Es mostren 594823 resultats

castigar


<title type="display">castigar</title>

    verb transitiu
  1. castigar, punir. Castigar un criminal, castigar un criminal.
  2. [perjudicar] castigar, perjudicar. El viento castiga los trigales, el vent castiga els bladars.
  3. figuradament i poc freqüent [un escrito] castigar, corregir.
  4. [mermar] minvar, escurçar, reduir.
  5. familiarment [a las mujeres] embruixar, encisar.

castigar

castigar


<title type="display">castigar</title>

Pronúncia: kəstiɣá
    verb transitiu
  1. to punish, chastise.
  2. figuradament to castigate.
  3. [carn] to mortify.
  4. castigar el (seu) cos to mortify the body.
  5. [per malaltia, etc.] to afflict, affect.
  6. [emocionalment] to afflict, grieve.
  7. [físicament] to strain, use hard.
  8. aquest cotxer castiga massa els cavalls this coachman rides the horses too hard.
  9. figuradament [estil, etc.] to refine
  10. [text] to correct, revise.
  11. ciències militars [enemic, etc.] to punish
  12. l’enemic ha estat molt castigat the enemy has been harshly punished.
  13. [roba] to spoil, damage.
  14. haver de seure tot el dia castiga molt la roba to remain seated all day spoils the clothes.

castigar

castigar

castigar

castigar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castigar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. castigāre ‘amonestar, esmenar’ 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. Imposar un càstig (a algú) per fer-li expiar una falta, punir. Castigar els sediciosos.
  2. Sancionar (una falta) amb un càstig. La indisciplina serà castigada.
    1. Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest carreter castiga massa les mules.
    2. castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
  3. Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc. Un estil castigat.
  4. Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Rentar la roba castiga molt les mans. Tants obsequis castiguen la butxaca.
  5. agricultura Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
  6. pastisseria Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.

castigar

castigat

castigat

castigate

castigate

castigation

castigation

castigo


<title type="display">castigo</title>

    masculí
  1. [sanción] càstig, punició f. Ha recibido un castigo muy fuerte, ha rebut un càstig molt fort.
  2. [tormento] turment. Este hijo es su castigo, aquest fill és el seu turment.
  3. castigo afrentoso càstig afrontós.
  4. castigo máximo [fútbol] penal.
  5. levantar el castigo aixecar el càstig.

castigo

Castile

Castile

Castilian

Castilian

Pronúncia: kæs'tɪlɪən
adjective & noun castellà m, -ana f.

Castilian