Es mostren 594823 resultats

abalançar-se


<title type="display">abalançar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. abalançar

    2. GERUNDI

    1. abalançant

    3. PARTICIPI

    1. abalançat
    2. abalançada
    3. abalançats
    4. abalançades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abalanço
      2. abalances
      3. abalança
      4. abalancem
      5. abalanceu
      6. abalancen

      2. IMPERFET

      1. abalançava
      2. abalançaves
      3. abalançava
      4. abalançàvem
      5. abalançàveu
      6. abalançaven

      3. PASSAT

      1. abalancí
      2. abalançares
      3. abalançà
      4. abalançàrem
      5. abalançàreu
      6. abalançaren

      4. FUTUR

      1. abalançaré
      2. abalançaràs
      3. abalançarà
      4. abalançarem
      5. abalançareu
      6. abalançaran

      5. CONDICIONAL

      1. abalançaria
      2. abalançaries
      3. abalançaria
      4. abalançaríem
      5. abalançaríeu
      6. abalançarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abalanci
      2. abalancis
      3. abalanci
      4. abalancem
      5. abalanceu
      6. abalancin

      2. IMPERFET

      1. abalancés
      2. abalancessis
      3. abalancés
      4. abalancéssim
      5. abalancéssiu
      6. abalancessin

    6. IMPERATIU

    1. abalança
    2. abalanci
    3. abalancem
    4. abalanceu
    5. abalancin

abalançar-se

INFINITIU abalançar GERUNDI abalançant PARTICIPI abalançat abalançada abalançats abalançades INDICATIU PRESENT abalanço abalances abalança abalancem abalanceu abalancen IMPERFET abalançava abalançaves abalançava abalançàvem abalançàveu abalançaven PASSAT abalancí abalançares abalançà abalançàrem abalançàreu abalançaren FUTUR abalançaré abalançaràs abalançarà abalançarem abalançareu abalançaran CONDICIONAL abalançaria abalançaries abalançaria abalançaríem abalançaríeu abalançarien SUBJUNTIU PRESENT abalanci abalancis abalanci abalancem abalanceu abalancin IMPERFET abalancés abalancessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

abalançar-se

abalançar-se

abocar-se Abocar-se a la finestra → llançar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

abalançar-se

abalançar-se

    verb pronominal
  1. [abocar-se] inclinarse, asomarse.
  2. [llançar-se] abalanzarse.

abalançar-se

verb pronominal abocar-se inclinarse , asomarse llançar-se abalanzarse
Diccionari Català Alemany

abalançar-se

abalançar-se

verb reflexiu sich vornüberbeugen abalançar-se contra algú sich auf jemanden stürzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

abalançar-se

abalançar-se

verb pronominal abocar-se sporgersi || dondolarsi || llançar-se contra algú slanciarsi, avventarsi, lanciarsi, gettarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abalançar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abalançar-se</title>

Etimologia: de balança
    verb pronominal
  1. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança, estigui a punt de fer la balançada; abocar-se excessivament. Quan es repenja a la barana, li agrada d’abalançar-se. No t’abalancis tant, que cauràs!
  2. Fer l’acció de llançar-se contra algú. Se li va abalançar al damunt.

■ abalançar-se

verb pronominal Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança, estigui a punt de fer la balançada abocar-se excessivament Quan es repenja a la barana, li agrada d’abalançar-se No t’abalancis tant, que cauràs Fer l’acció de llançar-se contra algú Se li va abalançar al damunt
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

abalançar-se

<title type="display">abalançar-se</title>

    [! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb usat amb pronom
  1. Tirar-se endavant, abocar-se sobre una cosa de manera que el cos faci balança. És perillós abalançar-se sobre les baranes dels balcons.
  2. Tirar-se sobre una persona de manera molt ràpida i amb força. Als nens petits els agrada abalançar-se sobre els seus pares.

abalançar-se

Conjugació amb C davant E, I verb usat amb pronom Tirar-se endavant, abocar-se sobre una cosa de manera que el cos faci balança És perillós abalançar-se sobre les baranes dels balcons Tirar-se sobre una persona de manera molt ràpida i amb força Als nens petits els agrada abalançar-se sobre els seus pares
Diccionari Català Anglès

abalançar-se

abalançar-se

verb pronominal to lean out abalançar-se al damunt d'algú to throw oneself at someone
Diccionari Català francès

abalançar-se

abalançar-se

verb pronominal llançar-se s'élancer sur , se lancer sur , se jeter sur , se ruer sur , fondre sur
Diccionari Castellà Català

abalanzar


<title type="display">abalanzar</title>

    verb transitiu
  1. [la balanza] afinar [les balances].
  2. equilibrar. Abalanzar el peso, equilibrar el pes.
  3. [lanzar] llançar.
    4. verb pronominal
  4. abalançar-se, llançar-se, abatre's. Se abalanzó sobre su adversario, es va abalançar damunt del seu adversari.
  5. americanisme [el caballo] encabritar-se.

abalanzar

verb transitiu la balanza afinar les balances equilibrar Abalanzar el peso , equilibrar el pes lanzar llançar verb pronominal abalançar-se , llançar-se , abatre's Se abalanzó sobre su adversario , es va abalançar damunt del seu adversari americanisme el caballo encabritar-se