Es mostren 594844 resultats

cauquillador

cauquillador

masculí història Oficial encarregat de cauquillar les robes
Conjugador Català

cauquillar


<title type="display">cauquillar</title>

    1. INFINITIU

    1. cauquillar

    2. GERUNDI

    1. cauquillant

    3. PARTICIPI

    1. cauquillat
    2. cauquillada
    3. cauquillats
    4. cauquillades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cauquillo
      2. cauquilles
      3. cauquilla
      4. cauquillem
      5. cauquilleu
      6. cauquillen

      2. IMPERFET

      1. cauquillava
      2. cauquillaves
      3. cauquillava
      4. cauquillàvem
      5. cauquillàveu
      6. cauquillaven

      3. PASSAT

      1. cauquillí
      2. cauquillares
      3. cauquillà
      4. cauquillàrem
      5. cauquillàreu
      6. cauquillaren

      4. FUTUR

      1. cauquillaré
      2. cauquillaràs
      3. cauquillarà
      4. cauquillarem
      5. cauquillareu
      6. cauquillaran

      5. CONDICIONAL

      1. cauquillaria
      2. cauquillaries
      3. cauquillaria
      4. cauquillaríem
      5. cauquillaríeu
      6. cauquillarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cauquilli
      2. cauquillis
      3. cauquilli
      4. cauquillem
      5. cauquilleu
      6. cauquillin

      2. IMPERFET

      1. cauquillés
      2. cauquillessis
      3. cauquillés
      4. cauquilléssim
      5. cauquilléssiu
      6. cauquillessin

    6. IMPERATIU

    1. cauquilla
    2. cauquilli
    3. cauquillem
    4. cauquilleu
    5. cauquillin

cauquillar

INFINITIU cauquillar GERUNDI cauquillant PARTICIPI cauquillat cauquillada cauquillats cauquillades INDICATIU PRESENT cauquillo cauquilles cauquilla cauquillem cauquilleu cauquillen IMPERFET cauquillava cauquillaves cauquillava cauquillàvem cauquillàveu cauquillaven PASSAT cauquillí cauquillares cauquillà cauquillàrem cauquillàreu cauquillaren FUTUR cauquillaré cauquillaràs cauquillarà cauquillarem cauquillareu cauquillaran CONDICIONAL cauquillaria cauquillaries cauquillaria cauquillaríem cauquillaríeu cauquillarien SUBJUNTIU PRESENT cauquilli cauquillis cauquilli cauquillem cauquilleu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauquillar

cauquillar

verb transitiu Marcar les robes amb una cauquilla
Informació complementària
Diccionari de sinònims Franquesa

caure


<title type="display">caure</title>

  1. ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre.
    cascadejar, caure com una cascada, una cosa.
    desplomar-se, caure a plom.
    venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.).
    porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment.
    degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota.
    saltar. M'ha saltat un botó de l'americana.
    incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície.
    recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell.
    penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles.
    esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc.
    ensulsiar-se, íd.
    esbaldregar-se, íd.
    ensorrar-se, íd.
    anar de trompis, caure, una persona, per terra.
    esbarrar-se, caure pendent avall.
    rossolar, caure lliscant per un pendent.
    rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix.
    tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs.
    capitombar, caure de cap.
    capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons.
    caure a pic, caure verticalment.
    estimbar-se, caure per una timba.
    esbalçar-se, íd.
    avencar-se, íd.
    caure com un sac, caure feixugament.
    caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort.
    caure de pernes enlaire, caure de cap.
    esmorrar-se, caure de cara.
    caure de memòria, caure d'esquena.
    caure de corcoll, íd.
    caure de cul, tocant primer el cul a terra.
    anar de morros per terra, caure de cara.
    caure de nassos, íd.
    caure de morros, íd. (vulg.)
    caure de genolls, caure agenollat.
    caure escales avall, caure per una escala.
  2. anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
  3. → arribar.
  4. → disminuir.
  5. → morir.
  6. → pecar.
  7. → atacar, escometre.
  8. → acudir-se, endevinar, recordar.
  9. → esdevenir -se.
  10. → ésser.
  11. → escaure 's.
  12. Fer caure:
    fer anar per terra
    tirar per terra
    tombar
    estassar
    terrejar, fer caure a terra l'adversari.
    arraulir
    capitombar, fer caure de cap.
    arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
    fer anar de rodolons
    sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari).
    fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig.
    fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc.
    → abatre.



© Manuel Franquesa

caure

ploure fig, caure en abundància Les pedres plovien sobre nostre cascadejar , caure com una cascada, una cosa desplomar-se , caure a plom venir-se , caure al damunt un sostre, una volta, etc porgar v intr , caure el fruit de l'arbre abans de madurar Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment degotar o gotejar , caure un líquid o com un líquid gota a gota saltar M'ha saltat un botó de l'americana incidir , venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc, sobre una superfície recaure , venir a caure sobre algú Totes les feines pesades requeien sobre d'ell penjar v…
Conjugador Català

caure


<title type="display">caure</title>

    1. INFINITIU

    1. caure

    2. GERUNDI

    1. caient

    3. PARTICIPI

    1. caigut
    2. caiguda
    3. caiguts
    4. caigudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. caic
      2. caus
      3. cau
      4. caiem
      5. caieu
      6. cauen

      2. IMPERFET

      1. queia
      2. queies
      3. queia
      4. quèiem
      5. quèieu
      6. queien

      3. PASSAT

      1. caiguí
      2. caigueres
      3. caigué
      4. caiguérem
      5. caiguéreu
      6. caigueren

      4. FUTUR

      1. cauré
      2. cauràs
      3. caurà
      4. caurem
      5. caureu
      6. cauran

      5. CONDICIONAL

      1. cauria
      2. cauries
      3. cauria
      4. cauríem
      5. cauríeu
      6. caurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. caigui
      2. caiguis
      3. caigui
      4. caiguem
      5. caigueu
      6. caiguin

      2. IMPERFET

      1. caigués
      2. caiguessis
      3. caigués
      4. caiguéssim
      5. caiguéssiu
      6. caiguessin

    6. IMPERATIU

    1. cau
    2. caigui
    3. caiguem
    4. caieu
    5. caiguin

caure

INFINITIU caure GERUNDI caient PARTICIPI caigut caiguda caiguts caigudes INDICATIU PRESENT caic caus cau caiem caieu cauen IMPERFET queia queies queia quèiem quèieu queien PASSAT caiguí caigueres caigué caiguérem caiguéreu caigueren FUTUR cauré cauràs caurà caurem caureu cauran CONDICIONAL cauria cauries cauria cauríem cauríeu caurien SUBJUNTIU PRESENT caigui caiguis caigui caiguem caigueu caiguin IMPERFET caigués caiguessis caigués caiguéssim caiguéssiu caiguessin IMPERATIU cau caigui caiguem caieu caiguin
Diccionari Català Italià

caure

<title type="display">caure</title>

verb intransitiu [pel seu propi pes] cadere, cascare, precipitare, piombare. || [desprendre's] cadere, crollare, precipitare, rovinare. Va caure el sostre, cadde (o crollò) il soffitto. A la tardor cauen les fulles, in autunno cadono le foglie. Li han caigut totes les dents, gli sono caduti tutti i denti. || [una cosa sobre algú] cadere, rovesciare su. || [perdre l'equilibri] cadere, rovesciarsi pron. L'ampolla caigué a terra, la bottiglia è caduta per terra (o si è rovesciata). | cadere, precipitare. Caure per les escales, cadere giù per le scale. Caure en un pou, cadere in un pozzo. || [penjar] arrivare, pendere, cadere. A la Joana, els cabells li cauen fins als malucs, a Giovanna i capelli arrivano fino alla vita. || [llançar-se, deixar-se anar] cadere, gettarsi pron, buttarsi pron, slanciarsi pron. Caure als peus d'algú, cadere ai piedi di qualcuno. || [en un parany] cadere. || [abaixar-se] cadere, cascare. Li cauen els pantalons, gli (o le) cadono (o cascano) i pantaloni. || [declinar] cadere, calare, finire. En caure la tarda van arribar, arrivarono sul calar del giorno (o del sole). || [cessar d'ésser al poder] cadere. Va caure el govern monàrquic, cadde il governo monarchico. || [esdevenir fortuïtament] cadere, capitare, accadere, sopravvivere, sopraggiungere. | vincere. Els ha caigut la grossa, hanno vinto un terno al lotto. || [trobar-se en un lloc] trovarsi pron, stare, essere. El poble cau cap al nord, il paese si trova verso nord. || [escaure's en tal temps] ricorrere, cadere. El meu aniversari cau en dijous, il mio anniversario cade di giovedì. || [afectar] pensare, parere, sembrare. Com et cau aquesta noia?, cosa ne pensi (o che te ne pare) di questa ragazza? || [caure bé] andare a genio. || [el vent, el mar] calmarsi pron, placarsi pron. || fig [sucumbir] cadere, morire, rimanere ucciso. | [en oblit] cadere. | [en temptació] cadere. || [pecar] cadere, peccare. || [arribar, sobrevenir] giungere, arrivare. || [escaure] cadere, andare, stare. || aquí caic, aquí m'aixeco si tira a campare, si vivacchia. || caigui qui caigui a tutti i costi, costi quel che costi. || caure al damunt (o sobre) [un enemic] piombare (o cadere) su. || caure a plom [verticalment] cadere a piombo. || caure bé [un vestit] stare a pennello, cader (o star) bene. | [una persona] essere (o stare) simpatico. || caure de la memòria fig dimenticare, cadere nell'oblio letter. || caure de l'escambell fig perdere l'importanza (o l'influenza). || caure del ruc fig rendersi conto di qualcosa, capire qualcosa. || caure de les mans fig essere scadente. || caure dels núvols (o del cel) fig giungere improvviso, piombare. || caure d'esquena (o de cara) cadere all'indietro (o bocconi). || caure de son cadere (o cascare) per il (o dal) sonno. || caure en (o caure-hi) venire in mente, ricordare. || caure en la misèria cadere in miseria. || caure en mans d'algú cadere nelle mani di qualcuno. || caure en un parany cadere in una trappola. || caure les ales del cor fig abbattersi subitamente. || caure malalt cadere ammalato. || caure molt avall [en dignitat] cadere in basso. || caure neu nevicare. || caure pedra grandinare. || caure pel seu propi pes fig essere evidente (o ovvio, o logico). || deixar caure fig buttare giù, dire. || deixar-se caure en un indret fig comparire (o capitare, o piombare) in un posto. || estar per caure (o si cau no cau) fig essere lì lì per, star per, essere sul punto di. || no caure en (o no caure-hi) sfuggire, non venire in mente. || no tenir on caure mort fig essere povero in canna, essere in estrema miseria (o ridotto sul lastrico).

caure

verb intransitiu pel seu propi pes cadere, cascare, precipitare, piombare || desprendre's cadere, crollare, precipitare, rovinare Va caure el sostre , cadde o crollò il soffitto A la tardor cauen les fulles , in autunno cadono le foglie Li han caigut totes les dents , gli sono caduti tutti i denti || una cosa sobre algú cadere, rovesciare su || perdre l'equilibri cadere, rovesciarsi pron L'ampolla caigué a terra , la bottiglia è caduta per terra o si è rovesciata | cadere, precipitare Caure per les escales , cadere giù per le scale Caure en un pou , cadere in un pozzo || penjar…
Diccionari Català Anglès

caure


<title type="display">caure</title>

Pronúncia: káwɾə
    verb transitiu
  1. to fall off, fall out.
  2. to drop down.
  3. aeronàutica to crash, come down.
  4. caure a terra to fall to the ground.
  5. la casa cau the building is falling down.
  6. cau neu it is snowing.
  7. he vist caure un llamp I saw a lightning strike.
  8. caure a plom to fall vertical(ly).
  9. caure a trossos (a parracs \ a miques) to fall to pieces, come apart.
  10. estar per caure, si cau no cau to be about to fall.
  11. (ídem) figuradament to be about to happen, be due to happen.
  12. deixar caure figuradament to insinuate, hint at, imply.
  13. (ídem) to slip a comment.
  14. deixar caure algú to let someone down.
  15. deixar caure alguna cosa to drop something, allow something to fall.
  16. el gerro s’ha trencat: l’he deixat caure the jug went to pieces: I dropped it.
  17. deixar-se caure to let oneself go, let oneself fall.
  18. deixar-se caure en una butaca to (drop \ sink) into an armchair.
  19. fer caure to knock down, knock off, push over, cause to fall.
  20. això cau pel seu propi pes that’s obvious, that goes without saying.
  21. caure alguna cosa dels núvols figuradament to come as a godsend.
  22. un llibre que cau de les mans a boring book.
  23. caure (de l’escambell \ del candeler) figuradament to fall, lose one’s (importance \ influence, etc.).
  24. caure de la memòria to be forgotten.
  25. caure a algú les ales del cor to become suddenly discouraged.
  26. caure alguna cosa a sobre d’algú també figuradament to fall something on someone.
  27. totes les sospites cauen sobre ell all suspicions fall on him.
  28. aquesta casa em cau a sobre també figuradament it’s unpleasant for me to live in this house (because of its loneliness, etc.).
  29. caure al mar to fall into sea.
  30. caure en un parany to fall for it, fall into a trap.
  31. caure en mans d’algú to fall into someone’s hands.
  32. caure en desgràcia to fall into disgrace.
  33. caure en error to fall into error.
  34. caure (en desús \ en oblit) to fall into disuse, become obsolete.
  35. l’estil epistolar ha caigut ben avall the epistolary style has sunk low.
  36. [cabells, domassos, etc.] to fall, hang down.
  37. to fall (in battle).
  38. ciències militars [ciutat] to fall, be captured.
  39. la ciutat va caure després de tres mesos de setge the town (fell \ was captured) after three months of blockade.
  40. el govern ha caigut the government has fallen.
  41. la maniobra dels conservadors ha fet caure el primer ministre the manoeuvre of conservatives has brought about the fall of prime minister.
  42. m’ha caigut a les mans aquest llibre I’ve come across this book.
  43. caure als peus d’algú to fling oneself at someone’s feet.
  44. caure sobre l’enemic to (attack \ fall on) the enemy.
  45. [sol, vent] to go down.
  46. va caure el vent the wind died away.
  47. [dia] to decline, go to its close.
  48. [nit] to fall, close in.
  49. al caure de la tarda at nightfall.
  50. [lloc] to fall, lie, be located.
  51. Sant Pol cau més cap al nord Sant Pol lies further to the north.
  52. [data, esdeveniment] to fall.
  53. aquest any Nadal cau en dissabte this year Christmas falls on a Saturday.
  54. [efecte, impressió] aquesta pregunta no li ha caigut bé this question did not make a good impression on him, this question was not well received by him.
  55. una faldilla que cau (bé \ malament) confecció a skirt that (hangs \ sits) (well \ bad).
  56. caure bé [vestit] to suit, look well on.
  57. li queia malament el vestit the suit did not fit him, the suit was not right for him.
  58. caure en alguna cosa to realize.
  59. no hi caic I don’t get it.
  60. ja hi caic I see, now I understand.
  61. caure a algú l’ànima als peus col·loquial to get disillusioned, lose one’s illusions.
  62. (ídem) to be disappointed.
  63. (ídem) to have one’s hopes destroyed.
  64. caure rodó to fall in a heap.
  65. caure malalt to fall ill.
  66. caure mort to fall dead.
  67. caure (de fatiga \ de son) to be ready to drop (with fatigue \ with sleep).
  68. caure de vell to be so old one can hardly walk.
  69. caure escales avall to fall downstairs.
  70. deixar-se caure en un indret to come, arrive, drop in.
  71. sol deixar-se caure per aquí he usually comes here.
  72. tot li cau bé everything is immaterial to him, everything makes no difference to him.
  73. no tenir on caure mort not to have a penny to one’s name.

caure

verb transitiu to fall off , fall out to drop down aeronàutica to crash , come down caure a terra to fall to the ground la casa cau the building is falling down cau neu it is snowing he vist caure un llamp I saw a lightning strike caure a plom to fall vertically caure a trossos a parracs \ a miques to fall to pieces , come apart estar per caure, si cau no cau to be about to fall ídem figuradament to be about to happen , be due to happen deixar caure figuradament to insinuate , hint at , imply ídem to slip a comment deixar caure algú to let someone down deixar caure alguna cosa…
Diccionari Català Alemany

caure


<title type="display">caure</title>

    verb intransitiu
  1. (hin-, hinunter-, herab-, herunter, nieder-, ab-, um-) fallen.
  2. especialment [heftig; unglücklich; aus groß(r) Höhe] stürzen.
  3. ausfallen (Haare, Zähne).
  4. abstürzen (Flugzeug, Bergsteiger).
  5. fallen.
    • eingenommen (oder erobert) werden (Land, Festung).
  6. stürzen, gestürzt werden (Minister, Regierung).
  7. untergehen, (ver)sinken (Sonne).
  8. sich neigen (Tag).
  9. hereinbrechen (Nacht).
  10. nachlassen, sich legen (Wind).
  11. cau neu es fällt Schnee, es schneit.
  12. cau pedra es fallen Hagelkörner, es hagelt.
  13. caure a plom senkrecht fallen.
  14. caure de cara (de costat) kopfüber (zur Seite) fallen.
  15. caure d'esquena rücklings fallen.
    • figuradament verblüfft (oder verdutzt) sein.
  16. caure de memòria rücklings auf den Kopf fallen.
  17. caure de la memòria figuradament entfallen, aus dem Gedächtnis kommen.
  18. caure escales avall die Treppe herunterfallen.
  19. caure agenollat (malament) auf die Knie (unglücklich) fallen.
  20. va caure tan llarg com és er fiel der Länge nach hin.
  21. caure de fatiga vor Müdigkeit umfallen.
  22. caure a trossos zerfallen, in Stücke gehen.
  23. caure malalt erkranken, krank werden.
  24. caure pel seu propi pes figuradament offenkundig sein.
    • auf der Hand liegen.
  25. caure al front an der Front fallen.
  26. deixar caure els braços die Arme hängen lassen.
  27. deixar caure un plat einen Teller fallen lassen.
  28. deixar caure una observació eine Bemerkung fallen lassen.
  29. deixar-se caure en un indret an einem Ort aufkreuzen oder hereingeschneit kommen.
  30. fer caure la fruita Obst vom Baum schütteln.
  31. fer caure (algú) jemanden umwerfen.
    • jemanden stürzen, hinunterwerfen, zu Fall bringen.
  32. el llibre em cau de les mans figuradament das Buch ist zum Einschlafen langweilig.
  33. els cabells et cauen a la cara die Haare fallen (oder hängen) dir ins Gesicht.
  34. et cauen les mitges deine Strümpfe rutschen herunter.
  35. tot li cau i li penja an ihm schlottert alles.
  36. aquesta brusa et cau molt bé diese Bluse steht dir sehr gut.
  37. tot et cau malament figuradament nichts ist dir recht.
  38. et cau simpàtic? findest du ihn sympathisch?
  39. li ha caigut un premi er hat einen Preis gewonnen.
  40. el gerro ha caigut a terra die Vase ist auf den Boden gefallen.
  41. caure a l'aigua ins Wasser fallen.
  42. caure a les mans d'(algú) figuradament in jemandes Hände fallen oder geraten.
  43. caure als peus d'(algú) figuradament jemandem zu Füßen fallen.
  44. caure daltabaix d'una bastida von einem Gerüst hinunterstürzen.
  45. caure de molt enlaire von hoch oben herunterfallen.
  46. caure dels núvols od del cel figuradament wie vom Himmel gefallen (oder geschneit) sein.
  47. caure del cavall vom Pferd stürzen.
  48. caure del ruc figuradament i familiarment d(a)raufkommen.
  49. l'accent cau en la e der Akzent liegt auf dem e.
  50. on cau el poble? wo liegt das Dorf?
  51. en quin dia cau el teu aniversari? auf welchen Tag fällt dein Geburtstag?
  52. caure en (una cosa) figuradament auf etwas kommen.
  53. ara hi caic! jetzt geht mir ein Licht auf!
  54. caure en captivitat in Gefangenschaft geraten.
  55. caure en la desesperació verzweifeln.
  56. caure en desgràcia in Ungnade fallen.
  57. caure en desús ungebräuchlich werden.
  58. caure en dubte zu zweifeln beginnen.
  59. caure en error (sich) irren, im Irrtum sein.
  60. caure en mans d'(algú) figuradament in jemandes Hände fallen.
  61. caure en (l')oblit in Vergessenheit geraten.
  62. caure en pecat sündig werden.
  63. caure en ridícul sich lächerlich machen.
  64. caure en temptació in Versuchung geraten.
  65. caure en una trampa in eine Falle gehen.
  66. caure sobre l'enemic über den Feind herfallen.
  67. totes les sospites cauen sobre ell aller Verdacht fällt auf ihn.
  68. em cau la casa a sobre figuradament die Decke fällt mir auf den Kopf.
  69. caigui qui caigui ganz gleich wen es trifft.
    • rücksichtslos.
  70. està per caure od està si cau no cau figuradament es wird gleich soweit sein.
    • es steht auf der Kippe.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

caure

verb intransitiu hin-, hinunter-, herab-, herunter, nieder-, ab-, um- fallen especialment heftig unglücklich aus großr Höhe stürzen ausfallen Haare, Zähne abstürzen Flugzeug, Bergsteiger fallen • eingenommen oder erobert werden Land, Festung stürzen, gestürzt werden Minister, Regierung untergehen, versinken Sonne sich neigen Tag hereinbrechen Nacht nachlassen, sich legen Wind cau neu es fällt Schnee, es schneit cau pedra es fallen Hagelkörner, es hagelt caure a plom senkrecht fallen caure de cara de costat kopfüber zur Seite fallen caure d'esquena rücklings…
DIDAC Diccionari escolar

caure

<title type="display">caure</title>

    verb
  1. Perdre l'equilibri i anar a parar a terra. Una persona pot caure de cara, de cul, d'esquena, de clatell, de morros o de costat.
  2. Anar des d'un lloc alt fins a terra arrossegat pel propi pes, segons la llei de la gravetat. Així, per exemple, cauen les gotes de la pluja o una pedra dins d'un pou.
  3. Separar-se una cosa del lloc on està agafada. Cauen les dents i els cabells de les persones, o les fulles dels arbres.
  4. Morir en una batalla, en una guerra. A les guerres mundials van caure milers de soldats.
  5. Anar a parar a una situació dolenta. Quan hi ha guerra, moltes famílies cauen en la misèria i en la ruïna.
  6. La roba ens cau bé o malament segons si ens va bé o no. Una persona ens cau bé o malament segons si ens agrada o no.
caient

caure

verb Perdre l'equilibri i anar a parar a terra Una persona pot caure de cara, de cul, d'esquena, de clatell, de morros o de costat Anar des d'un lloc alt fins a terra arrossegat pel propi pes, segons la llei de la gravetat Així, per exemple, cauen les gotes de la pluja o una pedra dins d'un pou Separar-se una cosa del lloc on està agafada Cauen les dents i els cabells de les persones, o les fulles dels arbres Morir en una batalla, en una guerra A les guerres mundials van caure milers de soldats Anar a parar a una situació dolenta Quan hi ha guerra, moltes famílies cauen en la misèria i en la…
Diccionari Català francès

caure


<title type="display">caure</title>

Pronúncia: káwɾə
    verb intransitiu
  1. [pel propi pes] tomber, choir ant.
  2. [desprendre's] tomber. Caure les fulles d'un arbre, tomber les feuilles d'un arbre.
  3. [una cosa sobre una altra] tomber.
  4. [perdre l'equilibri] tomber. Ha caigut per les escales, il est tombé dans l'escalier.
  5. [penjar] tomber. Els cabells li queien damunt el front, ses cheveux tombaient sur son front.
  6. [llançar-se, deixar-se anar] tomber, se prosterner pron. Va caure als seus peus, il est tombé à ses pieds.
  7. [en un parany, una emboscada] tomber.
  8. [abaixar-se] tomber. Sempre li cauen els pantalons, ses pantalons tombent toujours.
  9. [declinar] tomber, décliner. Cau la nit, la nuit tombe.
  10. [cessar d'ésser al poder] tomber.
  11. [esdevenir fortuïtament] gagner tr. Els va caure la grossa, ils ont gagné le gros lot.
  12. [trobar-se en un lloc] se trouver pron, être situé -e. El poble cau cap al nord, le village se trouve vers le nord.
  13. [escaure's en tal temps] tomber.
  14. [afectar] accueillir, percevoir, prendre, réagir à. No sé com els caurà la negativa, je ne sais pas comment ils percevront le refus.
  15. [el vent] tomber.
  16. [el mar] se calmer pron.
  17. figuradament [sucumbir] tomber.
    1. [en una mala situació] tomber. Caure en oblit, tomber dans l'oubli. Caure malalt, tomber malad.
    2. [en la temptació] tomber.
    3. [pecar] pécher.
  18. [arribar, sobrevenir] tomber. Cau la nit, la nuit tombe.
  19. caigui qui caigui figuradament i popularment envers et contre tous (quoi qu'il advienne).
  20. caure al damunt (a sobre) [un enemic] tomber sur.
  21. caure a plom [verticalment] tomber à plomb.
  22. caure a terra tomber par terre (s'étaler).
  23. caure bé (malament) [un vestit, un adorn] tomber bien, mal (aller bien, mal).
  24. caure de l'escambell (del candeler) perdre de l'importance (de l'influence).
  25. caure d'esquena tomber sur le dos (à la renverse).
  26. caure dels núvols (del cel) figuradament tomber du ciel.
  27. caure de vell figuradament menacer ruine.
  28. caure en (caure-hi) [comprendre, endevinar] comprendre (saisir, piger fam, se rendre compte de ce que, que). Ara hi caic!, tiens! (j'y suis!, j'ai compris!, j'ai saisi!)
  29. caure en desús tomber en désuétude.
  30. caure molt avall [en dignitat] tomber bien bas.
  31. caure pel seu propi pes figuradament être une chose évidente.
  32. caure tot bé familiarment [a algú] être égal (à quelqu'un).
  33. estar per caure (si cau no cau) [a punt de caure] être en équilibre instable (précaire).
    • figuradament [estar a punt d'esdevenir-se] être sur le point de (être imminent -e, s'annoncer, être à deux doigts d'arriver).
  34. no tenir on caure mort figuradament [ésser molt pobre] être sur le pavé (n'avoir ni feu ni lieu).

caure

verb intransitiu pel propi pes tomber , choir ant desprendre's tomber Caure les fulles d'un arbre , tomber les feuilles d'un arbre una cosa sobre una altra tomber perdre l'equilibri tomber Ha caigut per les escales , il est tombé dans l'escalier penjar tomber Els cabells li queien damunt el front , ses cheveux tombaient sur son front llançar-se, deixar-se anar tomber , se prosterner pron Va caure als seus peus , il est tombé à ses pieds en un parany, una emboscada tomber abaixar-se tomber Sempre li cauen els pantalons , ses pantalons tombent toujours declinar…