Es mostren 594844 resultats

adjunció

adjunció

adjunció

adjunció

adjunció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjunció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ad_jun_ci_ó
Etimologia: del ll. adjunctio, -ōnis, íd.
Body
    femení
  1. Acció d’adjuntar.
  2. Cosa adjuntada.
  3. dret civil Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir-les totes dues.
  4. gramàtica Zeugma.

adjunció

adjunció

adjunció

adjunció

adjunció

adjunción

adjunción

adjunct

adjunct

adjunt


<title type="display">adjunt</title>

    adjectiu
  1. stellvertretend.
  2. Hilfs....
  3. Vize....
  4. angefügt.
  5. an-, bei-, in-liegend.
  6. professor adjunt [etwa] Assistent m.
    • Privatdozent m.
  7. masculí
  8. Stellvertreter.
    • Beisitzer m.
  9. enger Mitarbeiter m.
  10. Amtsgehilfe m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

adjunt

adjunt
-a

<title type="display">adjunt</title>

adjectiu aggiunto -a, accluso -a, allegato -a, unito -a, annesso -a. || [ajudant] aggiunto -a, assistente, collaboratore -trice, aggregato -a. || gram aggiuntivo -a.

masculí i femení [a la universitat] [professore] associato. || assistente, collaboratore -trice.

adjunt
-a

adjunt

<title type="display">adjunt</title>

    adjectiu
  1. Que va o està unit amb alguna cosa. Alguns catàlegs de productes porten una llista de preus adjunta.
  2. adjectiu i nom masculí i femení
  3. Que treballa amb algú com a auxiliar. Una catedràtica pot tenir professors adjunts que l'ajuden.

adjunt