Es mostren 594827 resultats

caure


<title type="display">caure</title>

Pronúncia: káwɾə
    verb transitiu
  1. to fall off, fall out.
  2. to drop down.
  3. aeronàutica to crash, come down.
  4. caure a terra to fall to the ground.
  5. la casa cau the building is falling down.
  6. cau neu it is snowing.
  7. he vist caure un llamp I saw a lightning strike.
  8. caure a plom to fall vertical(ly).
  9. caure a trossos (a parracs \ a miques) to fall to pieces, come apart.
  10. estar per caure, si cau no cau to be about to fall.
  11. (ídem) figuradament to be about to happen, be due to happen.
  12. deixar caure figuradament to insinuate, hint at, imply.
  13. (ídem) to slip a comment.
  14. deixar caure algú to let someone down.
  15. deixar caure alguna cosa to drop something, allow something to fall.
  16. el gerro s’ha trencat: l’he deixat caure the jug went to pieces: I dropped it.
  17. deixar-se caure to let oneself go, let oneself fall.
  18. deixar-se caure en una butaca to (drop \ sink) into an armchair.
  19. fer caure to knock down, knock off, push over, cause to fall.
  20. això cau pel seu propi pes that’s obvious, that goes without saying.
  21. caure alguna cosa dels núvols figuradament to come as a godsend.
  22. un llibre que cau de les mans a boring book.
  23. caure (de l’escambell \ del candeler) figuradament to fall, lose one’s (importance \ influence, etc.).
  24. caure de la memòria to be forgotten.
  25. caure a algú les ales del cor to become suddenly discouraged.
  26. caure alguna cosa a sobre d’algú també figuradament to fall something on someone.
  27. totes les sospites cauen sobre ell all suspicions fall on him.
  28. aquesta casa em cau a sobre també figuradament it’s unpleasant for me to live in this house (because of its loneliness, etc.).
  29. caure al mar to fall into sea.
  30. caure en un parany to fall for it, fall into a trap.
  31. caure en mans d’algú to fall into someone’s hands.
  32. caure en desgràcia to fall into disgrace.
  33. caure en error to fall into error.
  34. caure (en desús \ en oblit) to fall into disuse, become obsolete.
  35. l’estil epistolar ha caigut ben avall the epistolary style has sunk low.
  36. [cabells, domassos, etc.] to fall, hang down.
  37. to fall (in battle).
  38. ciències militars [ciutat] to fall, be captured.
  39. la ciutat va caure després de tres mesos de setge the town (fell \ was captured) after three months of blockade.
  40. el govern ha caigut the government has fallen.
  41. la maniobra dels conservadors ha fet caure el primer ministre the manoeuvre of conservatives has brought about the fall of prime minister.
  42. m’ha caigut a les mans aquest llibre I’ve come across this book.
  43. caure als peus d’algú to fling oneself at someone’s feet.
  44. caure sobre l’enemic to (attack \ fall on) the enemy.
  45. [sol, vent] to go down.
  46. va caure el vent the wind died away.
  47. [dia] to decline, go to its close.
  48. [nit] to fall, close in.
  49. al caure de la tarda at nightfall.
  50. [lloc] to fall, lie, be located.
  51. Sant Pol cau més cap al nord Sant Pol lies further to the north.
  52. [data, esdeveniment] to fall.
  53. aquest any Nadal cau en dissabte this year Christmas falls on a Saturday.
  54. [efecte, impressió] aquesta pregunta no li ha caigut bé this question did not make a good impression on him, this question was not well received by him.
  55. una faldilla que cau (bé \ malament) confecció a skirt that (hangs \ sits) (well \ bad).
  56. caure bé [vestit] to suit, look well on.
  57. li queia malament el vestit the suit did not fit him, the suit was not right for him.
  58. caure en alguna cosa to realize.
  59. no hi caic I don’t get it.
  60. ja hi caic I see, now I understand.
  61. caure a algú l’ànima als peus col·loquial to get disillusioned, lose one’s illusions.
  62. (ídem) to be disappointed.
  63. (ídem) to have one’s hopes destroyed.
  64. caure rodó to fall in a heap.
  65. caure malalt to fall ill.
  66. caure mort to fall dead.
  67. caure (de fatiga \ de son) to be ready to drop (with fatigue \ with sleep).
  68. caure de vell to be so old one can hardly walk.
  69. caure escales avall to fall downstairs.
  70. deixar-se caure en un indret to come, arrive, drop in.
  71. sol deixar-se caure per aquí he usually comes here.
  72. tot li cau bé everything is immaterial to him, everything makes no difference to him.
  73. no tenir on caure mort not to have a penny to one’s name.

caure

verb transitiu to fall off , fall out to drop down aeronàutica to crash , come down caure a terra to fall to the ground la casa cau the building is falling down cau neu it is snowing he vist caure un llamp I saw a lightning strike caure a plom to fall vertically caure a trossos a parracs \ a miques to fall to pieces , come apart estar per caure, si cau no cau to be about to fall ídem figuradament to be about to happen , be due to happen deixar caure figuradament to insinuate , hint at , imply ídem to slip a comment deixar caure algú to let someone down deixar caure alguna cosa…
Diccionari Català Alemany

caure


<title type="display">caure</title>

    verb intransitiu
  1. (hin-, hinunter-, herab-, herunter, nieder-, ab-, um-) fallen.
  2. especialment [heftig; unglücklich; aus groß(r) Höhe] stürzen.
  3. ausfallen (Haare, Zähne).
  4. abstürzen (Flugzeug, Bergsteiger).
  5. fallen.
    • eingenommen (oder erobert) werden (Land, Festung).
  6. stürzen, gestürzt werden (Minister, Regierung).
  7. untergehen, (ver)sinken (Sonne).
  8. sich neigen (Tag).
  9. hereinbrechen (Nacht).
  10. nachlassen, sich legen (Wind).
  11. cau neu es fällt Schnee, es schneit.
  12. cau pedra es fallen Hagelkörner, es hagelt.
  13. caure a plom senkrecht fallen.
  14. caure de cara (de costat) kopfüber (zur Seite) fallen.
  15. caure d'esquena rücklings fallen.
    • figuradament verblüfft (oder verdutzt) sein.
  16. caure de memòria rücklings auf den Kopf fallen.
  17. caure de la memòria figuradament entfallen, aus dem Gedächtnis kommen.
  18. caure escales avall die Treppe herunterfallen.
  19. caure agenollat (malament) auf die Knie (unglücklich) fallen.
  20. va caure tan llarg com és er fiel der Länge nach hin.
  21. caure de fatiga vor Müdigkeit umfallen.
  22. caure a trossos zerfallen, in Stücke gehen.
  23. caure malalt erkranken, krank werden.
  24. caure pel seu propi pes figuradament offenkundig sein.
    • auf der Hand liegen.
  25. caure al front an der Front fallen.
  26. deixar caure els braços die Arme hängen lassen.
  27. deixar caure un plat einen Teller fallen lassen.
  28. deixar caure una observació eine Bemerkung fallen lassen.
  29. deixar-se caure en un indret an einem Ort aufkreuzen oder hereingeschneit kommen.
  30. fer caure la fruita Obst vom Baum schütteln.
  31. fer caure (algú) jemanden umwerfen.
    • jemanden stürzen, hinunterwerfen, zu Fall bringen.
  32. el llibre em cau de les mans figuradament das Buch ist zum Einschlafen langweilig.
  33. els cabells et cauen a la cara die Haare fallen (oder hängen) dir ins Gesicht.
  34. et cauen les mitges deine Strümpfe rutschen herunter.
  35. tot li cau i li penja an ihm schlottert alles.
  36. aquesta brusa et cau molt bé diese Bluse steht dir sehr gut.
  37. tot et cau malament figuradament nichts ist dir recht.
  38. et cau simpàtic? findest du ihn sympathisch?
  39. li ha caigut un premi er hat einen Preis gewonnen.
  40. el gerro ha caigut a terra die Vase ist auf den Boden gefallen.
  41. caure a l'aigua ins Wasser fallen.
  42. caure a les mans d'(algú) figuradament in jemandes Hände fallen oder geraten.
  43. caure als peus d'(algú) figuradament jemandem zu Füßen fallen.
  44. caure daltabaix d'una bastida von einem Gerüst hinunterstürzen.
  45. caure de molt enlaire von hoch oben herunterfallen.
  46. caure dels núvols od del cel figuradament wie vom Himmel gefallen (oder geschneit) sein.
  47. caure del cavall vom Pferd stürzen.
  48. caure del ruc figuradament i familiarment d(a)raufkommen.
  49. l'accent cau en la e der Akzent liegt auf dem e.
  50. on cau el poble? wo liegt das Dorf?
  51. en quin dia cau el teu aniversari? auf welchen Tag fällt dein Geburtstag?
  52. caure en (una cosa) figuradament auf etwas kommen.
  53. ara hi caic! jetzt geht mir ein Licht auf!
  54. caure en captivitat in Gefangenschaft geraten.
  55. caure en la desesperació verzweifeln.
  56. caure en desgràcia in Ungnade fallen.
  57. caure en desús ungebräuchlich werden.
  58. caure en dubte zu zweifeln beginnen.
  59. caure en error (sich) irren, im Irrtum sein.
  60. caure en mans d'(algú) figuradament in jemandes Hände fallen.
  61. caure en (l')oblit in Vergessenheit geraten.
  62. caure en pecat sündig werden.
  63. caure en ridícul sich lächerlich machen.
  64. caure en temptació in Versuchung geraten.
  65. caure en una trampa in eine Falle gehen.
  66. caure sobre l'enemic über den Feind herfallen.
  67. totes les sospites cauen sobre ell aller Verdacht fällt auf ihn.
  68. em cau la casa a sobre figuradament die Decke fällt mir auf den Kopf.
  69. caigui qui caigui ganz gleich wen es trifft.
    • rücksichtslos.
  70. està per caure od està si cau no cau figuradament es wird gleich soweit sein.
    • es steht auf der Kippe.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

caure

verb intransitiu hin-, hinunter-, herab-, herunter, nieder-, ab-, um- fallen especialment heftig unglücklich aus großr Höhe stürzen ausfallen Haare, Zähne abstürzen Flugzeug, Bergsteiger fallen • eingenommen oder erobert werden Land, Festung stürzen, gestürzt werden Minister, Regierung untergehen, versinken Sonne sich neigen Tag hereinbrechen Nacht nachlassen, sich legen Wind cau neu es fällt Schnee, es schneit cau pedra es fallen Hagelkörner, es hagelt caure a plom senkrecht fallen caure de cara de costat kopfüber zur Seite fallen caure d'esquena rücklings…
DIDAC Diccionari escolar

caure

<title type="display">caure</title>

    verb
  1. Perdre l'equilibri i anar a parar a terra. Una persona pot caure de cara, de cul, d'esquena, de clatell, de morros o de costat.
  2. Anar des d'un lloc alt fins a terra arrossegat pel propi pes, segons la llei de la gravetat. Així, per exemple, cauen les gotes de la pluja o una pedra dins d'un pou.
  3. Separar-se una cosa del lloc on està agafada. Cauen les dents i els cabells de les persones, o les fulles dels arbres.
  4. Morir en una batalla, en una guerra. A les guerres mundials van caure milers de soldats.
  5. Anar a parar a una situació dolenta. Quan hi ha guerra, moltes famílies cauen en la misèria i en la ruïna.
  6. La roba ens cau bé o malament segons si ens va bé o no. Una persona ens cau bé o malament segons si ens agrada o no.
caient

caure

verb Perdre l'equilibri i anar a parar a terra Una persona pot caure de cara, de cul, d'esquena, de clatell, de morros o de costat Anar des d'un lloc alt fins a terra arrossegat pel propi pes, segons la llei de la gravetat Així, per exemple, cauen les gotes de la pluja o una pedra dins d'un pou Separar-se una cosa del lloc on està agafada Cauen les dents i els cabells de les persones, o les fulles dels arbres Morir en una batalla, en una guerra A les guerres mundials van caure milers de soldats Anar a parar a una situació dolenta Quan hi ha guerra, moltes famílies cauen en la misèria i en la…
Diccionari Català francès

caure


<title type="display">caure</title>

Pronúncia: káwɾə
    verb intransitiu
  1. [pel propi pes] tomber, choir ant.
  2. [desprendre's] tomber. Caure les fulles d'un arbre, tomber les feuilles d'un arbre.
  3. [una cosa sobre una altra] tomber.
  4. [perdre l'equilibri] tomber. Ha caigut per les escales, il est tombé dans l'escalier.
  5. [penjar] tomber. Els cabells li queien damunt el front, ses cheveux tombaient sur son front.
  6. [llançar-se, deixar-se anar] tomber, se prosterner pron. Va caure als seus peus, il est tombé à ses pieds.
  7. [en un parany, una emboscada] tomber.
  8. [abaixar-se] tomber. Sempre li cauen els pantalons, ses pantalons tombent toujours.
  9. [declinar] tomber, décliner. Cau la nit, la nuit tombe.
  10. [cessar d'ésser al poder] tomber.
  11. [esdevenir fortuïtament] gagner tr. Els va caure la grossa, ils ont gagné le gros lot.
  12. [trobar-se en un lloc] se trouver pron, être situé -e. El poble cau cap al nord, le village se trouve vers le nord.
  13. [escaure's en tal temps] tomber.
  14. [afectar] accueillir, percevoir, prendre, réagir à. No sé com els caurà la negativa, je ne sais pas comment ils percevront le refus.
  15. [el vent] tomber.
  16. [el mar] se calmer pron.
  17. figuradament [sucumbir] tomber.
    1. [en una mala situació] tomber. Caure en oblit, tomber dans l'oubli. Caure malalt, tomber malad.
    2. [en la temptació] tomber.
    3. [pecar] pécher.
  18. [arribar, sobrevenir] tomber. Cau la nit, la nuit tombe.
  19. caigui qui caigui figuradament i popularment envers et contre tous (quoi qu'il advienne).
  20. caure al damunt (a sobre) [un enemic] tomber sur.
  21. caure a plom [verticalment] tomber à plomb.
  22. caure a terra tomber par terre (s'étaler).
  23. caure bé (malament) [un vestit, un adorn] tomber bien, mal (aller bien, mal).
  24. caure de l'escambell (del candeler) perdre de l'importance (de l'influence).
  25. caure d'esquena tomber sur le dos (à la renverse).
  26. caure dels núvols (del cel) figuradament tomber du ciel.
  27. caure de vell figuradament menacer ruine.
  28. caure en (caure-hi) [comprendre, endevinar] comprendre (saisir, piger fam, se rendre compte de ce que, que). Ara hi caic!, tiens! (j'y suis!, j'ai compris!, j'ai saisi!)
  29. caure en desús tomber en désuétude.
  30. caure molt avall [en dignitat] tomber bien bas.
  31. caure pel seu propi pes figuradament être une chose évidente.
  32. caure tot bé familiarment [a algú] être égal (à quelqu'un).
  33. estar per caure (si cau no cau) [a punt de caure] être en équilibre instable (précaire).
    • figuradament [estar a punt d'esdevenir-se] être sur le point de (être imminent -e, s'annoncer, être à deux doigts d'arriver).
  34. no tenir on caure mort figuradament [ésser molt pobre] être sur le pavé (n'avoir ni feu ni lieu).

caure

verb intransitiu pel propi pes tomber , choir ant desprendre's tomber Caure les fulles d'un arbre , tomber les feuilles d'un arbre una cosa sobre una altra tomber perdre l'equilibri tomber Ha caigut per les escales , il est tombé dans l'escalier penjar tomber Els cabells li queien damunt el front , ses cheveux tombaient sur son front llançar-se, deixar-se anar tomber , se prosterner pron Va caure als seus peus , il est tombé à ses pieds en un parany, una emboscada tomber abaixar-se tomber Sempre li cauen els pantalons , ses pantalons tombent toujours declinar…
Diccionari Català Castellà

caure


<title type="display">caure</title>

    verb intransitiu
  1. [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó).
  2. [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los dientes.
  3. [una cosa sobre algú] caer.
  4. [perdre l'equilibri] caer, caerse pron. L'ampolla ha caigut a terra, la botella ha caído al suelo. Ha caigut per les escales, se ha caído por las escaleras.
  5. [penjar] caer. Els cabells li queien damunt el front, el pelo le caía sobre la frente.
  6. [llançar-se, deixar-se anar] caer, arrojarse pron. Va caure als seus peus, cayó a sus pies.
  7. [en un parany, una emboscada] caer.
  8. [abaixar-se] caerse pron. Sempre li cauen els pantalons, siempre se le caen los pantalones.
  9. [declinar] caer, declinar. Queia la tarda que vam arribar a casa, caía la tarde cuando llegamos a casa.
  10. [cessar d'ésser al poder] caer. Va caure el ministre d'afers estrangers, cayó el ministro de asuntos exteriores.
  11. [esdevenir fortuïtament] caer, tocar. Els va caure la grossa, les cayó el gordo.
  12. [trobar-se en un lloc] caer, estar, quedar. El poble cau cap al nord, el pueblo cae hacia el norte.
  13. [escaure's en tal temps] caer.
  14. [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa.
  15. marina, marítim [un vaixell] caer.
  16. [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron.
  17. figuradament [sucumbir] caer, morir.
  18. figuradament [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron. Caure en l'oblit, caer en el olvido.
  19. figuradament [en temptació] caer.
  20. figuradament [en pecat] caer, incurrir.
  21. figuradament [arribar, sobrevenir] caer.
  22. figuradament [pecar] caer, pecar.
  23. aquí caic, aquí m'aixeco aquí caigo, aquí me levanto, cayendo y levantando.
  24. caigui qui caigui caiga quien caiga.
  25. caure adormit caer (o quedarse) dormido. Tot just allitat va caure adormit, cayó (o se quedó dormido) nada más acostarse.
  26. caure a plom [verticalment] caer a plomo.
  27. caure bé (o malament) [un vestit, un adorn, etc] caer (o sentar) bien (o mal).
  28. caure bé (o malament) [una persona] caer bien (o mal). Tots els veïns em cauen molt bé, todos los vecinos me caen muy bien.
  29. caure damunt (o sobre) [un enemic] caer sobre (o encima).
  30. caure d'esquena (o de cara) caer (o caerse) de espaldas (o de cara).
  31. caure dels núvols (o del cel) figuradament caer de las nubes (o del cielo).
  32. caure en (o caure-hi) [comprendre, endevinar] caer (o caer en la cuenta). Ara no hi caic, ahora no caigo (o no caigo en la cuenta).
  33. caure en desús caer en desuso.
  34. caure molt avall [en dignitat] caer muy bajo.
  35. caure tot bé familiarment [a algú] darle todo igual, serle todo indiferente.
  36. deixar-se caure en un indret [comparèixer-hi] dejarse caer, presentarse en un sitio.
  37. estar per caure (o si cau no cau) figuradament [estar a punt d'esdevenir-se] estar al caer.
  38. no tenir on caure mort figuradament [ésser molt pobre] no tener donde caerse muerto.
  39. si cau no cau [a punt de caure] en tanganillas.

caure

verb intransitiu pel propi pes caer , caerse pron Caure un cos en el buit , caer un cuerpo en el vacío Ensopegà i caigué , tropezó y cayó o se cayó desprendre's caer , caerse pron Caure les fulles d'un arbre , caer las hojas de un árbol Li han caigut totes les dents , se le han caído todos los dientes una cosa sobre algú caer perdre l'equilibri caer , caerse pron L'ampolla ha caigut a terra , la botella ha caído al suelo Ha caigut per les escales , se ha caído por las escaleras penjar caer Els cabells li queien damunt el front , el pelo le caía sobre la frente llançar-…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caure</title>

Partició sil·làbica: cau_re
Etimologia: del ll. cadĕre, íd. 1a font: c. 1400
    verb intransitiu
    1. Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.
    2. caure a plom Caure verticalment.
    3. caure el sol de ple a ple per analogia Fer un sol molt fort.
  2. per extensió
    1. Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat. Caure un fruit de l’arbre. Caure les dents, els cabells.
    2. caure de la memòria figuradament Ésser oblidat.
    3. caure de l’escambell (o del candeler) figuradament Perdre la importància, la influència.
    4. caure del ruc figuradament i col·loquialment Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.
    5. caure dels núvols (o del cel) figuradament Venir (una cosa) sense haver estat esperada.
    6. caure l’ànima als peus (a algú) figuradament Decebre’s, desil·lusionar-se.
    7. caure les ales del cor figuradament Descoratjar-se sobtadament.
    8. caure pel seu propi pes figuradament Ésser (una cosa) evident.
    9. caure un llibre de les mans figuradament Cansar, enfastidir, la seva lectura.
    10. deixar caure figuradament Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa.
    11. estar per caure (o si cau no cau) Estar, una cosa, a punt de desprendre’s.
    12. estar per caure (o si cau no cau) figuradament Estar, una cosa, a punt d’esdevenir-se.
    1. Amb les preposicions damunt i sobre, atènyer alguna cosa a algú en la seva caiguda.
    2. figuradament Totes les sospites cauen sobre el germà.
    3. caure damunt (o sobre) (a algú) figuradament Oprimir-lo, ésser-li desplaent, resultar inhabitable. Barcelona li queia damunt.
    1. Anar a parar a terra en perdre el suport o l’equilibri. Caure en un pou. Caure a l’abisme.
    2. per analogia Caure en un parany, en una emboscada. Caure a la ratera.
    3. aquí caic, aquí m’aixeco figuradament Anar fent, amb alternatives bones i dolentes.
    1. figuradament Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s’hi tot d’un cop. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en desgràcia del qui mana.
    2. per analogia Caure en desús, en oblit.
    3. caure en mans de (algú) Trobar-se tot d’un cop en poder seu.
  6. figuradament Deixar-se anar a una cosa blasmable. Caure en pecat. Caure en temptació. Caure molt avall. Caure en l’afectació.
    1. Davallar lliscant o rodolant un objecte recolzat.
    2. Cedir a l’acció de la gravetat un objecte suspès. Deixar caure els braços.
    3. Penjar lliurement. Els cabells li cauen a la cara.
    4. figuradament Deixar caure les seves mirades sobre algú.
  8. Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d’aquesta. Li cauen els pantalons.
  9. figuradament Causar, algú o un fet, una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú. La teva germana em cau molt bé, en canvi, els seus amics em cauen malament, són uns creguts.
    1. caure bé (un vestit, un adorn, etc.) Escaure. Aquesta brusa et cau molt bé.
    2. caure malament (un vestit, un adorn, etc.) No escaure.
  11. per analogia Declinar un període de temps cap a la fi. Començar a caure la tarda.
  12. figuradament Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un temor sobtat caigué sobre la gent.
    1. Desviar-se de la posició d’equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure’s aquella cosa per l’acció de la gravetat fins a restar ajaguda o en una nova posició d’equilibri. Va rebre un cop i caigué. Caure de cara, de clatell, d’esquena.
    2. figuradament Caure malalt. Caure adormit.
    3. hiperbòlicament No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d’inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
    4. irònicament Caure de bondat.
    5. caigui qui caigui Sense contemplacions ni respecte.
    6. caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.
    7. no tenir on caure mort figuradament Ésser molt pobre.
  14. figuradament
    1. Sucumbir. Caure un soldat en un combat. Caure una ciutat sota l’enemic.
    2. caure a les mans (o sota la mà) de (algú) Trobar-se tot d’un cop a la seva discreció.
  15. Cessar d’ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent. Caure un ministre.
  16. figuradament Pecar. El just cau set vegades al dia.
    1. Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant una imatge.
    2. caure als peus de (algú) Prosternar-se-li als peus.
    3. caure en (alguna cosa) (o caure-hi) Reeixir a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. M’ha saludat, però ara no caic en qui pot ser. Ara no hi caic.
    4. caure sobre l’enemic Escometre’l.
    5. deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.
    1. Esdevenir fortuïtament, per atzar. Els va caure un premi de la rifa. La conversa va caure sobre els principis d’educació.
    2. caure soldat obsolet Tocar-li a un en sort d’ésser soldat.
    1. Escaure’s en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d’algú. Sant Joan cau en dissabte. On cau el nord? No sé com els caurà la negativa.
    2. caure tot bé (a algú) Ésser-li tot indiferent.
    1. marina, marítim Tombar la proa cap a sotavent en salpar l’àncora.
    2. marina, marítim Desviar-se un vaixell del seu rumb cap a una banda o una altra.
    3. caure el vent (o la mar) Minvar, cessar.

■ caure

verb intransitiu Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix Caure un cos en el buit Caure pedra, neu caure a plom Caure verticalment caure el sol de ple a ple per analogia Fer un sol molt fort per extensió Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat Caure un fruit de l’arbre Caure les dents, els cabells caure de la memòria figuradament Ésser oblidat caure de l’escambell o del candeler figuradament Perdre la importància, la influència caure del ruc figuradament i colloquialment Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la caure…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

cauri

cauri

masculí zoologia Cypraea moneta cauri
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauri


<title type="display">cauri</title>

Partició sil·làbica: cau_ri
masculí zoologia Mol·lusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis (Cypraea moneta), de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós.

cauri

masculí zoologia Mollusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis Cypraea moneta , de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós
Traducció
Diccionari Castellà Català

cauri

cauri

masculí zoologia Cypraea moneta cauri
Diccionari Francès Català

cauri [ou cauris]

cauri [ou cauris]

masculí zoologia cauri © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç