<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carro</title>
Accessory
Etimologia: del ll. carrus ‘carro de quatre rodes’, d’origen gal 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
-
masculí
-
- Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
- para el carro! figuradament i col·loquialment Expressió amb què hom demana a algú que no continuï dient coses improcedents en un moment de furor.
- perquè el carro marxi, cal untar les rodes figuradament Frase que significa que per a obtenir alguna cosa cal donar diners o fer presents.
- agricultura Carret.
- folklore Carruatge gros decorat amb personatges simbòlics, amb disfresses, etc., que figura en les mascarades, les cavalcades, etc. Els carros que desfilaven a la rua.
-
història
- Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos cavalls o per quatre i en el qual el conductor es tenia dret.
- figuradament El carro del Sol, de l’Aurora.
- carro de dos cavalls biga2.
- carro de quatre cavalls Quadriga.
- carro falçat Carro que era emprat en el combat i que tenia les rodes guarnides de falçs per a destrossar els enemics al seu pas.
-
- tecnologia Òrgan d’una màquina dotat de moviment de translació, destinat a transportar una eina, un element, etc., d’un lloc a un altre de la màquina.
- carro alimentador de paper màquines i instruments d’oficina En les màquines d’escriure i en les impressores, corró metàl·lic revestit de cautxú en què se subjecta el paper per a escriure.
- carro de combat armament Tanc.
