<title type="display">causar</title> verb Ser la causa d'alguna cosa. A vegades les pluges causen inundacions. causant
<title type="display">causar</title> Pronúncia: kəwzá verb transitiu [ésser la causa de] causer, occasionner, provoquer, être la cause de.
<title type="display">causatif</title> Pronúncia: kozatif -iv adjectiu causatiu -iva. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">causatiu</title> Accessory Partició sil·làbica: cau_sa_tiu Etimologia: del ll. causativus, -a, -um, íd., der. de causa Body adjectiu Que obra com a causa o agent. lingüística Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament.
<title type="display">causatiu</title> adjectiu lingüística kausativ. masculí Kausativ n. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat