger un navire prendre sobre si charger , prendre L'autobús va carregar sis persones , l'autobus a chargé six personnes figuradament responsabilitat endosser , assumer la responsabilité de Jo carregaré les culpes , j'endosserai les fautes feina se charger de pron , se taper pron fam , s'envoyer pron fam Hem carregat tota la feina , nous nous sommes tapé tout le travail un aparell charger , recharger Carregar la bobina de fil , charger la bobine de fil una arma de foc charger la pipa bourrer fer pujar grever…
Conjugador Català

carregar


<title type="display">carregar</title>

    1. INFINITIU

    1. carregar

    2. GERUNDI

    1. carregant

    3. PARTICIPI

    1. carregat
    2. carregada
    3. carregats
    4. carregades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. carrego
      2. carregues
      3. carrega
      4. carreguem
      5. carregueu
      6. carreguen

      2. IMPERFET

      1. carregava
      2. carregaves
      3. carregava
      4. carregàvem
      5. carregàveu
      6. carregaven

      3. PASSAT

      1. carreguí
      2. carregares
      3. carregà
      4. carregàrem
      5. carregàreu
      6. carregaren

      4. FUTUR

      1. carregaré
      2. carregaràs
      3. carregarà
      4. carregarem
      5. carregareu
      6. carregaran

      5. CONDICIONAL

      1. carregaria
      2. carregaries
      3. carregaria
      4. carregaríem
      5. carregaríeu
      6. carregarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. carregui
      2. carreguis
      3. carregui
      4. carreguem
      5. carregueu
      6. carreguin

      2. IMPERFET

      1. carregués
      2. carreguessis
      3. carregués
      4. carreguéssim
      5. carreguéssiu
      6. carreguessin

    6. IMPERATIU

    1. carrega
    2. carregui
    3. carreguem
    4. carregueu
    5. carreguin

carregar

INFINITIU carregar GERUNDI carregant PARTICIPI carregat carregada carregats carregades INDICATIU PRESENT carrego carregues carrega carreguem carregueu carreguen IMPERFET carregava carregaves carregava carregàvem carregàveu carregaven PASSAT carreguí carregares carregà carregàrem carregàreu carregaren FUTUR carregaré carregaràs carregarà carregarem carregareu carregaran CONDICIONAL carregaria carregaries carregaria carregaríem carregaríeu carregarien SUBJUNTIU PRESENT carregui carreguis carregui carreguem carregueu carreguin IMPERFET carregués carreguessis carregués carreguéssim carreguéssiu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carregar</title>

Etimologia: del ll. vg. carricare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa. Carregar bales de cotó en un vaixell.
    2. usat absolutament Han ajudat el carreter a carregar.
    3. pronominal Carregar-se un sac a l’esquena.
    4. carregar els neulers (o les culpes) (a algú) figuradament Fer-li assumir el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’una culpa, etc. Sempre li carreguen els neulers. No li carreguis més les culpes.
  2. transitiu
    1. Prendre sobre si (un pes). L’autobús només carregà sis persones.
    2. figuradament Sempre carreguem les culpes nosaltres.
  3. transitiu Posar quelcom que cal transportar (sobre algú o sobre alguna cosa). Carregar un camió de grava. El camàlic anava molt carregat.
  4. transitiu
    1. Posar en un aparell allò que li cal per a funcionar o per a un efecte determinat. Carregar la filosa de llana. Carregar la bobina de fil. Carregar l’estilogràfica de tinta. Carregar la pipa de tabac.
    2. usat absolutament Carregar el forn.
    3. usat absolutament Menjar, beure, excessivament.
    4. armament Introduir la càrrega en la cambra d’una arma de foc.
    1. transitiu Posar (una cosa) sota el pes d’una altra. Una taula carregada de viandes. Carregar de cadenes un presoner.
    2. transitiu hiperbòlicament Un vestit carregat de puntes.
    3. transitiu per extensió Una aigua carregada d’àcid carbònic. Un cel carregat de núvols.
    4. pronominal Tapar-se el cel amb núvols de pluja. Carregar-se el cel, el temps.
    5. transitiu enrarir 2. El tabac carrega l’ambient.
    6. transitiu figuradament Estar carregat de prejudicis. Carregar d’improperis. Carregat de diners, d’anys.
  6. transitiu
    1. Oprimir amb el seu pes. Un menjar que carrega l’estómac.
    2. figuradament Molestar, importunar. Em carrega amb la seva conversa.
    1. transitiu Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc. (d’alguna cosa). Carregar els preus. Suprimir els luxes que carreguen un pressupost.
    2. pronominal Carregar-se de febre un malalt.
    3. pronominal Provocar malestar en una part del cos, especialment inflar-se. De tantes hores d’estar dreta, se’m carreguen les cames. Asseguda així, al final se’m carrega l’esquena.
    4. carregar-se (algú) de pit Omplir-se-li els bronquis de secrecions.
    5. carregar-se un malalt Agreujar-se.
  8. intransitiu
    1. Pesar, recolzar. Tota la volta carrega en els arcs.
    2. figuradament Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres.
  9. transitiu electrotècnia Emmagatzemar una certa quantitat d’electricitat en un condensador o en un acumulador.
  10. transitiu folklore En l’argot casteller, aixecar un castell i aconseguir l’enxaneta de fer l’aleta.
  11. transitiu fotografia i cinematografia
    1. Introduir la pel·lícula en una càmera fotogràfica o cinematogràfica.
    2. Fer avançar la pel·lícula.
  12. transitiu fusteria En l’envernissament de la fusta, donar la primera capa amb monyeca amarada de vernís de laca, formant bagues o vuits per la superfície empolsimada de pols de tosca.
  13. transitiu informàtica Llegir un mòdul carregable en un suport d’entrada o memòria auxiliar i emmagatzemar-lo en la memòria principal per executar-l’hi.
  14. transitiu marina, marítim
    1. Recollir una vela perquè no prengui vent, apagar-la.
    2. carregar de veles Estendre un vaixell totes les veles al vent.
  15. transitiu química industrial Incorporar a un producte una matèria de càrrega.
  16. intransitiu tàctica
    1. Envestir o atacar l’enemic.
    2. La força pública, escometre abrivadament una manifestació per dispersar-la. La policia carregà contra els manifestants.
  17. carregar en compte economia Assentar en el dèbit d’algú.

■ carregar

verb transitiu Posar quelcom que cal transportar sobre algú o sobre alguna cosa Carregar bales de cotó en un vaixell usat absolutament Han ajudat el carreter a carregar pronominal Carregar-se un sac a l’esquena carregar els neulers o les culpes a algú figuradament Fer-li assumir el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’una culpa, etc Sempre li carreguen els neulers No li carreguis més les culpes transitiu Prendre sobre si un pes L’autobús només carregà sis persones figuradament Sempre carreguem les culpes nosaltres transitiu Posar quelcom que cal transportar sobre algú o sobre alguna…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

carregar


<title type="display">carregar</title>

    verb transitiu
  1. [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco.
  2. [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas.
  3. [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco.
  4. usat absolutament [menjar o beure massa] cargar.
  5. [una arma de foc] cargar.
  6. [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto.
  7. [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago.
  8. llenar, cargar. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas.
  9. [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas.
  10. [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo.
  11. electricitat cargar.
  12. figuradament [molestar] cargar, fastidiar, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación.
    13. verb intransitiu
  13. [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos.
  14. [contra l'enemic] cargar, acometer.
  15. [la policia] cargar.
  16. [recaure] cargar, recaer. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toda la reponsabilidad recae sobre nosotros.
    17. verb pronominal
  17. [el cel, el temps] cargarse.
  18. [pes] cargarse.
  19. figuradament i familiarment [empipar-se] cargarse, hartarse. Em vaig carregant i no em podré contenir, me estoy cargando y no podré contenerme.
  20. carregar-se-la pagar el pato.

carregar

verb transitiu per a transportar cargar Carregar bales de cotó en un vaixell , cargar balas de algodón en un barco prendre sobre si cargar con , coger L'autobús només carregà sis persones , el autobús solo cargó con seis personas en un aparell cargar Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac , cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco usat absolutament menjar o beure massa cargar una arma de foc cargar fer pujar cargar Carregar un pressupost , cargar un presupuesto oprimir dar o causar pesadez Un menjar que carrega l'estómac , una comida que da pesadez de…
Diccionari Català Italià

carregar

<title type="display">carregar</title>

verb transitiu caricare, porre, mettere. Carregar les maletes sobre l'autobús, caricare le valigie sull'autobus. || [prendre sobre si] portare, prendere con se. || [en un aparell] caricare, riempire. || [la màquina de fotografiar] caricare. || elect caricare. || [un forn] caricare, alimentare. || [una arma de foc] caricare. || [fer pujar] aggravare, gravare, far salire. || [oprimir] caricare, appesantire. Carregar l'estómac, caricare (o appesantire) lo stomaco. || riempire. Carregar la pàgina de lletres, riempere la pagina di lettere. || [responsabilitzar-se] attribuire, addossare, scaricare. Carregar les culpes, attribuire le colpe. Sempre carreguem les culpes nosaltres, sempre ci vengono attribuite delle colpe. || fig [molestar] disturbare, importunare, annoiare, seccare.

verb intransitiu [pesar, recolzar] gravare, poggiare, pesare. Tot l'edifici carrega sobre aquestes columnes, tutto il palazzo grava (o poggia) su queste colonne. || [contra l'enemic] caricare tr, attaccare tr, assalire tr. || [menjar, beure massa] caricare tr lo stomaco, riempirsi pron. || [recaure] ricadere, riversarsi pron.

verb pronominal [un pes] caricare tr. || [el cel] coprirsi, oscurarsi. || fig riempirsi, caricarsi. Carregar-se de fills, riempirsi di figli. || fam [empipar-se] seccarsi, stufarsi, scocciarsi. || carregar-se-la pagare, pagarla.

carregar

verb transitiu caricare, porre, mettere Carregar les maletes sobre l'autobús , caricare le valigie sull'autobus || prendre sobre si portare, prendere con se || en un aparell caricare, riempire || la màquina de fotografiar caricare || elect caricare || un forn caricare, alimentare || una arma de foc caricare || fer pujar aggravare, gravare, far salire || oprimir caricare, appesantire Carregar l'estómac , caricare o appesantire lo stomaco || riempire Carregar la pàgina de lletres , riempere la pagina di lettere || responsabilitzar-se attribuire, addossare, scaricare Carregar…
DIDAC Diccionari escolar

carregar

<title type="display">carregar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Posar sobre una persona o un vehicle les coses que ha de transportar d'un lloc a un altre. Al port, hi ha grues potents per a carregar les mercaderies als vaixells. Hi ha homes que es carreguen sacs de trenta quilos a l'espatlla.
  2. Posar en una arma les bales, en una estufa o un forn el combustible, en una màquina de fotografiar el rodet de fotografies, etc.
  3. Fer una càrrega els soldats o la cavalleria.
  4. A vegades parlem de carregar sense referir-nos a posar res: diem que un menjar carrega l'estómac i no ens deixa pair bé; diem que un vi carrega el cap; diem que el cel és carregat de núvols o diem que una persona està carregada de manies o de diners.
    5. frase feta
  5. carregar els neulers a algú és fer-li fer la part més difícil d'una feina.
carregada, carregador, carregament

carregar

Conjugació amb GU davant E, I verb Posar sobre una persona o un vehicle les coses que ha de transportar d'un lloc a un altre Al port, hi ha grues potents per a carregar les mercaderies als vaixells Hi ha homes que es carreguen sacs de trenta quilos a l'espatlla Posar en una arma les bales, en una estufa o un forn el combustible, en una màquina de fotografiar el rodet de fotografies, etc Fer una càrrega els soldats o la cavalleria A vegades parlem de carregar sense referir-nos a posar res diem que un menjar carrega l'estómac i no ens deixa pair bé diem que un vi carrega el cap diem que el…
Diccionari Català Alemany

carregar


<title type="display">carregar</title>

    verb transitiu
  1. [Waren, Lasten] (auf-, ver-)laden.
  2. [jemanden, ein Tier, ein Fahrzeug, ein Behältnis, ein Möbel] beladen.
    • [intensivierend] bepacken.
  3. [Schiff auch] befrachten.
  4. també figuradament belasten, beschweren.
  5. figuradament i familiarment [jemandem] lästig sein.
    • auf die Nerven gehen.
  6. [Steuer, Preis] erhöhen.
  7. [Batterie, Gewehr] (auf)laden.
  8. [Hochofen] chargieren, beschicken.
  9. [Pfeife] stopfen.
  10. [Füllfederhalter, Feuerzeug] füllen.
  11. [Spule] aufspulen.
  12. [Magen] beschweren, überladen.
  13. carregar una màquina de retratar einen Film in einen Fotoapparat einlegen.
  14. aquest cotxe carrega vuit persones in diesem Wagen haben acht Personen Platz.
  15. jo carrego sempre les culpes ich bin immer an allem schuld.
  16. el pare em va carregar el sac a l'esquena Vater lud mir den Sack auf den Rücken.
  17. carregar les culpes a (algú) jemandem die Schuld zuschieben.
  18. carregar un camió de pomes einen Laster mit Äpfeln beladen.
    • Äpfel auf einen Laster laden.
  19. carregar un cotxe de paquets ein Auto mit Päckchen bepacken.
  20. carregar (algú) de cops jemanden windelweich schlagen.
  21. carregar de coses inútils la memòria sein Gedächtnis mit unwichtigen Dingen belasten.
  22. carregar un presoner de cadenes einen Gefangenen mit schweren Ketten fesseln.
  23. carregar el poble d'impostos das Volk mit Steuern überlasten.
    • dem Volk Steuern aufbürden.
  24. carregar (algú) d'honors jemandem mit Ehrungen über-schütten oder -häufen.
  25. hi carreguen un cinc per cent es werden fünf Prozent darauf aufgeschlagen.
    26. verb intransitiu
  26. carregar sobre (algú) od (una cosa) també figuradament auf jemandem oder etwas lasten.
  27. carregar contra (algú) od (una cosa) també figuradament gegen jemanden oder etwas anstürmen.
    • jemanden oder etwas angreifen.
    28. verb reflexiu
  28. sich aufladen (Batterie).
  29. sich bewölken (Himmel).
  30. sich eintrüben (Wetter).
  31. sich verschlimmern (Kranker).
  32. carregar-se (una cosa) a l'esquena sich (dat) etwas auf den Rücken laden.
  33. carregar-se al damunt una responsabilitat eine Verantwortung übernehmen oder auf sich nehmen.
  34. carregar-se de febre hohes Fieber bekommen.
  35. carregar-se de deutes sich mit Schulden beladen.
  36. carregar-se de paciència sich mit Geduld wappnen.
  37. popularment carregar-se (algú) jemanden kaputtmachen, fertig machen.
    1. jemanden umlegen.
    2. jemanden heruntermachen.
    3. jemanden durchrasseln lassen.
  38. carregar-se un rellotge eine Uhr kaputtmachen.
  39. carregar-se una pel·lícula einen Film heruntermachen.
  40. si no fas bondat te les carregaràs! wenn du nicht brav bist, kannst du was erleben!



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

carregar

verb transitiu Waren, Lasten auf-, ver-laden jemanden, ein Tier, ein Fahrzeug, ein Behältnis, ein Möbel beladen • intensivierend bepacken Schiff auch befrachten també figuradament belasten, beschweren figuradament i familiarment jemandem lästig sein • auf die Nerven gehen Steuer, Preis erhöhen Batterie, Gewehr aufladen Hochofen chargieren, beschicken Pfeife stopfen Füllfederhalter, Feuerzeug füllen Spule aufspulen Magen beschweren, überladen carregar una màquina de retratar einen Film in einen Fotoapparat einlegen aquest cotxe carrega vuit persones in…