<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castigar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. castigāre ‘amonestar, esmenar’ 1a font: s. XIII
Body
-
verb
transitiu
- Imposar un càstig (a algú) per fer-li expiar una falta, punir. Castigar els sediciosos.
- Sancionar (una falta) amb un càstig. La indisciplina serà castigada.
-
- Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest carreter castiga massa les mules.
- castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
- Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc. Un estil castigat.
- Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Rentar la roba castiga molt les mans. Tants obsequis castiguen la butxaca.
- agricultura Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
- pastisseria Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.
